El Govern espanyol afirma que el golf de Roses tindrà parcs eòlics marins

El Govern espanyol afirma que el golf de Roses tindrà parcs eòlics marins 

Pel director general de l'IDAE, la instal·lació funcionarà a finals de la dècada 

El Ministeri preveu fer la subhasta aquest 2023 i avança que els projectes no seran realitat fins a finals de la dècada 

Per la seva banda, des de la Generalitat Jordà reclama participar en la subhasta de parcs eòlics marins del POEM 

Una iniciativa perversa a favor de la instal·lació massiva de grans infraestructures d'energies renovables sense contemplacions pel territori, la biodiversitat, l'equitat i la justícia climàtica 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 27/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que l'Estat mantindrà el golf de Roses als Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que el Consell de Ministres aprovarà, previsiblement, demà dimarts. Així ho ha assegurat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies el director general de l'Institut per a l'Estalvi i la Diversificació de l'Energia (IDAE) que depèn del Ministeri de Transició Ecològica del Govern espanyol, Joan Groizard. Groizard també ha anunciat que la primera subhasta de projectes es podria fer al llarg d'aquest 2023, però ja ha avançat que, tenint en compte els terminis, els parcs no seran una realitat fins a finals d'aquesta dècada. Groizard ha explicat també que preveuen un desplegament "progressiu" i que no s'autoritzarà cap projecte que no sigui "acceptable mediambientalment". 

El golf de Roses es mantindrà als POEM com a zona on potencialment es podran instal·lar parcs eòlics marins. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar dijous durant una visita a  l'Escala que el Consell de Ministres aprovaria els plans dimarts i ara el màxim responsable de l'IDAE ha confirmat que, d'entrada, els plans es mantindran "sense grans canvis" tal com preveia la declaració d'impacte ambiental, publicada a mitjans de desembre. Això implica, de facto, que la zona hi estarà inclosa. 

En aquest sentit, Groizard ha explicat que els POEM detallaran la zonificació dels diversos usos marítims i que una d'elles és l'eòlica. "És menys de l'1% de l'espai marítim espanyol que quedarà ocupat per espais on potencialment es podran instal·lar parcs eòlics", ha dit el responsable de l'IDAE. Això no vol dir, ha insistit, que "qualsevol promotor pugui posar projectes d'aquest tipus". "S'estan redactant els criteris que han de regir els concursos per assignar projectes", ha afegit. Groizard ha avançat que s'estan ultimant les bases de la subhasta, que sortiran a informació pública en els propers mesos. 

"Aquest 2023 esperem tenir-ho tot enllestit per convocar la primera subhasta, definint la potència i la superfície que surt a concurs", ha explicat. Aquest termini, però no implica que els projectes hagin de ser una realitat aviat. Al contrari. Groizard creu que els terminis faran que el procés s'allargui. "Els primers no els veurem fins a finals de la dècada", ha afirmat. A més, assegura que el desplegament de l'eòlica marina serà "progressiu" i "gradual". 

Sobre els diferents projectes que hi ha sobre la taula, el responsable de l'Institut insisteix que la zonificació dels POEM no implica que "el 100%" de la zona potencialment prevista s'acabi ocupant. "Dins d'aquesta zona es tracta de buscar les millors ubicacions. S'ha de connectar també a terra, per tant, la zonificació no és només l'espai de molins". A més, diu, "no necessàriament tenen sentit tants parcs si tots acaben competint per la mateixa xarxa". Remarca, cadascun d'ells haurà de presentar una avaluació d'impacte ambiental. "Si no són acceptables o es detecten riscos no es podrà donar l'autorització", insisteix. 

Groizard creu que els parcs tampoc tindran efectes importants sobre el turisme, un dels principals sectors econòmics de la zona. "Donem per fet que la visibilitat de l'energia eòlica genera rebuig als turistes, però en alguns llocs s'ha vist que el turista busca sostenibilitat i que es comença a lligar el que es fa en el temps lliure amb el fet que la destinació aposti per la sostenibilitat. Potser això no genera rebuig i pot arribar a ser un atractiu. En altres territoris s'ha vist",  

remarca. "Puc entendre que generi reacció, i l'important és poder explicar que l'impacte és limitat", afegeix. 

Per altra banda, Groizard no descarta que aquestes zones fixades als POEM puguin aprofitar altres tipus d'energia com la fotovoltaica o la de les onades. "Està sobretot pensada per l'eòlica, però no és descartable", explica.  

I sobre la preocupació francesa per l'impacte que aquestes infraestructures puguin tenir en espais protegits compartits com la Xarxa Natura 2000, Groizard diu que entenen que l'Estat francès hi pugui fer aportacions, però recorda que es tracta d'un espai marítimoterrestre que és competència de l'Estat espanyol. 

Jordà reclama participar en la subhasta de parcs eòlics marins del POEM 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la consellera d'Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà, va anunciar que volen participar activament en la subhasta de projectes de parcs eòlics marins del POEM, un cop s'hagi aprovat. "Veurem fins a quin punt podem però hi volem dir molt perquè això és a casa nostre", va dir durant una visita a l'abocador de Solius el dijous. La consellera es va mostrar escèptica sobre l'anunci de la ministra de Transició Ecològica del Govern espanyol, Teresa Ribera, que va dir que el Consell de Ministres li donarà llum verda dimarts. "No posaré en dubte les paraules d'una ministra, però el POEM s'havia d'aprovar per Setmana Santa i aquí estem", va recordar. 

Després de diversos mesos, Ribera va anunciar dijous que dimarts que ve s'aprovaran els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), que previsiblement inclouran la zona anomenada LEBA2. Aquest inclou --almenys fins ara--el golf de Roses com l'únic punt del principat de Catalunya considerat com a zona "d'alt potencial" per al desenvolupament de l'eòlica marina. 

Malgrat que hi ha una forta oposició al territori, l'Estat sembla que té previst tirar endavant el projecte. O almenys això és el que es deduïa de la declaració ambiental estratègica dels POEM, que es va publicar al BOE a mitjans de desembre i que era l'avantsala de l'aprovació definitiva dels plans. El document mantenia el golf de Roses i n'excloïa part de les Balears i d'Andalusia per les afectacions que tenia en aquestes zones. 

En aquests moments, ja hi ha sis projectes sobre la taula interessats en instal·lar-hi molins i la Generalitat s'hi ha sumat ara amb un projecte de plataforma flotant per investigar en prototips i veure els efectes que té sobre el mar aquesta tecnologia. 

Jordà ha defensat la proposta perquè ha de permetre "tenir tots els dubtes resolts" abans no es posin en marxa la resta de projectes. En aquest sentit, ha dit que un cop s'aprovin els plans caldrà fer una subhasta i que això es podria allargar fins al 2030. 

"És el compromís que hem adquirit amb els alcaldes, que es faci el que es faci, es faci de la millor de les maneres", ha insistit. "Ara ha de sortir el POEM i la subhasta i el que puc dir és que nosaltres hi volem dir molt perquè això es casa nostre", ha afegit. 

Una iniciativa perversa a favor de la instal·lació massiva de grans infraestructures d'energies renovables sense contemplacions pel territori, la biodiversitat, l'equitat i la justícia climàtica 

Llegim a [https://wnature.org/ca/catmagazine/editorial-ca/qui-hi-ha-al-darrere-del-manifest-renovables-o-una-catalunya-a-la-cua/] que recentment, ha aparegut un manifest recolzat, presumptament, per diferents persones, algunes d'elles lligades al món científic i amb renom, visibilitzant un Manifest que proposa un desplegament massiu de les energies renovables, especialment l'eòlica, que afectarien indrets d'alt valor ecològic com la gran reserva marina del Parc Natural del Cap de Creus entre d'altres. Una àrea marítim-terrestre que des de WN fa temps es reclama sigui considerat el segon Parc Nacional de Catalunya, i el primer declarat en democràcia. 

Més enllà dels interessos particulars de cadascuna d'aquestes persones que se signifiquen en aquest Manifest i que poden ser ben lloables, el manifest és pura propaganda. Descobrim qui hi ha al darrere. L'entramat d'organitzacions que hi ha i que totes acaben en grans fortunes europees i americanes amb grans interessos econòmics en les energètiques renovables, amb l'única finalitat de no perdre les seves milionàries inversions en aquestes tecnologies. 

El Manifest no el signe cap col·lectiu, ni cap ONG, ni cap moviment ciutadà. El signa una organització desconeguda fins ara, com un mitjà de comunicació que es diu "Panorama" i la seva web, la pàgina del Manifest: [https://renovemnos.cat/manifest/] 

Qui és doncs aquest "Panorama"? A la pàgina de la web "Qui Som" ens diuen que són els signants i significats personatges del Manifest.  

Pel que semblaria ells han creat aquesta "organització" per ara tan desconeguda. 

Però quan mirem la seva "Política de Privacitat" es descobreix que els impulsors són una organització amb seu a Bèlgica (recordeu on hi ha el centre de poder europeu?) i que en realitat, com diu la seva política de privacitat: "DESCARGO DE RESPONSABILIDAD. Este proyecto ha sido apoyado por la European Climate Foundation". 

És a dir, que al darrere, com a finançadors i impulsors, hi ha aquesta altra organització anomenada European Climate Foundation. No ens deixeu enganyar pel nom, es tracta d'una organització privada, no pas pública. I així doncs, qui és la European Climate Foundation? 

