Nord-est Llibertari: Presons com a nous psiquiàtrics

dissabte, 1 d’abril del 2023

Presons com a nous psiquiàtrics

Presons com a nous psiquiàtrics

Moussa es va llevar la vida en una cel·la del departament de règim tancat de la presó del Puig de les Basses, que al setembre finalitzava el període de reclusió i l'esperava una feina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 30/03/2023.- Llegim al diari El Punt Avui que el 9 de març –com ja vàrem infirmar-- en Moussa es va llevar la vida en una cel·la del departament de règim tancat (DERT) de la presó del Puig de les Basses, a Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú). Fet que va denunciar l'entitat Justícia i Pau i l'Associacióde Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta (Afatrac) en un contundent comunicat.

Segons El Punt Avui, en Moussa, migrant de 33 anys, comptava amb el suport d'en Josep, pare d'un altre intern que l'havia ajudat en el procés de regularització i era per a ell com un pare. Josep no se'n sap avenir: hi havia parlat poc abans de la tragèdia i l'havia vist molt animat: al setembre finalitzava el període de reclusió i l'esperava una feina. Què li va provocar en poques hores un malestar insuperable? Ningú no ho va preveure? Per què el van portar al DERT? (reservat per a les persones amb problemes d'adaptació o amb actituds perilloses en grau extrem). Raonades preguntes que es fan aquestes entitats indignades per l'elevat i creixent grau de suïcidis entre la població reclusa.

Potser es podran conèixer algunes respostes en el decurs del col·loqui/debat Salut mental i presons, organitzat per Afatrac i Justícia i Pau (celebrat, aquest dijous 30 de març, a les 19:00h, a la Casa de Cultura de Girona), on es presentarà una recerca sobre el tema elaborada per Justícia i Pau, partint d'una realitat molt preocupant: més de la meitat d'interns en centres penitenciaris del Principat de Catalunya tenen problemes de salut mental: depressions, addiccions, trastorns psíquics greus, una prevalença set vegades superior que en el conjunt de la població.

La qüestió és: s'estan convertint les presons en els nous psiquiàtrics? És necessari i legítim aquest tractament? Quina és l'alternativa?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...