Nord-est Llibertari: Una ‘òpera’ del MIL

dijous, 23 de febrer del 2023

Una ‘òpera’ del MIL

Una 'òpera' del MIL

'La balada d'en Solé Sugranyes', aproximació de Jaume Aiats a la figura del carismàtic militant del Moviment Ibèric d'Alliberament, arriba al Tradicionàrius

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 23/02/2023.- No és, per si algú es despista, i segons ens adverteix, una òpera "a l'estil Liceu", però no per això deixa de ser destacable l'esforç de l'etnomusicòleg Jaume Aiats (Vic, 1960) per dur a l'escenari, en forma d'"òpera de butxaca de polifonies.

'La balada d'en Solé Sugranyes', aproximació de Jaume Aiats a la figura del carismàtic militant del Moviment Ibèric d'Alliberament, arriba al Tradicionàrius, a Barcelona.

"És un exercici de memòria històrica recent i, per tant, encara problemàtic", diu Aiats.

"És memòria històrica, i la història d'una vida tràgica", explica Jaume Ayats sobre 'La balada d'en Solé Sugranyes', "l'òpera de butxaca" que s'estrenà el 30 de setembre a l'Atlàntida de Vic i que també es passà per la Fira Mediterrània de Manresa el 8 d'octubre i properament pel Festival Tradicionàrius de Barcelona el 24 de febrer del 2023. Ayats pretén que "ningú quedi indiferent, que es despertin emocions", resseguint la història d'Oriol Solé que la Guàrdia Civil va matar el 6 d'abril del 1976 a Sorogain (Nafarroa), a punt de travessar la frontera del Pirineu. Un dia abans, Oriol Solé Sugranyes, company de militància de Salvador Puig Antich al Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), havia fugit de la presó de Segòvia juntament amb una vintena de presos polítics sobretot d'ETA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...