Doncs com es pot veure a la seva Web, es tracta d'una altra organització impulsora de les grans infraestructures energètiques renovables amb l'aparença d'una organització preocupada pels problemes ambientals del Planeta. Com veiem és més aviat una organització preocupada pels interessos i beneficis dels seus finançadors. 

En efecte, l'European Climate Foundation és en realitat un lobby finançat per altres Fundacions, més de caràcter familiar, de grans fortunes europees i americanes com C&A (empresa sector tèxtil amb grans inversions en energètiques), Bloomberg, del magnat de la comunicació Mikel R. Bloomberg entre d'altres. 

Es tracte, doncs, d'un entramat de Fundacions i Charities, tal com fan les grans empreses per evadir impostos que dificultin seguir-ne les accions i els seus diners. Sí, també arriben al Tercer Sector aquestes pràctiques opaques i poc transparents de la inversió de les fortunes europees i americanes embolcallades de falses ONG sense ànim de lucre. 

Algunes d'aquestes famílies i fortunes tenen una preocupació ambiental. Però el que és segur és que tenen una gran preocupació per les seves inversions mil milionàries en diferents empreses i indústries com la de les grans infraestructures energètiques encara que siguin renovables. Recordem que renovables no significa, per se, que siguin netes, ecològiques, justes i democràtiques. Coneguem-ne algunes: 

Porticus: de la família suïssa Brenninkmeijer. Fundadora de l'empresa tèxtil C&A (recordem que la gran indústria tèxtil és la responsable del 10% de les emissions de GHEC (gasos amb efecte d'hivernacle) i una de les més contaminants del món per residus i explotació laboral en països pobres. A la seva Web no hi ha dubte de qui son. La qüestió que ens ocupa però és que la família Brenninkmeijer té un potent entramat empresarial en la que destaquen les seves inversions en energètiques, especialment renovables i, per tant, han de cuidar les seves inversions i pressionar governs per tal que no els posin pals a les rodes. Laudes Foundation: Oooppps! de la mateixa família Brenninkmeijer. I aquí no enganyen, obertament diuen: "La nostra estratègia està dissenyada per ajudar a accelerar el moviment existent cap a una economia climàticament positiva i inclusiva." Si voleu saber més de la família podeu entrar a la Wikipedia, on s'explica qui són i en què inverteixen. 

Bloomberg Philanthropies: del magnat de la comunicació Mikel R. Bloomberg. Una de les grans fortunes, d'aquelles que pertanyent a l'1% de la població mundial que acapara el 90% de la riquesa de la resta de la humanitat, i que amb les seves immenses empreses de comunicació influeixen en estats, nacions i el mercat a favor dels seus interessos i les seves inversions. Inversions, ves per on, també en grans infraestructures energètiques renovables o no. Darrere la Boomberg Philantrohopies hi ha una campanya de màrqueting, també de mecenatge, cal dir-ho, molt important per la descarbonització dels EEUU: mireu la seva web. Malgrat tot, a ningú se li escapa les grans inversions que te l'entramat empresarial de Bloomberg en grans energètiques renovables. 

Una conclusió final: No dubtem que alguns dels signants i significats membres que impulsen aquest tendenciós Manifest sobre renovables a Catalunya tinguin una bona intencionalitat. Però la qüestió és altament preocupant quan persones a les que teníem com a referent de la conservació es deixen enganyar per grans empreses i les seves fundacions. Suposem que el fet que les organitzacions per les quals treballen reben diners d'aquestes fundacions els coarten a signar aquests plamfets que només tenen la intenció de protegir les inversions milionàries que hi ha al darrere de l'entramat empresarial dels seus finançadors. I això és molt preocupant si al davant dels diners no hi posem la ciència, l'ètica i el seny. Calia haver dit NO. Que aquest no és el camí que necessita Catalunya per assolir un futur descarbonitzat i renovable. A Catalunya li cal apretar l'accelerador, és evident. Durant anys la inacció dels anteriors governs en aquesta fita ha estat notòria, especulant, segurament, per afavorir ara les grans instal·lacions en mans dels mateixos. Però el que necessitem és fer camí amb seny i cura de no malmetre l'altre cara de la crisi ambiental que són els nostres ecosistemes i espais naturals i agraris. Senzillament perquè és possible una transició energètica diferent. Hi ha un repte immens d'una veritable transició energètica i el que comporta per la nostra societat i el seu futur. Mentre tant recomanem que NO signeu aquest manifest, perquè no respon a les necessitats energètiques de Catalunya i perquè, de forma encoberta, el que hi ha és una defensa de les grans inversions dels seus finançadors. Unes elits que pertanyen a l'1% de la població que acumula el 80% de la riquesa del món enfront la resta de la humanitat altament empobrida. No caiguem en la trampa.