Juan Gallego Crespo, sa companya Eustaquia Santisteban Molina i dos infants de la parella (Úbeda, 1914)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 22 de febrer de 1886 neix a Torreperogil (La Loma, Jaén) l'anarquista i anarcosindicalista Juan José Gallego Crespo
En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat i tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià), però aconseguí fugir-ne i camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Juan Gallego Crespo: El 22 de febrer de 1886 neix a Torreperogil (La Loma, Jaén, Andalucía) l'anarquista i anarcosindicalista Juan José Gallego Crespo. El seu pare es deia Antonio Gallego Soto i la seva mare, Antonia Crespo Nieva.
Entrà a formar part del moviment llibertari des de la joventut i es va titular com a practicant de medicina i cirurgia.
En 1910 envià diners des de Barcelona a Tierra y Libertad.
Durant la dècada dels anys deu del segle XX es desplaçà per Andalucía (Córdoba, Jaén i Sevilla), residint a Castro del Rio (Mancomunidad del Guadajoz Campiña Este de Córdoba, Andalucía), on l'agost de 1911 intervingué en una vetllada amb José Sánchez Rosa, a Úbeda (La Loma, Jaén, Andalucía), a Cañete la Real (Guadalteba, Málaga, Andalucia) i altres poblacions.
En 1911 s'establí a Bujalance (Alto Guadalquivir, Córdoba, Andalucía), amb la intenció de fundar una escola racionalista, però hagué de fugir acusat de repartir propaganda antimilitarista a les casernes.
El setembre de 1911 va ser detingut durant una vaga general.
Aquest mateix any va tenir un fill (Julio Amor) amb Eustaquia Santisteban Molina, amb qui visqué en unió lliure i amb qui tingué set criatures més (Acracio, Aurora, Camelia, Helios, Justo, Palmira i Rosa).
En 1912 va fer un míting amb Juan Palomino Olaya, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en suport dels presos polítics i participà en la fundació, amb Francisco González Sola i José Sánchez Rosa, de l'Ateneo Sindicalista de Sevilla (Área Metropolitana de Sevilla, Andalucía).
En 1913 s'establí a Córdoba (Comarca de Córdoba, Andalucía), on visqué de la fotografia al taller de Francisco González Sola, participant en les activitats del Centro Obrero, on va fer conferències, formant part del grup anarquista «Los Iconoclastas» i fent mítings.
En 1915 va fer una gira propagandística arreu de la província de Córdoba i, com a vocal de la Lliga Antigermanòfila de Sevilla, defensà la causa aliada en la Gran Guerra.
En 1916 representà els sabaters en reunions amb els militants del PSOE a Sevilla i projectà, sense èxit, treure un periòdic (Tiempos Nuevos) a Sevilla.
En 1918 fundà i dirigí a Sevilla Acción Solidaria, a més de fer conferències.
El maig de 1918 representà el Sindicat d'Oficis Diversos en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Andalusia.
També en 1918 participà en la Gira de Propaganda Nacional, amb Salvador Seguí Rubinat i Sebastián Oliva Jiménez, per Andalucía Occidental, a més de fixar la seva residència a la zona del llevant peninsular i assistint al Congrés de la Federació Nacional d'Agricultors (FNA) a València (l'Horta de València, País Valencià).
En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera.
En representació de la Confederació Regional de Llevant i d'alguns sindicats, com ara «L'Obrer Instructor» de Soneixa (Alt Palància, País Valencià), va assistir entre el 10 i el 17 de desembre de 1919 al Segon Congrés de la CNT («Congrés de la Comèdia») celebrat a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova).
El 15 de desembre de 1919 va ser jutjat en consell de guerra a València per «injúries a un institut armat».
El maig de 1920 intervingué en el gran míting madrileny pro presos.
El 31 de març de 1921 va ser jutjat en consell de guerra a València, juntament amb 16 companys, per «injúries a l'Exèrcit» i el setembre de 1921 encara romania empresonat.
El juny de 1922 assistí a la Conferència Nacional de Zaragoza (Comarca Central. Zaragoza, Aragó) de la CNT.
L'1 de setembre de 1923 participà, en representació de la CNT, a Bilbo (Gran Bilbo. Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) en un míting unitari amb el PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Seguidor de la tendència Urales-Montseny, entre 1924 i 1935 col·laborà molt en La Revista Blanca.
En 1925 participà des de Madrid en la subscripció per als presos promoguda per La Revista Blanca.
El juliol de 1927 assistí a la clandestina conferència fundacional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) celebrada a València.
En 1929 residia a Madrid i el 17 d'agost de 1930 participà, com a membre de la Comissió Pro Amnistia, en un míting a favor d'aquesta al Centro de la Federación Tabaquera, on assistiren nombroses cigarreres madrilenyes.
L'abril de 1931 va ser proposat per el periòdic barcelonès El Luchador, juntament amb José Alberola Navarro, com a candidat per a participar en la gira propagandística arreu de la Península que havia de fer la Federació de Grups Anarquistes.
El 24 d'abril de 1931 participà en la creació del Sindicat Únic del Ram de Sanitat de Madrid de la CNT-AIT del qual va ser nomenat vocal.
L'1 de maig de 1931, representà la CNT-AIT de Madrid, en un gran míting que se celebrà a la Plaça de Toros de València i aquella mateixa nit va fer la conferència «El sindicalismo, como instrumento de lucha» al local de La Marítima Terrestre d'aquella ciutat, conferència que repetí dos dies després al Cine Alhambra de les Drassanes del Grau de València.
Aquell mateix mes participà a Madrid en el míting de clausura de la Conferència de la FAI.
