Notícia de la condemna de Séverin Féraud publicada en el diari parisenc Le Révolté del 18 de gener de 1885
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de febrer de 1848 neix al barri de Saint-Pierre-les-Martigues de Lo Martegue (Boques del Roine) l'anarquista comunista i lliurepensador Séverin François Féraud --el llinatge també citat erròniament Férand--
Fou delegat del grup «Le Paysan Révolté» («anarquista d'acció») al Congrés Cosmopolita, celebrat secretament entre el 27 i el 29 de juliol de 1885 a Barcelona, on va arribar el 23 de juliol després de passar la frontera del Pirineu Oriental, on s'allotjà al domicili de Vanoncí i prengué precaucions enfront de la vigilància policíaca, es reuní amb grups anarquistes, als quals explicà les seves idees anarcocomunistes. En retornà a bord del Braila al port de Marselha, va ser detingut i interrogat, i hagué de passar quarantena a causa de brots de còlera morbo a Catalunya aleshores
Séverin Féraud: L'11 de febrer de 1848 neix al barri de Saint-Pierre-les-Martigues de Lo Martegue (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarquista comunista i lliurepensador Séverin François Féraud --el llinatge també citat erròniament Férand--. El seu pare es deia Jean François Féraud, conreador, i la seva mare, Marie Victorine Fouque.
Es guanyava la vida treballant de pagès i de jardiner.
En 1882 era l'animador del Grup Anarquista Revolucionari «Ferré», format per 21 membres.
En relació amb els anarquistes ginebrins, entre el 13 i el 14 d'agost de 1882 participà en una reunió celebrada a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa) i el setembre d'aquell any es reuní a Lió (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) amb els editors del periòdic anarquista L'Étendard Révolutionnaire, en el qual va col·laborar.
Membre dels anomenats «Paysans révoltés» (Pagesos revoltats), va ser el gerent i administrador del periòdic bimensual anarquista Le Paysan Révolté. Organe révolutionnaire, que publicà tres números, entre el 16 d'agost i el 15 de setembre de 1882, a Saint-Pierre-les-Martigues; el corresponsal a Marselha (boques del Roine, Provença, Occitània) en fou Sauveur Couloubrier.
En 1884 va publicar a Marselha en seu fullet Phraseurs du proletariat. Première brochure du Paysan Révolté, on descriu les condicions vitals dels pagesos i les diferències amb els obrers urbans --aquesta publicació es va vendre, entre altres, a la Librairie Socialiste Internationale de París (Illa de França).
En aquesta època estigué en contacte amb els editors del periòdic anarquista marsellès Le Droit Social.
En el funeral de la seva germana Anna Féraud en 1885, col·locà una corona amb la inscripció: «À notre soeur, ni dieu, ni patrons».
El 2 de febrer de 1885, com a gerent del periòdic Le Libre-Penseur de Lo Martegue, va ser condemnat pel Tribunal Correccional d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània) a nou mesos de presó arran d'una denúncia del capellà Bonardel; en aquesta mateixa audiència va ser condemnat a nou mesos més per la denúncia d'altre capellà.
Fou delegat del grup «Le Paysan Révolté» («anarquista d'acció») al Congrés Cosmopolita, celebrat secretament entre el 27 i el 29 de juliol de 1885 a Barcelona, on va arribar el 23 de juliol després de passar la frontera del Pirineu Oriental, on s'allotjà al domicili de Vanoncí i prengué precaucions enfront de la vigilància policíaca, es reuní amb grups anarquistes, als quals explicà les seves idees anarcocomunistes. En retornà a bord del Braila al port de Marselha, va ser detingut i interrogat, i hagué de passar quarantena a causa de brots de còlera morbo a Catalunya aleshores. Durant aquesta, s'entrevistà amb l'anarquista nord-americana Marie Paula Le Compte (Miss M. P. Le Compte), aleshores a Marselha i en contacte amb el «Cercle de l'Union des Peuples Latins» (Cercle de la Unió dels Pobles Llatins), a qui l'expressà la seva opinió «severa» sobre el congrés, opinió que ella interpretà com que estava «oposat a tota mena d'institució», en una carta enviada el 4 d'agost de 1885 a Henry Seymour, director del periòdic londinenc The Anarchist, i publicada en castellà en el número del 24 de setembre de 1885 del periòdic anarquista barcelonès Revista Social. Eco del proletariado.
Va ser candidat abstencionista a les eleccions legislatives del 4 d'octubre de 1885 i aleshores va editar el cartell Au peuple travailleur i va signar el Manifeste Anarchiste Abstentionniste, imprès en paper vermell i aferrar a Marselha i a la regió.
El 3 de juliol de 1886, després de purgar vuit mesos a la presó d'Ais de Provença, va ser posat en llibertat amb la salut molt malmenada.
En aquesta època col·laborà en el periòdic L'Anticlérical Social, del qual era gerent el seu germà André Féraud.
Posteriorment s'instal·la a Castèunòu dau Martegue (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà de jardiner.
Séverin Féraud va morir el 30 de setembre de 1906 al seu domicili, al número 3 del Chemin de Saint-Joseph, de Marselha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada