Nord-est Llibertari: Una quarantena de ciclistes enllacen Girona amb Barcelona per fer front al feixisme

dissabte, 15 d’abril del 2023

Una quarantena de ciclistes enllacen Girona amb Barcelona per fer front al feixisme

Una quarantena de ciclistes enllacen Girona amb Barcelona per fer front al feixisme

La iniciativa ha completat la cinquena i última etapa del trofeu original 86 anys després

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/04/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, una quarantena de ciclistes han completat aquest dissabte els 109 quilòmetres que separen Girona i Barcelona, passant per Vidreres (la Selva), Malgrat de Mar (Alt Maresme), Mataró (Baix Maresme) i Badalona (Barcelonès Nord).

És la cinquena etapa del Trofeu Pedal Antifeixista que es va fer el 1937, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la República i en plena Guerra Civil. L'objectiu d'aquesta iniciativa era i és fer front al feixisme. L'organització aprofita el recorregut per fer parades i explicar episodis de la guerra o de la lluita antifeixista. El trofeu es va recuperar el 2017, coincidint amb els 80 anys del primer, i s'ha completat enguany fent l'última de les cinc etapes de l'original.

El 14 d'abril de 1937, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la República i en plena Guerra Civil, començava el Trofeu Pedal Antifeixista, una particular cursa ciclista des del front d'Aragó fins a Barcelona.

L'organitzaven el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, el diari El Diluvio i el Comitè Català Pro Esport Popular i era en benefici del Socors Roig Internacional, entitat refundat el 1936 a Barcelona amb l'objectiu de fer front a l'avenç del feixisme. La cursa es dividia en cinc etapes (Front d'Aragó - Lleida, Lleida - Tarragona, Tarragona - Manresa, Manresa - Girona i Girona - Barcelona). Hi van participar 50 ciclistes, majoritàriament de clubs barcelonins.

80 anys després, l'abril del 2017, un grup d'afeccionats es van proposar rememorar aquella iniciativa i van recórrer la primera etapa, entre Peraltilla (Osca) i Lleida, també el 14 d'abril, com es va fer el 1937. A partir d'aquí, vam continuar fent una etapa cada any: Lleida - Tarragona (2018), Tarragona - Manresa (2019) i, després del parèntesi obligat de la covid-19, Manresa-Girona (2022). Enguany, s'ha completat la cinquena i última etapa, Girona - Barcelona, que posa punt final a aquesta iniciativa que combina esport i memòria històrica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...