dijous, 23 de març del 2023

Antonio Silvio Casella

Silvio Casella

Silvio Casella


EMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de març de 1895 neix a La Spezia (Ligúria) l'anarquista Antonio Silvio Casella 

Després de les Jornades de Maig de 1937 a Barcelona decidí abandonar el front i passar la frontera del Pirineu Oriental i tornar a l'Hexàgon francès 

Silvio Casella: El 23 de març de 1895 neix a La Spezia (La Spezia, Ligúria) l'anarquista Antonio Silvio Casella. El seu pare es deia Luigi Casella i la seva mare, Maria Cecilia Angella.  

Després de cursar l'escola primària s'acostà de ben jovenet als cercles anarquistes. Es traslladà amb la seva família Savona (Savona, Rivera Ligure, Ligúria), on en 1912 participà activament en les activitats del grup anarquista «Pietro Gori» (Giuseppe De Ceglie, Lorenzo Gamba, Umberto Marzocchi, Adelino Paini, Giuseppe Segatta i altres).  

Treballà d'obrer fonedor a les plantes siderúrgiques de Savona, a la fàbrica Servettaz, i de Vado Ligure (Savona, Ligúria), a la fàbrica Westinghouse, i aconseguí cultura política llegint publicacions revolucionàries.  

En 1914 es pronuncià fermament en contra de la intervenció italiana en la Gran Guerra.  

El 27 d'octubre de 1915 va ser cridat a files i enrolat a la Marina («Corpo Reale Equipaggi» de La Spezia), servint en vaixells de guerra (Conte di Cavour, Vascello Solari) fins que va ser llicenciat en 1919. Durant el temps que va fer el servei militar obligatori va estar constantment vigilat i patí greus mesures disciplinàries.  

De bell nou a Savona, es reintegrà activament en la propaganda anarquista i s'encarregà, amb Costante Danesi i Umberto Marzocchi, de les subscripcions del Comitè Pro Víctimes Polítiques.  

En 1921 passà a viure a La Spezia, on la seva companya regentava una lleteria al carrer Montenotte, assistint a manifestacions revolucionàries i col·laborant en un grup llibertari vinculat als destacats militants Pasqule Binazzi i Ottavio Tonietti.  

Membre del Comitè de Defensa Proletària de La Spezia, entrà a formar part a les formacions dels «Arditi del Popolo», fent front les violències dels escamots feixistes. Acusat d'haver participat en les morts dels feixistes Augusto Bisagno i Amedeo Mariani, que va tenir lloc el juliol de 1921 a Sarzana (La Spezia, Ligúria), en 1922 passà clandestinament a Occitània.  

Instal·lat a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), conegué Gino Lucetti i conegué el seu pla d'atemptat contra Benito Mussolini. Absolt en absència el 17 de juliol de 1924 per l'Audiència de Gènova (Ciutat Metropolitana de Gènova, Ligúria, Itàlia) de les imputacions relatives als fets de Sarzana per manca de proves, s'instal·là a París (Illa de França), on, segons fonts policíaques, s'enrolà en les legions garibaldines de Ricciotti Garibaldi, que en realitat es tractava d'un agent provocador al servei de la policia mussoliniana.  

Mesos després, es traslladà a Liyon (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), des d'on envià petites sumes de diners al periòdic La Diana, dirigit per Paolo Schicchi a París.  

Acusat, el 25 d'octubre de 1925, per un comissari de policia italià d'estar implicat en l'intent d'atemptat de Lucetti i d'estar a favor d'un altre pla ideat per Renato Siglich (Renato Souvarine) per assassinar Arnaldo Mussolini, per així el seu germà Benito al funeral i matar-lo amb dos o tres bombes, el 26 de maig de 1927 es va ordenar la seva detenció pel Tribunal Especial feixista per aquest delictes. Jutjat per aquests fets, el 3 de desembre de 1927 va ser absolt del càrrec de complicitat en l'atemptat de Lucetti, però es va ressenyar que freqüentava destacats anarquistes refugiats a l'Estat francès (Marcello Bianconi, Ennio Mattias, Attilio Scarsi, Egisto Serni i altres).  

A París, amb la seva companya Josephine Pourcel i el seu fill, es guanyà al vida treballant de representant de llibreria.  

El desembre de 1926 va ser detingut a Antibol (Aups Maritims, Provença, Occitània), juntament amb Constantin Asti, Virgilio Bertolio (Stefano) i Guido Venturini, acusat de formar part d'un grup anarquista que desvalisava les estacions de la Còsta d'Azur.  

Mentrestant la seva sentència absolutòria del 17 de juliol de 1924 pels fets de Sarzana es va anular i es va reobrir el procés contra ell. El 15 de desembre de 1930 va ser condemnat per l'Audiència de Gènova a 30 anys de presó.  

Sembla que es va casar amb una  germana d'Andre Gualandri, anarquista instal·lat a Niça (País Niçard, Aups Maritims Provença, Occitània).  

Tres anys després, es va instal·lar a Alger (Algèria francesa; actualment Algèria), on va treballar per a la Llibreria Cosmopolita, alhora que freqüentà destacats anarquistes, com ara Ugo Boccardi, Cesare Lari i Gino Lucchini.  

La policia feixista italiana l'acusà de formar part d'un grup anarquista que cometia atemptats (Lorenzo Gaetano Berti, Tommaso Biondi, Bruno Borghini i Silvio Sardi), com els realitzats el setembre de 1933, i ordenà l'abril de 1934 la seva detenció.  

En 1935 s'entrevistà amb els anarquistes Vindice Rabitti i Antonio Scottu a Alger i durant la primavera de 1936 assistí a les conferències que Tintino Rasi realitzà a París sobre el dret d'asil i el comunisme llibertari.  

De bell nou a Alger aquell mateix any, informà a la mare de Rabitti, Marta Torri, que el seu fill havia partit a lluitar a la guerra d'Espanya.  

Desplaçat a la metròpoli, el 4 de desembre de 1936 marxà cap a Barcelona des de Toló (Var, Provença, Occitània), juntament amb altres companys anarquistes i bolxevics. El 8 de desembre de 1936 s'integrà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», comandada per Camillo Berneri i Carlo Roselli.  

Després de les Jornades de Maig de 1937 a Barcelona decidí abandonar el front i passar la frontera del Pirineu Oriental i tornar a l'Hexàgon francès.  

El 2 d'agost de 1937 el cònsol italià de Salamanca (León) insinuà que havia participat en «fets vandàlics a Barcelona» i en assassinats contra sacerdots, oficials i dretans.  

El 24 de març de 1938 el cònsol italià a Liyón informava que es trobava a Villeurbanne (Metropolitana de Liyón, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Forez, Arpitània), juntament amb la seva companya.  

En 1940 el seu nom figura en un llistat de subversius residents a l'Estat francès transmès per la policia feixista italiana a la policia nazi alemanya.  

A finals de 1940 gestionava una llibreria de novel·les per lliuraments propietat de l'enginyer Ettore Carrozo. A partir d'aquesta data es va perdre el seu rastre.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada