Nord-est Llibertari: Els treballadors de CATSA fan vaga per reclamar endarreriments salarials

divendres, 28 de juliol del 2023

Els treballadors de CATSA fan vaga per reclamar endarreriments salarials

Els treballadors de CATSA fan vaga per reclamar endarreriments salarials

Sense fer feina durant dues hores aquest matí i una concentració a la plaça del Vi de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 28/07/2023.- Llegim al Diari de Girona que els treballadors de CATSA, l'empresa municipal que gestiona el servei d'abastament d'aigua potable de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Gironès), han convocat vaga entre les 10:30 i les 12:30 hores d'avui. El Comitè de l'empresa ha intentat negociar diferents reclamacions amb la direcció diferents condicions que afirmen que estaven signades, però, de moment, no s'ha arribat a un acord pels dos temes tractats. Per aquest motiu, s'ha convocat la vaga i també una manifestació, a les onze del matí, a la plaça del Vi de Girona.

Per una banda, no s'ha arribat a un acord en les condicions econòmiques. En primer lloc, els treballadors reclamen unes retribucions econòmiques endarrerides. Sembla que se'ls pagarà aviat la de l'1% de l'any 2022, però encara en manca una altra del 2,5% respecte a la que es va pactar a principi d'aquest any.

En l'últim trimestre de l'any passat, l'empresa que gestionava l'aigua potable va passar de ser una empresa privada a ser municipal (pública). En ser treballadors públics els toca fer 37 hores i mitja de feina a la setmana, però en van estar fent 40 entre novembre i abril. Així, demanen que aquestes dues hores i mitja que falten, se'ls pagui amb hores extra. Per últim, quan eren treballadors de l'empresa privada que gestionava l'aigua potable, AGISSA, se'ls entregava una panera per Nadal. Ara, en ser treballadors municipals, ja no tenen aquest dret. Per això, demanen un complement econòmic per suplir aquesta panera.

A més, demanen solucionar el tema de la calor. Sembla que l'Ajuntament està treballant en això i en l'última setmana ha donat als treballadors que feien tasques de manteniment a la via pública una quarantena de pots de crema solar. També demanen unes carpes per poder-s'hi protegir del sol. A part, es va espatllar l'aire condicionat de l'oficina de CATSA situada al carrer Ciutadans de Girona. L'aparell encara no està arreglat, i sembla que podria suplir-se per una maquinària transportable més petita. També s'està negociant que puguin teletreballar des de casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...