Ja hi ha data perquè el jutge es pronunciï sobre l'ús del català als plens d'Elna
Serà el 18 d'abril al Tribunal Administratiu de Montpelhièr
Creen una associació per denunciar l'anticatalanisme de l'alcalde ultradretà de Perpinyà
L'alcalde ultradretà Louis Aliot ha fet diverses accions per intentar esborrar qualsevol rastre de catalanitat a la ciutat
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 06/04/2023.- Llegim a VilaWeb que el Tribunal Administratiu de Montpelhièr (Erau, Occitània) es pronunciarà el dimarts 18 d'abril sobre l'ús del català als plens municipals d'Elna (Plana d'Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló). Això després que el mateix tribunal rebutgés d'elevar al Consell Constitucional francès la petició del municipi.
Elna es va convertir l'abril passat en el primer municipi nord-català a permetre el català en els debats als plens. L'Ajuntament va aprovar -amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- de canviar el punt dinou del reglament intern del consistori per permetre d'intervenir a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en aquesta llengua ho poguessin fer sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català. La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir en català.
Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle demanant-li que es fes enrere i retirés la modificació. El batlle d'Elna, Nicolas Garcia, explicava que li van exposar els seus arguments i li van comunicar que es mantenien ferms perquè, jurídicament, la decisió era correcta. Al setembre, el prefecte dels Pirineus Orientals va decidir fer un pas més i posar-ho en mans de la justícia. A l'escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, demanava que s'anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d'Elna es va excedir en les seves funcions.
L'argumentació del prefecte era basada en la premissa que l'única llengua oficial de la República Francesa és el francès i que, del punt de vista constitucional, l'ús d'una "llengua regional" en una assemblea deliberativa no semblava que estigués fonamentada.
A més, el prefecte citava els dos primers articles de la Constitució francesa, que diuen que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès", i hi afegia algunes resolucions judicials. També feia referència a una llei del 1539, dos-cents cinquanta anys abans de la creació de la República Francesa i cent vint abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es "consagrava" la llengua francesa en l'àmbit jurídic.
Garcia ja va alertar que mentre la justícia no es pronunciï, als plens es continuen fent intervencions en català. "Fins que el jutge no ens digui que és il·legal, es continuarà fent. Però encara que ens digui que no, una cosa és el reglament i l'altra prohibir a algú en un país europeu i democràtic que pugui parlar en català. Em podran dir que no puc aplicar el reglament, però no que no puc parlar-ho", diu.
"Si ho tomben, anirem a Europa"
En aquest sentit, va dir que si el Tribunal Administratiu acaba donant la raó al prefecte i tomba el reglament que regula l'ús del català als plens, acudirà a la justícia europea per vulneració del dret de parlar "la llengua dels nostres avis". "Jo ho faré i suposo que els altres alcaldes també ho faran individualment", considera. Entre els ajuntaments afectats, hi ha Portvendres, els Banys i Pesillà de la Ribera.
Creen una associació per denunciar l'anticatalanisme de l'alcalde ultradretà de Perpinyà
El 22 d'abril es presentarà a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) una nova associació, de creació recent, que tindrà com a finalitat denunciar les polítiques de descatalanització que està patint la ciutat. Aquesta entitat aplegarà diversos representants polítics locals. El portaveu en serà Jaume Roure, antic tinent d'alcalde de Cultura Catalana de l'Ajuntament de Perpinyà, i el president d'honor en serà Jean-Paul Alduy, alcalde de la ciutat entre 1993 i 2009.
En declaracions al diari L'Indépendant, Roure va explicar que "Perpinyà és terra catalana des de fa més de 1.000 anys, estiguis a favor o en contra, és catalana". Segons ell, l'associació advertirà a Aliot que "no toqui la Fidelíssima", un títol que la ciutat va rebre l'any 1475 després de suportar un setge de 8 mesos dels francesos.
L'alcalde ultradretà Louis Aliot ha fet diverses accions per intentar esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la ciutat. Una de les seves primeres intervencions va ser canviar el lema de la ciutat, de Perpinyà la catalana a Perpinyà la radiant, tot afegint a l'escut de la ciutat una vora amb els colors de la bandera tricolor francesa que no té cap fonament històric.
Paral·lelament, l'Ajuntament de Perpinyà va impedir el projecte de construir un col·legi liceu de La Bressola al monestir de Santa Clara del Vernet. La Bressola havia anunciat l'obertura d'un centre dedicat a estudiants de la franja d'edat que va dels 15 als 18 anys amb capacitat per a 300 alumnes. Quan ja s'havien iniciat els tràmits per adquirir l'edifici, l'Ajuntament va intentar exercir el dret de tempteig per quedar-se l'edifici i impedir la construcció de l'escola. Finalment la justícia va acabar donant la raó a La Bressola.
Louis Aliot s'ha defensat a L'Indépendant de les acusacions d'anticatalanisme: "M'emocionen l'Estaca o Els Segadors, però no passen per davant de La Marsellesa", ha declarat. Encara hi ha afegit que "ningú qüestiona la identitat catalana de Perpinyà, però el nom de Perpinyà la catalana només era un projecte polític". El seu projecte, diu, és "tornar a Perpinyà la seva dimensió rossellonesa, catalana, però també francesa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada