Nord-est Llibertari: L’alcalde ultradretà de Perpinyà respon a Pere Aragonès que l’USAP “no ha de ser un projecte polític”

dijous, 9 de febrer del 2023

L’alcalde ultradretà de Perpinyà respon a Pere Aragonès que l’USAP “no ha de ser un projecte polític”

L'alcalde ultradretà de Perpinyà respon a Pere Aragonès que l'USAP "no ha de ser un projecte polític"

Segons Aliot, Pere Aragonès quan parla del compromís de l'USAP "insulta a la majoria de perpinyanesos, ell que precisament no té una majoria clara a Barcelona"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 09/02/2023.- Llegim a La República.Cat que el digital rossellonès Ouillade recull la resposta de Louis Aliot, l'alcalde ultradretà de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), a la visita del president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Catalunya Nord.

Segons el text publicat, l'alcalde dona la benvinguda "al president de la regió Catalunya d'Espanya, Pere Aragonès, que avui passarà per Perpinyà evitant trobar-se amb el seu alcalde".

En un text ple de retrets hi diu que "prenc nota de la seva confirmació del boicot deliberat a l'Ajuntament de Perpinyà (però no de la resta de municipis) amb el fals pretext que jo estaria situat a l'extrema dreta. Posicionament propi dels polítics d'extrema esquerra"

Hi remarca que ha estat "escollit democràticament amb una majoria clara" i que d'això "se'n diu democràcia". Segons Aliot, Pere Aragonès "insulta a la majoria de perpinyanesos, ell que precisament no té una majoria clara a Barcelona". Malgrat tots aquests atacs, demana que se li faci "saber que sempre serà benvingut a l'Ajuntament de Perpinyà per respecte als valors democràtics i republicans".

Ha criticat també alguns comentaris d'Aragonès sobre l'USAP. Segons Aliot, l'USAP s'ha de comprometre només amb "els valors esportius". Expressa que "la política no ha d'intervenir en l'esport" i que l'USAP "és un club amb una història rica, fins i tot tràgica, lligat a un estadi que porta un nom emblemàtic que recorda el sacrifici dels soldats franco-catalans" durant la Primera Guerra Mundial. El nom de l'estadi, Aimé Giral, fa referència a un jugador del club mort durant aquell conflicte. Hi afegeix que el color blau de la samarreta és "el color de l'uniforme francès". L'alcalde d'extrema dreta diu que "el club té una forta identitat catalana, rossellonesa i francesa" i que està lligat a un territori que "vibra de la mateixa manera escoltant L'Estaca o cantant La Marsellesa".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...