divendres, 22 de setembre del 2023

La Diputació de Girona rebutja les infiltracions policials en l’independentisme i entitats socials

ERC, Junts, la CUP i Comuns registren una comissió d'investigació al Parlament dels policies infiltrats 

Els quatre grups parlamentaris sol·liciten crear la comissió per investigar casos d'infiltracions policials a moviments independentistes i entitats socials diverses mocions que s'han votat als Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres, instant el Parlament a crear i impulsar aquesta comissió 

La Diputació de Girona rebutja les infiltracions policials en l'independentisme i entitats socials 

El ple va aprovar una moció, presentada per la CUP, que va comptar amb els vots favorables de Junts, ERC i Tots per l'Empordà, mentre el PSC es va abstenir 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 22/09/2023.- Llegim a El Nacional.Cat que els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP-G i els Comuns han registrat aquest divendres al matí al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per sol·licitar la creació d'una comissió d'investigació dels casos d'infiltració de policies espanyols a moviments independentistes i entitats socials. Al llarg dels darrers mesos, s'han conegut fins a quatre casos d'agents policials infiltrats en entitats o organitzacions socials i polítiques propers a l'independentisme. El més recent, el passat mes de juliol, quan La Directa va destapar que una policia identificada com a Maria I. T. va espiar algunes d'aquestes organitzacions durant tres anys a Girona. 

En l'exposició de motius de la proposta, els quatre grups parlamentaris denuncien que aquest espionatge "ha vulnerat múltiples drets fonamentals", com els "drets i llibertats d'associació, reunió pacífica i expressió, participació política, a la defensa, inviolabilitat de domicili i a la intimitat i privacitat". "Tot això suposa una persecució política clara, emparada per l'Estat espanyol i il·legal, que no pot quedar impune", sentencien. D'aquesta manera, també, recullen les diverses mocions que s'han votat als Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres, instant el Parlament a crear i impulsar aquesta comissió en el si d'aquesta institució legislativa. 

Una comissió d'investigació de nou mesos 

La proposta, que es dirigeix a la Mesa del Parlament, concreta el contingut del pla de treball d'aquesta comissió. En relació amb la composició, les quatre formacions que la impulsen --ERC, Junts, CUP i Comuns-- proposen que hi hagi un membre de cada grup parlamentari, amb l'excepció dels grups que els correspongui la presidència i secretaria d'aquest òrgan, que podran tenir-ne dos. Pel que fa als compareixents, la proposta contempla tècnics, responsables polítics, funcionaris públics i alts càrrecs de l'Administració de l'Estat, especialistes o membres de les entitats afectades. A partir d'aquí, s'explicita que el termini per a la realització dels treballs d'aquesta comissió sigui de nou mesos a comptar des de l'aprovació d'un pla de treball més exhaustiu i concret, tal com es fa amb totes les comissions parlamentàries.  

La proposta ha entrat a registre amb les firmes dels portaveus d'aquests grups: Marta Vilalta (ERC), Mònica Sales (Junts), Dani Cornellà (adjunt de la CUP-G) i David Cid (Comuns). 

El quart cas d'infiltració policial espanyola 

Aquest moviment arriba poques setmanes després que es publiqués el quart cas d'infiltració policial espanyola als moviments independentistes. La policia Maria I. T. es va endinsar en moviments populars de Girona i Salt dedicats a l'activisme antiracista i pel dret a l'habitatge, i ho va fer just després d'haver estat a l'Acadèmia de policia espanyola a Àvila. De fet, durant aquests tres anys, l'operació va arribar al punt que ella va mantenir una relació amorosa amb Òscar Campos, activista independentista de Girona i membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR). 

La Diputació de Girona rebutja les infiltracions policials en l'independentisme i entitats socials 

Llegim al diari El Punt Avui que arran dels quatre casos d'agents de la Policia Nacional espanyola infiltrats en l'independentisme i moviments socials catalans, però especialment el de l'agent Maria Isern Torres (infiltrada a la ciutat de Girona i a Salt), el diputat Guillem Surroca (CUP) va destacar, en el ple de la Diputació de Girona de dimecres, la necessitat de no normalitzar aquests casos i de denunciar aquest tipus de pràctiques repressives per part de l'Estat. Igualment, va reivindicar la necessitat d'expressar la solidaritat amb les víctimes i, en concret, amb el gironí Òscar Campos, activista encausat pel tall de l'AVE de 2018, que va establir una relació sentimental de llarga durada amb la infiltrada fruit de l'engany.  

En la seva part resolutòria, la moció explicita el posicionament contrari de la corporació vers aquestes pràctiques policials, la solidaritat amb les víctimes i la demanda de la reparació moral i personal que sigui necessària, així com la derogació de la Llei dita mordassa. 

Segons ha informat la CUP Nord-oriental, a través d'un comunicat, la moció va comptar amb els vots favorables dels altres grups presents (Junts, ERC i Tots per l'Empordà) tret del PSC, que es va abstenir. 

El posicionament de la Diputació de Girona va arribar l'endemà que els plens de Girona i Salt aprovessin mocions similars, i que durant les darreres setmanes ho fessin nombrosos municipis de les comarques gironines a partir d'una primera iniciativa de la CUP de Blanes. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada