Juan Frax Tejedor
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 23 d'octubre de 1984 mor a Marselha l'anarquista i anarcosindicalista Juan Frax Tejedor. Havia nascut cap el 1906 a Tolosa (Tolosaldea)
Militant de la FAI i de la CNT-AIT, durant el primer franquisme participà en la lluita clandestina contra la Dictadura fins 1948, any en el qual la pressió repressiva el va obligar a passar la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili
Juan Frax Tejedor: El 23 d'octubre de 1984 mor a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Frax Tejedor --el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Frac, Fraz, Fratx). Havia nascut cap el 1906 a Tolosa (Tolosaldea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria).
Fill d'un contractista d'obres, es guanyà la vida com a pintor en la construcció.
Milità en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) basques.
En 1931 era membre del grup anarquista «Cultura y Trabajo» de Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria).
Entre 1931 i 1932 participà en nombrosos actes de propaganda anarquista i anarcosindicalista.
El 9 d'abril de 1932 va ser detingut, juntament amb Manuel Chapuso Hualde i Teodoro García Terrero, arrel d'una expropiació a l'Oficina de l'«Associació Patronal dels Ports de Sant Sebastià i Pasaia» a Pasaia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) i tancat a la presó d'Ondarreta de Donostia.
En aquests anys republicans col·laborà en diferents publicacions anarquistes i llibertàries (Brazo y Cerebro, Crisol, Liberación, La Revista Blanca, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad i altres).
El juliol de 1936 participà en la defensa de Donostia contra els militants i carlins insurrectes i aquest mateix any s'oposà fermament a l'entrada de la CN-AIT i de la FAI en el Govern d'Euskadi, rebutjant el seu nomenament com a comissari del Treball de Donostia en representació de la CNT-AIT.
En aquesta època era secretari de la Federació Anarquista Regional del Nord de la FAI.
Amb la seva companya, María San Román, i Manuel Chiapuso Hualde, fou membre del consell de redacció i editor del setmanari Crisol de Donostia.
El gener de 1937 assistí a una reunió de la Comissió de Propaganda de Bizkaia.
Durant el primer franquisme participà en la lluita clandestina contra la Dictadura fins 1948, any en el qual la pressió repressiva el va obligar a passar la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili.
Establert a Marselha, s'integrà en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta ciutat.
En 1972 col·laborà en el setmanari Espoir.
El seu germà Pedro Frax Tejedor també va ser militant llibertari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada