Gil Bel Mesonada
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'1 de setembre de 1895 neix a Utebo (Comarca Central, Zaragoza) el periodista, escriptor, teòric de l'art d'avantguarda i militant anarquista i anarcosindicalista Gil Bel Mesonada
Entre 1919 i 1921 col·laborà força en España Nueva i durant un temps fou corresponsal per aquesta publicació a París, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental
Gil Bel Mesonada: L'1 de setembre de 1895 neix a Utebo (Comarca Central, Zaragoza, Aragó) el periodista, escriptor, teòric de l'art d'avantguarda i militant anarquista i anarcosindicalista Gil Bel Mesonada. El seu pare es deia Miguel Bel i la seva mare, Virginia Mesonada. Fill d'una família pagesa benestant i de formació autodidacta, d'antuvi milità en el republicanisme federal de Pi i Margall, però, influenciat per Ramón Acín, Felipe Alaiz, Joaquim Maurín i Ángel Samblancat, acabà en el moviment anarquista.
En 1914 s'introduí en el grup editor de la revista d'Uesca (Plana de Uesca, Uesca, Aragó) El Talión i en 1915 publicà articles aragonesistes en el periòdic saragossà Ideal de Aragón, òrgan del Partit Republicà Autònom Aragonès (PRAA), publicació que dirigí entre abril de 1917 i gener de 1919.
A començaments de 1919 s'instal·là a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
A finals de 1919 s'establí a Barcelona i s'integrà en la redacció de Solidaridad Obrera.
Entre 1919 i 1921 col·laborà força en España Nueva i durant un temps fou corresponsal per aquesta publicació a París, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental.
Entre 1920 i 1921 visqué a València (l'Horta de València, País Valencià), Tarragona (Tarragonès) i París (Illa de França).
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera visqué a Utebo, on la seva casa es convertí en un centre de reunió i d'activitat artística (Rafael Barradas, Ortega Muñoz, Comps Sellés i altres), alhora que publicà en la premsa d'Aragó i en publicacions literàries (Heraldo de Aragón, El Noticiero, Mediterráneo, Alfar i altres), aconseguint força prestigi entre el moviment artístic d'avantguarda.
En 1923 i 1929 realitzà dos viatges a París.
L'1 de gener de 1929 creà la Biblioteca Popular d'Utebo i per a tal efecte redactà un manifest radical i avantguardista que va fer imprimir en un full vermell i negre.
En 1930 fou redactor del periòdic anarquista Cultura y Acción. En 1930 publicà un article, titulat «Propósitos», que es pot considerar, en l'àmbit aragonès, com la primera declaració de principis teòrics plàstics.
Durant els anys republicans escriví per a nombroses publicacions llibertàries, com ara Solidaridad Obrera (1931) o CNT (1932-1933).
Entre el 10 i el 17 de juny de 1931 fou delegat per Utebo al Congrés Extraordinari de Madrid de la CNT-AIT.
Durant els anys bèl·lics participà en tasques organitzatives confederals, especialment en el Sindicat d'Espectacles, i dirigí el periòdic El Sindicalista.
Creà una colònia anarquista a Torrelodones (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) amb cases de feixistes que havien fugit o havien mort, a la qual convidà a formar-ne part Luis Buñuel.
Amb el triomf franquista, romangué a la Península protegit pel metge saragossà Eusebio Oliver, doctor de personatges influents del franquisme, el qual havia ajudat durant els anys anteriors, sembla que proveint-lo de carnets de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) per repartir-los entre gent de dretes per evitar represàlies.
A Madrid treballà com a gerent de la productora i distribuïdora cinematogràfica UFILMS i en l'Editorial Fermina Bonilla.
En aquests anys publicà sota el pseudònim de Vicente Gil.
Va estar lligat a artistes d'avantguarda i a l'Escola de Vallecas de pintura (Alberto Sánchez, Benjamín Palencia, Florián Rey, Rafael Barradas, Gutiérrez Solana, J. M. Díaz-Caneja, Ortega Muñoz, Martín Durbán, Comps, González Bernal, Honorio García Condoy, els germans Buñuel i altres).
A més de les publicacions citades, col·laborà, sota diversos pseudònims (Fray Luzbel, Luzbel, G. Bellini, Vicente Gil), en Cierzo, El Comunista, Las 4 Estaciones, La Democracia, Diablo Mundo, Espectáculo, Fructidor, Los Galeotes, La Gaceta Literaria, Lucha Social, Noreste, El Noticiero, Nueva Senda, Orto, Pluma Aragonesa, Revista de la Casa de América-Galicia, i altres.
És autor d'El último atentado (1922), Nazarenos de violencia (1923), Voces interiores (1923), Delicadeza (1923), Abajo lo burgués (1932), Fuego en el mar (1942), entre d'altres.
En 2000 José Domingo Dueñas i Jesús Gómez Picabeo publicaren part de la seva obra sota el títol Gil Bel Mesonada. Obra periodística y literaria.
En els últims anys de la seva vida es tornà catòlic, coaccionat pel franquisme. Un fet conegut d'ateus que restaren a l'interior en comtes d'anar a l'exili.
Gil Bel Mesonada va morir el 14 de juliol de 1949 al seu domicili de Madrid d'úlcera duodenal --algunes fonts citen com a causa de la mort un infart de miocardi que li sobrevingué enmig del Paseo de Recoletos quan sortia de presenciar un espectacle folklòric-- i va ser inhumat al cementiri madrileny de La Almudena.
Un carrer d'Utebo porta el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada