Eusebio Arisó Llesta

D'esquerra a dreta: Alonso Ruiz, Eusebio Arisó Llesta i Dolors Prat Coll a la seu del local de la CNT de Tolosa

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de març de 1908 neix a Albalat de Cinca (Cinca Meya) l'anarcosindicalista Eusebio Arisó Llesta 

Pres des d'abril de 1939, el juny de 1949 va ser posat en llibertat condicional i passà clandestinament, camí de l'exili, la frontera del Pirineu Oriental i després treballà en una mina de talc al Pas de la Casa (Encamp), on militant en la CNT-AIT en l'Exili 

Eusebio Arisó Llesta: El 16 de març de 1908 neix a Albalat de Cinca (Cinca Meya, Uesca, Aragó) l'anarcosindicalista Eusebio Arisó Llesta. El seu pare es deia Eusebio Arisó i la seva mare, María Llesta.  

Fill d'una família militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), formà part, ben igual que els seus germans (Antonio, Dolores i José), del moviment llibertari des de l'adolescència.  

Militant de la CNT-AIT d'Albalat de Cinca, es guanyava la vida com a pagès.  

Va ser detingut arran de l'aixecament proletari revolucionari de desembre de 1933 Jutjat, el setembre de 1934 va ser condemnat a dos anys de presó.  

Durant la Guerra Civil participà en el procés col·lectivista i l'estiu de 1937, quan l'ofensiva republicana burgesa i stalinista contrarevolucionària, va ser detingut pels elements stalinistes a Albalat de Cinca.  

Posteriorment lluità com a soldat en la 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, va caure pres al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i, entre abril i principis de desembre de 1939, va ser tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià) i posteriorment, fins a començament de maig de 1940, a la presó valenciana de la cartoixa de Porta Coeli. Després va ser internat a la Presó del Partit de Balbastro (Semontano de Balbastro, Uesca, Aragó) i, a partir d'agost de 1940, a la Presó Provincial d'Uesca (Plana de Uesca, Uesca, Aragó).  

El setembre de 1944 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort, però la pena va ser commutada per 30 anys de presó.  

El juny de 1949 va ser posat en llibertat condicional i passà clandestinament, camí de l'exili, la frontera del Pirineu Oriental i després treballà en una mina de talc al Pas de la Casa (Encamp, Andorra), on militant en la CNT-AIT en l'Exili.  

Posteriorment, sembla que un cop retirat, s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on seguí militant en la CNT-AIT en l'Exili i s'encarregà de les permanències diàries a la seu del Secretariat Intercontinental, al número 4 del carrer de Belfort.  

El seu testimoni va ser recollit per Jean-Marie Florès per a la tesi doctoral Les anarchistes aragonais et le pouvoir (1936-1937) (1997).  

Poc abans de la seva defunció, va donar un milió i mig de pessetes per al local de la CNT-AIT de Zaragoza (Comarca Media, Aragó).  

Eusebio Arisó Llesta va morir el 3 de gener de 2000 a la Residència Bellefontaine de Tolosa de Llenguadoc i va ser incinerat a Còrnabarriu (Alta Garona, Occitània).