Raoul Ernest Colin

Notícia sobre l'accident de Raoul Colin apareguda en el periòdic Le Libertaire del 29 de novembre de 1930

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 d'abril de 1895 neix a Orléans (Loiret) l'anarquista neomaltusià i sindicalista revolucionari Raoul Ernest Colin 

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, viatjà a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i a finals de 1936 es trobava al front d'Aragó 

Va morir el 22 de maig de 1943 al camp de concentració nazi d'Oranienburg (Brandenburg 

Raoul Colin: L'1 d'abril de 1895 neix a Orléans (Loiret, Centre - Val de Loire) l'anarquista neomaltusià i sindicalista revolucionari Raoul Ernest Colin. El seu pare es deia Charles Ernest Colin, jornaler, i la seva mare, Clarisse Clémence Villette.  

Es guanyà la vida treballant de metal·lúrgic i vivia al número 31 del carrer Murlins d'Orléans.  

Després de participar en la Gran Guerra enquadrat en el 42 Regiment d'Infanteria, en la qual va ser condecorat amb diferents distincions, el 21 d'octubre de 1918 es casà a Orléans amb Marcelle Suzanne Camboutet, empleada a la Manufactura de Tabacs, amb qui va tenir un infant (Roger Colin).  

Entre 1922 i 1939 participà activament en el grup d'Orléans de la Unió Anarquista Comunista (UAC), del qual va ser nomenat secretari, i va ser delegat en nombrosos congressos anarquistes, com ara el celebrat entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1927 a París (Illa de França) i el del 12 al 15 d'agost de 1928 a Amiens (Somme, Picardia, Alts de França).  

També, entre els anys 1925 i 1926, milità en la Confederació General de Treball Unitària (CGTU), organització de la qual va ser tresorer de la Unió Departamental.  

En els anys vint del segle XX va ser responsable del Grup Estudis Socials (GES) d'Orléans, que es reunia setmanalment al seu domicili del número 31 del carrer Murlins.  

Es va presentar com a candidat anarquista pel I Districte d'Orléans a les eleccions legislatives del 20 d'abril de 1928.  

El 2 de febrer de 1929 participà en una conferència del GES sobre «Les causes de la criminalité».  

El novembre de 1930 patí un important accident del qual pogué recuperar-se.  

En els anys trenta del segle XX col·laborà en Le Flambeau i Le Libertaire.  

Entre el 17 i el 18 d'octubre de 1931 participà en el Congrés Nacional de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

En la primavera de 1932, a resultes de la pallissa mortal per part de la policia de l'ancià obrer ferroviari Henry Legay, va ser nomenat secretari del «Comitè Henry Legay», que arreplegava anarquistes i republicans radicals que demanaven justícia per aquest assassinat --un altre comitè («Les Amis d'Henry Legay»), presidit per l'anarquista Marius Berger, denuncià la presència de membres del Partit Radical en aquell primer comitè--.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, viatjà a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i a finals de 1936 es trobava al front d'Aragó.  

El març de 1937 va ser interrogat, com a responsable de la Secció Local d'Orléans de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), per la policia en una investigació sobre el robatori el mes anterior d'unes metralladores de l'Escola d'Aplicació de Cavalleria de Saumur (Maine-et-Loire, Pays de la Loire), que havien anat a parar als locals del Comitè «Espagne Libre» abans de ser enviades a Catalunya.  

El 23 de març de 1937 el seu fill Roger Colin va morir en un accident.  

En 1939 treballava de manobre i era secretari del grup d'Orléans de la Unió Anarquista (UA), que segons informes policíacs estava format per una cinquantena de membres.  

Des del punt de vista de la seva militància neomaltusiana, va fer campanya per evitar els embarassos no desitjats i per les seves activitats abortives va ser condemnat a dos anys de presó.  

En 1940, quan l'Ocupació alemanya, es trobava empresonat i un cop lliure va ser novament detingut pels nazis. Acusat de mantenir relacions amb la Resistència, va ser deportat a Alemanya.  

Raoul Colin va morir el 22 de maig de 1943 al camp de concentració nazi d'Oranienburg (Brandenburg, Alemanya).