Foto policíaca de Terzilio Aiacci
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 16 de gener de 1896 neix a Cavriglia (Valdarno Superior, Arezzo, Toscana) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifeixista Terzilio Aiacci --el seu nom a vegades citat d'altres maneres (Tersilio, Tersillo, Tertilio i altres)--
El 25 d'octubre de 1939 des de Perpinyà, amb el seu germà petit, Aurelio, i un grup d'anarquistes italians (Alpino Bucciarelli, Alessandro Maffei, Pasquale Migliorini, Adolfo Pintucci, Gualtiero Livi), creuà la frontera del Pirineu Oriental per lluitar en la guerra. Algunes fonts citen altres dates, com ara el 26 d'agost o l'11 de setembre
A Barcelona, el 22 de desembre de 1936 s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» i lluità al front de la pla d'Uesca
Terzilio Aiacci: El 16 de gener de 1896 neix a Cavriglia (Valdarno Superior, Arezzo, Toscana) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifeixista Terzilio Aiacci --el seu nom a vegades citat d'altres maneres (Tersilio, Tersillo, Tertilio i altres)--. El seu pare es deia Angiolo Aiacci, miner, i la mare, Maria Faustina Pierazzi. Fill d'una família de miners anarquistes, el seu germà petit Aurelio Aiacci també va ser militant.
Des que va ser infant treballà a les galeries de les mines de lignit i només va fer l'escola elemental.
Va ser el responsable local de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI).
Arran de l'aixecament insurreccional del 23 de març de 1921 dels miners de la conca del Val d'Arno, on s'ocupà la direcció de la mina de Castelnuovo dei Sabbioni (Cavriglia), s'incendiaren les oficines i l'enginyer Agostino Longhi resultà mort, va ser condemnat el 13 de juliol de 1923 per l'Audiència d'Arezzo a 10 anys de presó, pena que va ser commutada posteriorment a sis anys.
En 1927 va ser posat en llibertat i, amb un passaport conjunt per motius laborals expedit a diversos treballadors del seu poble, passà a l'Hexàgon francès.
En 1929 vivia a Caubilhargues (Gard, Occitània), on treballava en una destil·leria. Posteriorment s'establí a Alèst (, Occitània), on hi havia un important nucli d'exiliats anarquistes italians.
En 1936 mantingué correspondència amb Camillo Berneri i vivia al número 13 de carrer Saint Jean d'Alèst. El seu germà Aurelio Aiacci es va reunir amb ell i ambdós partiren a lluitar a la guerra d'Espanya.
El 25 d'octubre de 1939 des de Perpinyà, amb el seu germà petit, Aurelio, i un grup d'anarquistes italians (Alpino Bucciarelli, Alessandro Maffei, Pasquale Migliorini, Adolfo Pintucci, Gualtiero Livi), creuà la frontera del Pirineu Oriental per lluitar en la guerra. Algunes fonts citen altres dates, com ara el 26 d'agost o l'11 de setembre.
El 22 de desembre de 1936 s'enrolà a Barcelona en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» i va ser enviat gairebé immediatament a Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Uesca i Almudébar (Plana de Uesca, Aragó).
El 7 d'abril de 1937 va ser greument ferit a Carrascal (plana de uesca, Uesca, Aragó). El seu germà Aurelio també hauria estat greument ferit i ingressat a un hospital militar de Barcelona guarint-se de les greus ferides, el 29 de gener de 1938 va ser declarat inútil per ser mobilitzat i autoritzat a tornar a Occitània. Segons G. Sacchetti a causa de les "greus ferides patides en combat" va morir a Barcelona en una data sense precisar [G. Sacchetti, Presenze anarchiche nell'Aretino dal XIX al XX secolo, Pescara, 1999]..
El 29 de gener de 1938 encara es trobava ingressat a l'hospital militar de Barcelona.
Buscat per l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), el 6 d'octubre de 1938 va ser inscrit com a «comunista» en el registre de la policia de fronteres amb l'ordre de detenció i en el llistat de subversius residents a l'estranger.
Terzilio Aiacci va morir el 6 de setembre de 1974 a La Grand Comba (Gard, Occitània) --segons algunes fonts va morir durant la guerra d'Espanya, però el deuen confondre amb el seu germà--.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada