Necrològica de Pedro Laclaustra Marcos apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 16 de setembre de 1954
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 28 de març de 1913 neix a Arrigorriaga (Gran Bilbo) l'anarcosindicalista Pedro Laclaustra Marcos
Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas el camp disciplinari de Gurs
Pedro Laclaustra Marcos: El 28 de març de 1913 neix a Arrigorriaga (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarcosindicalista Pedro Laclaustra Marcos. El seu pare es deia Clodoaldo Laclaustra i la seva mare, Petra Marcos. Fill d'una família anarquista saragossana, coneguda com Caballicos, els seus germans José, Florencio, Manuel, Pascual Antonio, Perpetuo i Vicente van ser militants anarcosindicalistes i tres d'ells van ser afusellats pels feixistes. Visqué amb sos germans al barri de Delicias de Zaragoza (Comarca Central, Aragó).
Treballà en la secció de fotogravat del diari Heraldo de Aragón i milità en el Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT-AIT de Zaragoza.
Quan el cop militar feixista se salvà allistant-se a la Legió.
L'abril de 1937 desertà del bàndol franquista i passà a zona republicana, lluitant contra el feixistes enquadrat en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas el camp de disciplinari de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), juntament amb els seus germans José i Vicente.
Durant la lluita contra el nazisme, el 6 de juny de 1944 creà amb altres companys refugiats llibertaris de nacionalitat espanyola un grup de maquis no addictes a la Unió Nacional Espanyola (UNE), controlada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), i que actuà a la zona de Miranda (Gers, Gascunya, Occitània). La seva companya fou Carmen Domínguez.
Pedro Laclaustra Marcos va morir el 10 d'agost de 1954 a Vilacomdau d'Arròs (Gers, Gascunya, Occitània), població on residia, i va ser inhumat l'endemà al cementiri d'aquesta localitat amb una nodrida representació d'antics maquisards.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada