Notícia sobre la gira d'Achille Blicq i Sébastien Faure publicada en el periòdic parisenc L'Espagne Antifasciste del 21 de novembre de 1936
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de març de 1889 neix a Comines (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) el lliurepensador i anarquista comunista Achille Joseph Blicq
L'octubre de 1936 acompanyà Sébastien Faure a Barcelona --hi arribaren el 15 d'octubre--, passant la frontera del Pirineu Oriental, i al front d'Aragó per a veure les realitzacions revolucionàries que es portaven a terme
Achille Blicq: El 26 de març de 1889 neix a Comines (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) el lliurepensador i anarquista comunista Achille Joseph Blicq. El seu pare es deia Alfred Auguste Blicq, barber, i la seva mare, Marie Hubertine Leleu, domèstica i cosidora belga, i tingué cinc germans i dues germanes.
El 13 de març de 1909 portà la contradicció «anarquista-llibertària» en la conferència pública contradictòria de Gaston Sorlin, organitzada a Comines pel grup local del moviment catòlic «Le Sillon» de Marc Sangnier.
El 19 d'octubre de 1912 es casà a Lille (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) amb la mestra Jeanne Margueride Tabary, amb qui tingué un infant, Jean Jacques Achille Blicq.
Fou secretari del grup llibertari «Terre Libre» de Lille.
En 1925 vivia al número 7 del carrer Château d'Un de Lille.
A finals dels anys vint del segle XX fou un dels responsables entre els anarquistes comunistes del departament del Nord de la Plataforma Organitzativa animada per Piotr Arshinov i Nestor Makhno («Plataforma d'Arshinov»).
Es va oposar, amb Hoche Meurant, entre 1927 i 1928, quan l'escissió de la Unión Anarquista (UA), als anarquistes individualistes encapçalats per Constantin Dryburgh que havien creat l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA).
El 8 de juny de 1930 fou el secretari del Congrés de la Federació del Nord de Libre-Pensée Obrera i d'Acció Social que se celebrà a la Sala Vernier de Lille i 1931 era delegat regional del Nord de la Federació Nacional dels Lliurepensadors de França, organització per a la qual va fer conferències.
Col·laborà regularment en Le Libertaire i en 1934 participà en la redacció d'articles per a l'Encyclopédie Anarchiste de Sébastien Faure --curiosament, veient la seva trajectòria posterior, va escriure l'entrada «Xenofòbia»--.
En 1934 era representant del Comitè d'Acció Laica de Lille.
Entre 1934 i 1938, com a mínim, regentà al seu domicili, al número 14 del carrer Marengo de Lille, la «Librairie Sociologique», que sembla que només venia llibres per correspondència i distribuïa l'Encyclopédie Anarchiste.
Com a membre del Comitè d'Acció Laica (CAL), va fer costat entre 1935 i 1936 el Front Popular.
Militant de la Lliga Internacional de Combatents de la Pau (LICP) des de la seva fundació, va ser membre del seu comitè de direcció i fou un dels signants del «Manifeste pour une conférence nationale contre la guerre et l'Union Sacrée», publicat el 12 de juliol de 1935 en Le Libertaire.
Entre el 10 i l'11 de novembre de 1935 assistí a l'Assemblea Anarquista de Lille contra la guerra i contra la «Unió Sagrada».
Com a membre de la LICP, signà el manifest «Pour sauver la Paix!», publicat el 14 de maig de 1936 al setmanari La Barrage.
El 27 de juny de 1936 va fer la conferència «La leçon d'une grève» al Cabaret Flamand de Lille.
L'octubre de 1936 acompanyà Sébastien Faure a Barcelona --hi arribaren el 15 d'octubre--, passant la frontera del Pirineu Oriental, i al front d'Aragó per a veure les realitzacions revolucionàries que es portaven a terme. En retornar a l'Hexàgon francès va fer amb Sébastien Faure una gira de conferències (Bordèu, Marselha, Montpelhier, Niça, París, Saint-Étienne, Tolon i altres ciutats) a favor del procés revolucionari peninsular, com ara la celebrada el 24 de novembre de 1936 al Teatre de Belleville de París (Illa de França), o el 6 de desembre de 1936 a la Salle Olympia Cinéma de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on assistiren unes 1.500 persones, o la celebrada quatre dies després a Narbona (Aude, Occitània).
En aquesta època va publicar una sèrie d'articles sobre el procés revolucionari peninsular en Le Libertaire.
Amb altres companys (Édouard de Mulder, Marceau Dryburgh, Hélène Gombert i altres), fou animador del grup de l'UA de Lille, que es reunia al número 319 del carrer Léon Gambetta.
Posteriorment s'establí a Saint-Cloud (Hauts-de-Seine, Illa de França), on regentà un comerç de gèneres de punt i de calceteria. També en aquesta ciutat animà diversos grups anarquistes.
La policia, en els seus informes, el considerava «força intel·ligent, bon orador i propagandista influent».
El 14 de novembre de 1938 va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes.
En 1939 la policia anotà que s'encarregava de recollir fons per als refugiats de la República Espanyola internats als camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Instal·lat a París, el 13 de desembre de 1939 va ser detingut per ordre del governador militar i, sota l'acusació d'«activitats anarquistes», tancat a la presó parisenca de La Santé. El 14 de gener de 1940, però, el seu cas va ser sobresegut i posat en llibertat.
Durant l'Ocupació alemanya s'acostà al col·laboracionisme i va ser nomenat «gerent-administrador ari» de l'empresa de confecció confiscada al jueu polonès Wolf Schoumann, al número 6 del bulevard Saint-Denis del III Districte de París.
L'11 d'agost de 1941 dirigí una carta a l'alcalde de Charenton-le-Pont (Val de Marne, Illa de França), en nom del Comissariat de Qüestions Jueves, interessat per una clínica propietat del metge jueu Marcu Copelovici. L'alcalde va contestar que aquesta estava ocupada pels alemanys.
En aquesta època vivia al número 21 de l'avinguda Alfred Belmontet de Saint-Cloud.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialistes els propietaris de l'empresa de Wolf Schoumann el denunciaren per «robatori i malversació», però el cas no va arribar enlloc.
En 1947 informes policíacs assenyalaven que vivia en un pavelló molt luxós i que gaudia d'importants recursos econòmics.
A finals de 1949 va ser nomenat delegat de personal a la fàbrica de maquinària agrícola «Magnier-Bedu» de Groslay (Val-d'Oise, Illa de França) en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT) francesa.
Achille Blicq va morir el 28 de maig --algunes fonts citen erròniament el 30 de maig-- de 1975 al Centre Hospitalari Quatre Villes de Saint-Cloud (Hauts-de-Seine, Illa de França).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada