Nord-est Llibertari: Activitats de la setmana del 6 al 12 de febrer a l'anònims

dissabte, 4 de febrer del 2023

Activitats de la setmana del 6 al 12 de febrer a l'anònims

Presentació del llibre:

1969

Eduard Márquez

Dimecres, 08/02/2023 a les 18.30 hores

L'autor conversarà amb Miquel Colomer, llibreter i militant antifranquista.

En 1969 Eduard Márquez ha volgut plasmar l'ambient polític i social que es vivia en 1969 a Barcelona, moment en el qual es pot parlar de l'inici de la fi de la dictadura franquista. És el retrat d'una ciutat convençuda que un altre món era possible, que la revolució que havia fracassat en altres llocs podia tenir una última oportunitat aquí".Márquez fa ús de documents d'arxiu (notícies de premsa, informes de policia, documents clandestins) i de testimonis per a compondre el mosaic d'una Barcelona en tota la seva complexitat: el combat polític, de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, amb armes i sense; la lluita obrera, veïnal i estudiantil; les reivindicacions de les dones, dels homosexuals i dels presos; l'experimentació artística; el rupturisme familiar i sexual; la reivindicació ecològica; la cerca espiritual, i la conquesta del carrer i dels espais públics amb manifestacions, festes i concerts.1969 ens ajuda a entendre un moment històric que sovint s'ha construït de manera monolítica en l'imaginari col·lectiu. A través d'aquesta pluralitat ens ajuda a entendre també la pluralitat del present, i intuir el perquè de la nostra realitat actual.

----------------------------------

Presentació del llibre:

Manual de militància dentro y fuera de la cárcel

GEORGES IBRAHIM ABDALLAH

amb Iñaki Gil de San Vicente, autor del pròleg i un militant de boltxe

Dissabte, 11/02/23 a les 18 hores

Georges Ibrahim Abdallah és un militant comunista, antisionista, antiimperialista, internacionalista, detingut en l'Estat francès el 24 d'octubre de 1984 a Lió, la qual cosa fa que sigui el pres polític que més anys porta en la presó en l'Estat francès i a Europa. Georges és un militant de la resistència palestina que va militar primerament en el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPLP) i després en l'organització marxista antiimperialista Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses. La detenció de Georges Ibrahim Abdallah és l'inici d'una llarga representació teatral polític- judicial, cadascun dels actes del qual constitueix un escàndol d'Estat: canvi d'un motiu d'acusació a un altre, pressions dels Estats Units i Israel a la justícia francesa, incompliment de la paraula de l'Estat, l'advocat de l'acusat que treballa per als serveis secrets francesos, un detingut que podia ser posat en llibertat, però al qual es manté a la presó a causa de pressions constants dels Estats Units i d'Israel. A aquest llibre de Saïd Bouamama li hem posat el títol de Manual de militància dins i fora de la presó perquè la lluita que Georges Ibrahim Abdallah porta des que va començar en el seu Líban natal fins que va ser detingut en l'Estat francès és un exemple de militància revolucionària. Saïd Bouamama no sols explica els avatars de Georges al llarg d'aquests anys de presó, sinó que ens presenta a un militant revolucionari que no ha deixat de ser-ho en cap moment. Com moltes persones militants abans que ell, no concep el seu empresonament com una ruptura o una treva de la seva lluita militant, sinó com una modificació forçada de les condicions d'aquesta lluita. Segons Georges Ibrahim Abdallah, la solidaritat amb les i els presos polítics en general i per a exigir la posada en llibertat de la seva persona en particular no es pot separar de la solidaritat amb les víctimes de la repressió de l'Estat en els barris populars ni de la solidaritat amb les persones militants dels moviments socials. L'ideal de solidaritat de Georges Ibrahim Abdallah no és ni moral ni parcial, és materialista i sistèmica, és a dir, s'arrela en l'anàlisi de la crisi general del capitalisme i del procés de "fascistización" que li acompanya. Georges Ibrahim Abdallah ens diu: «Vint anys després ja no els interessen les nostres organitzacions de lluita, que ja no existeixen, sinó la nostra memòria col·lectiva i, més enllà d'això, una part del patrimoni de l'esquerra revolucionària internacionalista. L'objectiu és aniquilar l'experiència de lluita que es va desenvolupar durant dues dècades a Europa i Orient Mitjà»

★ anònims ★
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...