Nord-est Llibertari: Campanya de solidaritat a Figueres amb la gent del territori de Marrakech-Safí i suport des de l'Escala

dimecres, 13 de setembre del 2023

Campanya de solidaritat a Figueres amb la gent del territori de Marrakech-Safí i suport des de l'Escala

Campanya de solidaritat a Figueres amb la gent del territori de Marrakech-Safí

Una diada solidària a l'Escala amb el territori de Marrakech-Safí, amb un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol i un manifest de l'AMC per l'11-S en l'acte institucional de la Diada, a la plaça de l'ajuntament, seguit per unes desenes de persones, es va completar amb actuació del Cor Indika.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà) 13/09/2023.- La CNT-AIT de Figueres [www.cntfigueres.org] ens envia un missatge de la campanya de solidaritat amb la gent del territori de Marrakech-Safí, a qual s'ha adherit ja que també es fa a nivell de la ciutat de Figueres davant el desastre del terratrèmol.

A Figueres el lloc de recollida de tendres i roba d'hivern correspon al Royal Palace, darrera els cinemes. Telèfon de contacte: 631 061 924.

Dilluns un minut de silenci en record a les víctimes del terratrèmol i en senyal de suport als seus familiars

Des de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), segons Canal 10 Empordà, han volgut tenir un gest solidari amb la població víctima pel greu terratrèmol de Marrakech-Safí. A l'11 de Setembre, a l'inici de l'acte institucional de l'Ajuntament per la Diada Nacional de Catalunya, a la plaça de l'ajuntament i l'església, es va fer un minut de silenci en record a les víctimes del terratrèmol i en senyal de suport als seus familiars. L'acte va ser seguit, a banda dels habituals assistents a la Diada, de representants de la comunitat marroquina afincada a l'Escala. Just després, es llegia el manifest institucional de l'Associació Catalana de Municipis, centrat en els valors cívics i democràtics de la societat catalana.

Tots els grups polítics municipals van assistir a l'acte. Val a dir, però, que després del minut de silenci i just abans de la lectura del manifest de la Diada, les dues regidors d'Alternativa per l'Escala van abandonar l'acte en mostra de desacord espanyolista amb el contingut del manifest de l'ACM. El manifest incidia especialment en la força del municipalisme.

Per arrodonir l'acte, tal i com s'ha anat fent al llarg dels anys, el Cor Indika va interpretar un seguit de cants dels Països Catalans. Enguany van ser El Cant de la Senyera, La Balanguera, el Bolero d'Alcúdia, l'Estaca i l'himne nacional català, Els Segadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...