L'11 d'octubre de 1931 participà, amb Mauro Bajatierra Morán, Eduardo Barriobero Herrán, Domingo Miguel González (Domingo Germinal) i Alberto Ghiraldo, en un míting en memòria de Francesc Ferrer Guàrdia al Teatro Fuencarral de Madrid organitzat per l'Ateneo de Divulgación Social (ADS).
El 18 d'octubre de 1931 participà, amb Santos Bejarano Merino, Feliciano Benito Anaya, Serafín González Inestal, Teodoro Mora Pariente i Pablo María Yusti, en un míting d'afirmació sindical al Teatro Fuencarral de Madrid organitzat pel Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT.
El 29 de novembre de 1931, en nom de l'ADS, participà en un míting en homenatge de Francesc Pi i Margall organitzat pels republicans federalistes, on parlà sobre les relacions entre federalisme i anarquisme social.
En 1931 publicà el relat La Aurora en «La Novela Ideal» de La Revista Blanca --aquesta novel·leta que va ser reeditada en 2009 pel seu nét Rafael Enrique González Gallego--.
Durant els anys republicans participà activament en mítings, com ara en 1932, on representà el Comitè Nacional Pro Presos, a València, o l'abril d'aquell any en un acte a Madrid organitzat per l'Ateneo de Divulgación Social (ADS).
El 7 d'abril de 1932 va fer la conferència «Las pasiones humanas» al cenetista Sindicat Únic de Gas, Aigua i Electricitat de Madrid.
En 1933 participà en les activitats de l'Ateneo de Practicantes de Madrid.
En 1935 fou membre de la redacció d'Ética.
Durant la Guerra Civil va fer mítings i conferències, com ara la de setembre de 1936 a Madrid, el 27 de setembre de 1936 al Teatre Municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta, Castelló, País Valencià), el míting organitzat per Fragua Social d'octubre de 1936, l'organitzat pel Comitè Regional del Centre de la FAI en 1937 a València, i a altres poblacions (València, Alcanyís, Castelló, Xest, Sagunt i altres).
Prestà el seus serveis a Instituto del Cáncer de Madrid i durant la guerra fou practicant en el Serveis Mòbils d'Epidemiologia, així com en la Subsecretaria de Sanitat de Madrid, València i Barcelona del Comitè Nacional de la CN-AIT. També fou vocal de la CNT-AIT en el Ministeri del Treball del Govern de la República Espanyola.
En 1937 sortí el seu l'assaig Síntesis de la Acció Sanitaria del Centro, editat en el llibre de diversos autors De julio a julio. Un año de lucha, que arreplegava els treballs publicats en el número extraordinari de Fragua Social del 19 de juliol de 1937.
En 1938 representà la CNT-AIT en reunions dels comitès del Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
El maig de 1938 va ser nomenat secretari de la Secció de Cultura i Sanitat en el Consell del Treball i el 25 de juliol d'aquell any va ser nomenat vocal de la representació obrera en la Comissió Permanent del Consell del Treball.
L'octubre de 1938 assistí al Ple de Regionals de Barcelona, on va fer costat el Comitè Nacional encapçalat per Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), durament criticat per la Delegació catalana.
El desembre de 1938 va anar, amb Emilio Maldonado Vita, com a membre del Comitè Nacional de la CNT-AIT, a Menorca (Illes Balears) en missió orgànica per a organitzar el Congrés Regional del Treball de Balears.
També fou delegat de la Regional de Llevant en el Comitè Nacional de la CNT-AIT i ocupà la secretaria del cenetista Comitè Regional del Centre fins el final de la guerra.
En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat i tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià), però aconseguí fugir-ne i camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
El febrer de 1939 formà part del Consell General de l'MLE a París i aquest any s'establí a La Ferté-sous-Jouarre (Seine-et-Marne, Illa de França).
Durant l'Ocupació alemanya, aconseguí embarcar a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), aprofitant que la ciutat es trobava aleshores en la Zona Lliure de França, a bord del vapor Nyassa cap a Mèxic, arribant el 22 de maig de 1942 al port de Veracruz, juntament amb la seva companya i les seves filles Camelia, Rosa i Palmira.
En 1945, després de la ruptura interna confederal, encapçalà la Delegació de la CNT i en 1946 defensà les tesis de la Subdelegació Nacional de la CNT en l'Exterior i també en 1947, des de l'«Agrupació de CNT» mexicana, es mostrà partidari de les posicions «col·laboracionistes» amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.
L'11 d'octubre de 1955 fou un dels signants de la carta dirigida al secretari general de l'ONU on es sol·licitava la no acceptació de l'Espanya franquista com a membre d'aquesta organització.
El novembre de 1956 va fer una conferència a Mèxic.
En 1966 col·laborà en la premsa de l'«Agrupació de Militants de la CNT».
Durant la seva vida col·laborà en nombroses publicacions, com ara Acción Libertaria, Boletín de l'Agrupació de Militante de CNT, ¡Desperdad!, España Libre, España Nueva, Estudios Sociales, Fragua Social, Fructidor, Generación Consciente, Liberación, El Luchador, Luz y Fuerza, Nosotros, Nueva Senda, El Porvenir del Obrero, Proa, Prometeo, Redención, La Revista Blanca, Salud y Fuerza, Solidaridad Obrera, La Tierra, Tierra y Libertad, La Vanguardia de Peones, La Voz del Campesino, La Voz Libertaria i altres.
Al final de la seva vida realitzà des de Mèxic un fugaç viatge a la Península.
Juan Gallego Crespo va morir el 14 d'abril de 1974 a l'Hospital Espanyol de la Ciutat de Mèxic (Mèxic) i va ser inhumat al Panteón Jardines del Recuerdo de Tlalnepantla de Baz (Mèxic, Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada