Francisco Simancas Rozas

Francisco Simancas Rozas

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 d'abril de 1902 neix a Pampliega (Odra-Pisuerga) --algunes fonts citen erròniament 1900 en un poble de la demarcació de Palència-- l'anarcosindicalista Francisco Simancas Rozas --el seu segon llinatge a vegades citat erròniament com Rosas o Rojas-- 

Militant de la CNT, després de passar per les presons franquistes en 1946 s'instal·là a Barcelona, on tingué problemes amb la policia per la seva relació amb Manuel Pareja, del grup guerriller de Quico Sabaté, i decidí exiliar-se i passà la frontera del Pirineu Oriental. A l'Hexàgon francès visqué dos anys, sobretot a París, i després passà a l'Argentina 

Francisco Simancas Rozas: El 2 d'abril de 1902 neix a Pampliega (Odra-Pisuerga, Burgos, Castella la Vella) --algunes fonts citen erròniament 1900 en un poble de la demarcació de Palència (Castella la Vella)-- l'anarcosindicalista Francisco Simancas Rozas --el seu segon llinatge a vegades citat erròniament com Rosas o Rojas--. El seu pare es deia Segundo Simancas i la seva mare, Ovidia Rozas.  

Passà una dura infància a Burgos i en 1917 es traslladà a Madrid (Comunidad de Madris, Castella la Nova) per estudiar a l'Escola de Comerç, on es va treure el títol de peritatge mercantil.  

A Madrid abandonà la seva fe catòlica i visqué la bohèmia.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va ser detingut per la seva presumpta vida dissoluta i tancat a la Presó Model de Madrid, on entrà en contacte amb les idees anarquistes.  

En sortir de la garjola s'afilià al Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i freqüentà l'Ateneu de Divulgació Social.  

Sense feina, el 22 de setembre de1931 va ser detingut davant de l'edifici del Ministeri d'Instrucció Pública per proferir crits contra el Govern espanyol i tancat cinc dies a la Direcció General de Seguretat per «provocador».  

El 15 de febrer de 1932 va ser detingut, amb els companys confederals Ambrosio Cabo de Miguel i Antonio Rodríguez Sarabia, amb possessió de bombes pinya, pistoles i pamflets cridant a la vaga general.  

D'antuvi va ser tancat a la Presó Model de Madrid, on va fer amistat amb el banquer mallorquí Joan March i Ordinas, qui va oferir diners i armament als anarquistes per derrocar la República Espanyola, i després als penals de Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella), El Dueso (Santoña, Cantabria) i Mislata (Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l' Horta Sud, País Valencià).  

El març de 1936 recobrà la llibertat i intervingué en la vaga de la construcció, però va ser novament empresonat i ja no sortí fins el juliol de 1936.  

A la guerra lluità com a milicià i participà en l'avituallament del Madrid assetjat, però amb la militarització de les milícies, que no acceptà, marxà cap a València (L'Horta de València, País Valencià) i col·laborà en les col·lectivitzacions de Foios (Horta Nord, País Valencià).  

En aquests anys bèl·lics va fer de corresponsal per alguns periòdics.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat i patí diversos camps de concentració i presons: Torrijos (Torrijos, Toledo, Castella la Nova), Talavera (Toledo, Castella la Nova) --amb dues condemnes a mort--, Madrid (dos intents de fugida) i Carabanchel Alto (Madrid).  

En 1946 va ser indultat i retornà a Burgos, on treballà en el ram de l'alimentació. Poc després s'instal·là a Barcelona, on tingué problemes amb la policia per la seva relació amb Manuel Pareja, del grup guerriller de Quico Sabaté, i decidí exiliar-se i passà la frontera del Pirineu Oriental. A l'Hexàgon francès visqué dos anys, sobretot a París (Illa de França), i després passà a l'Argentina.  

A Buenos Aires visqué vint anys, guanyant-se la vida com a inspector d'autobusos públics, i en 1970, ja retirat, retornà a la Península, on es dedicà a escriure, editar i vendre els seus llibres a les parades dels encants de Madrid, de Recoletos i de Vallecas.  

A Madrid formà part de la Federació Local de CNT-AIT i de l'Ateneu Llibertari de Vallecas i en aquests anys col·laborà en la premsa llibertària (CNT, Historia Libertaria, Juventud Libre i altres).  

És autor de nombrosos assaigs i alguns poemaris, com ara Parnasillo (sd), Acracia. Grandezas y miserias de la CNT (198?), Estelas sangrientas. Ascaso y Durruti (1978), Hombres en la lucha. C. Mera, F. Ascaso y B. Durruti (1979), Hombres en la lucha. Pedro y Valeriano Orobón Fernández. Mauro Bajatierra (ca. 1979), Antología poética (1980), Cipriano Mera, albañil y anarquista (1980), Grandezas y miserias de la CNT (1980), Poesías (1980), Poesías. Libro III (Casas Viejas. Seisdedos. Canto de amor y tragedia y otras) (1980, amb el pseudònim Teófilo de Rozas), Cárceles y prisiones españolas. Décadas (1920-1930) (1981), Pablín, el asturiano (1981), Poesías IV (1981, amb Clemente Sancho), Colectividades y persecuciones (1937) (1983), Presos de la República (1983), Briyantes i karbones de la ZNT (1984), Karapálida (1984), Esperpentos (1985), El Grillo, alevín de anarquista (1987), Trapisondalia (1988), Yo acuso (1988), Viaje a Estocolmo (1989), Actualización de la rebelión de las masas (1990), Colectividades (1994) i altres.  

Francisco Simancas Rozas va morir el 26 de novembre --algunes fonts citen erròniament el 23 de novembre-- de 1998 al seu domicili de Madrid i va ser incinerat.