Arturo Parera Rodríguez de Trujillo

Notícia de la detenció d'Arturo Parera Rodríguez apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 12 de desembre de 1933

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 3 de juliol de 1915 neix Madrid l'anarquista i anarcosindicalista Arturo Parera Rodríguez de Trujillo 

Durant el primer franquisme, s'integrà en la CNT clandestina i 

empresonat. A finals de 1948 s'exilià passant la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Le Havre  

Arturo Parera Rodríguez: El 3 de juliol de 1915 neix Madrid (Comunidad de Madrid, castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Arturo Parera Rodríguez de Trujillo. El seu pare es deia Arturo Parera Mallí, destacat propagandista anarquista, i la seva mare, María Luisa Rodríguez de Trujillo Grijuela, de família aristocràtica.  

Orfe de mare amb set anys i un pare lliurat completament al moviment anarquista, tingué una infància difícil a Madrid i a Zaragoza (Comarca Central, Aragó), i passà temporades amb famílies de companys. Quan son pare es casà novament, visqué la vida itinerant de la nova família: Barcelona, França (1926-1927), Altsasu, La Rioja, etc. A València (València, País Valencià), començà a treballar venent per mercats i carrers i, novament a Barcelona, començà a fer feina en el sector tèxtil i s'integrà en el moviment llibertari i en els ateneus llibertaris.  

El setembre de 1932 va ser empresonat vuit dies per les seves activitats.  

En 1932 col·laborà en Solidaridad Obrera.  

Quan l'aixecament comunista llibertari esdevingut entre el 8 i el 12 de desembre de 1933 va ser detingut el dia 11, amb Conrado Hernández Mazalbete, per obligar a tancat algunes indústries de la vila de Gràcia.  

Milità en els grups anarquistes de Sants.  

Durant aquest període va ser empresonat en diverses ocasions (Barcelona, València i Burgos) i en 1935 patí set mesos de tancament.  

L'aixecament militar feixista de juliol de 1936 l'agafà empresonat a València (l'Horta de València, País Valencià) i un cop lliure marxà a Barcelona, on entrà d'infermer en una clínica.  

Mentrestant, el seu pare va ser assassinat pels feixistes.  

Poc després, s'enrolà en la Columna «Hilario Zamora» i marxà cap al front d'Aragó (Caspe, Sástago i altres) al cap de la Comissió d'Informació i Propaganda del Comitè Regional de l'Ebre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), on defensà les col·lectivitzacions i la revolució social.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, decidí no exiliar-se i retornà clandestinament a Barcelona i posteriorment amb la seva companya Luzdivina Arias Fernández a Galícia.  

De bell nou a Barcelona, s'integrà en la CNT clandestina i entre 1943 i 1946 formà part (secretari), amb Josep Colet i Joan Grau, de la cenetista Federació del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona.  

En 1946 va ser detingut i empresonat set mesos.  

A finals de 1948 s'exilià passant la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Le Havre (Normandia),  

A l'exili, defensà l'estratègia del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior. 

En 1950 la seva família, que havia quedat a la Península, passà a l'Hexàgon francès i es pogué reunir amb ell.  

Posteriorment s'instal·là a la regió parisenca, on treballà primer de peó en la construcció i després de guixaire, lliurant-se més a tasques intel·lectuals i literàries que a la militància.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco, en 1976 retornà a Barcelona i s'afilà al Sindicat Fabril de la CNT, oposant-se als sectors més anarquistes. En 1977 col·laborà en Blanco y Negro.  

En el V Congrés de la CNT-AIT de 1979 defensà la necessitat de la unió de l'anarcosindicalisme.  

En aquests anys col·laborà en la premsa llibertària (Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad i altres).  

En els anys noranta del segle XX participà en xerrades de la Fundació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA) de Barcelona.  

És autor dels llibres Alejandro y el amor libre (1977), Jóvenes anarquistas (1977), El Pueblo. 50 números de El Pueblo en la clandestinidad (1978), Cauces de la revolución. ¡La escuela emancipadora! Por una educación libre en la razón humana (1979) i Marisa: la leyenda de la libertad. Vida, pasión y muerte de una mujer emancipada (1981). Deixà diversos textos inèdits com ara Biografía de Arturo Parera. Contribución a la historia del anarcosindicalisme español (1912-1936) i Memorias, reflexiones y confesiones de un viejo anarquista español, protagonista de la guerra civil y de la Revolución española.  

Artura Parera Rodríguez va morir el 10 de juny de 2007 al domicili de la seva filla a Combs-la-Ville (Seine-et-Marne, Illa de França) --algunes fonts citen erròniament a Barcelona--.