Rosendo Labara Andrés

Rosendo Labara Andrés (1945)

                              

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de març de 1900 neix a Campdàsens (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Rosendo Labara Andrés 

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja  

Rosendo Labara Andrés: L'1 de març de 1900 neix a Campdàsens (Baix Cinca, Uesca, Aragó) l'anarcosindicalista Rosendo Labara Andrés. El seu pare es deia José Labara Labara i la seva mare, Dominga Andrés.  

Es guanyava la vida treballant de jornaler i en 1923 s'instal·là amb la seva família a Manresa (Bages).  

Treballà de paleta i també de serrador en una empresa que es dedicava a la instal·lació de pals telegràfics i travesses de via a les carreteres catalanes.  

En aquesta època s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, s'integrà com a milicià en la «Columna Durruti». amb la qual va fer tota la guerra ja com a 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.   

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània). Anava acompanyat amb la seva companya, Carmen Peña Usón, i els seus fills, essent separat de la seva família per la Gendarmeria francesa 

En la primavera de 1940, amb el seu fill Félix Labara Peña, s'allistà a la 80 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), integrada en el 52 Regiment d'Artilleria i enviada a realitzar treballs de fortificació en el Sector 103, a la Ròcha de Rama (Auts Aups, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), i posteriorment a Grostenquin (Mosel·la, Lorena, Gran Est), a la «Línia Maginot».  

El 26 de juny de 1940 ambdós van caure presoners dels alemanys a Gérardmer (Vosges, Lorena, Gran Est) i internats al Frontstalag 140 de Belfort (Territoire de Belfort, Bourgogne-Franche-Comté).  

El 13 de gener de 1941 van ser traslladats a l'Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), des d'on el 25 de gener van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), el pare sota la matrícula 6.625 i el fill sota la 6.626 --Félix va ser enviat l'octubre de 1943 al «Kommando Poschacher» per a treballar a les pedreres de l'empresari de la construcció Anton Poschacher a prop de Mauthausen--.  

Després de l'alliberament del camp nazi per les tropes aliades el 5 de maig de 1945, van ser repatriats a París (Illa de França) el 17 de juny d'aquell any.  

En l'exili Rosendo Labara Andrés es dedicà a treballar de paleta a Chalon-sur-Saône (Saône-et-Loire, Bourgogne-Franche-Comté). 

Amb la seva companya, fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA), i de l'Amical de Mauthausen.  

La seva última residència va ser a Boyer (Saône-et-Loire, Bourgogne-Franche-Comté).  

Malat de leucèmia, Rosendo Labara Andrés va morir el 27 de gener de 1962 a l'Hospital de Chalon-sur-Saône.  

El 26 de gener de 2018 l'Ajuntament de Manresa col·locà dues stolpersteine davant del domicili --carrer del Bruc, 41-- d'aquests dos veïns deportats.