Presentació a Girona del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó, el dimecres 1 de febrer a la Casa de Cultura, a les 19 hores

Presentació a Girona del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó, el dimecres 1 de febrer a la Casa de Cultura, a les 19 hores 

L'editorial Cal·lígraf reedita l'assaig Elogi de la mentida del filòsof i pedagog llibertari Josep Torres Tribó, nascut a Mollerussa  

Víctima de la deportació nazi, va ser assassinat al castell de Hartheim el 1941 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 27/01/2023.- Presentació a Girona del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó, el dimecres 1 de febrer, a les 19 hores, a la Casa de Cultura. Amb Jaume Torrent, Max Pérez i Alba Padrós. 

L'editorial Cal·lígraf reedita l'assaig Elogi de la mentida del filòsof i pedagog Josep Torres Tribó, nascut a Mollerussa (Pla d'Urgell). Fou víctima de la deportació nazi i va ser assassinat al castell de Hartheim el 1941. 

L'editorial de Figueres Cal·lígraf ha inclòs al catàleg per celebrar el seu desè aniversari la reedició d'un clàssic de la filosofia catalana, Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó, escriptor anarquista, pacifista i pedagog racionalista de Mollerussa que va patir la deportació passant pels camps de concentració de Mauthausen i Gusen. Va ser assassinat en una cambra de gas el 1941 al castell de Hartheim, a l'Alta Àustria. L'editorial recupera ara l'únic assaig que va publicar Torres Tribó l'any 1928 a l'Editorial Mediterrània. 

Es tracta d'una reedició que arriba gràcies a la tasca d'investigació del filòsof Max Pérez Muñoz. Segons va afirmar en declaracions a La Vanguardia, l'obra de Torres Tribó "és un llibre poètic, escrit amb emoció, que lloa la superioritat de la mentida, la invenció i l'art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement". Era un llibertari incomprès, segons va assenyalar Pérez Muñoz. 

El filòsof i mestre anarquista Josep Torres Tribó va nàixer a Mollerussa el 3 d'octubre del 1899. Amb 17 anys, va rebre a Lleida (Segrià) el diploma de professor i va començar a treballar en una escola de la capital del Pla d'Urgell. La persona que dirigia el col·legi li va demanar que portés els alumnes a confessar-se i a fer la comunió. Torres Tribó s'hi va negar, cosa que li va valer perquè fos desterrat de Mollerussa i de Lleida.  

Entre les seues publicacions també destaca l'obra teatral de caràcter social La ciutat ens pren els fills (1925).  

Durant la Guerra Civil, va portar a terme una activitat sindicalista molt rellevant a la CNT i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 va anar a l'exili a la Catalunya Nord, on va acabar internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Per sortir dels camps de concentració, que havia establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, es va allistar a una Companyia de Treballadors Estrangers i va ser capturat pels alemanys a Amiens (Somme, Alts de França) el maig de 1940. L'agost d'aquell mateix any va ser traslladat en un comboi cap al camp de concentració i extermini nazi de Mauthausen fins que el gener del 1941 va ser portat a Gusen (Alta Àustria). Finalment, va ser assassinat a la cambra de gas del castell de Hartheim el 22 de setembre del 1941. Tenia 41 anys. 

Casat amb Guadalupe Cuadrado, tenien tres fills, dels quals dos van seguir la seua empremta llibertària. 

La capital del Pla d'Urgell el recorda amb una Stolpersteine 

Mollerussa va instal·lar el maig del 2021 dos llambordes Stolpersteine a la plaça de l'Ajuntament en record a dos dels seus veïns, Josep Torres Tribó i Ramon Rocaspana Duart, que van ser deportats a camps de concentració nazis. L'acte va comptar amb una de les netes de Torres Tribó, Hortènsia Inés Torres, que va assegurar que la seva família desconeixia part de la biografia de l'avi però que, amb els anys, van poder descobrir-ne alguns detalls. Així, va assegurar que, durant la Guerra Civil, va arribar a enterrar alguns dels seus treballs al jardí per ocultar-los i que "era un antiheroi i en un acte d'aquestes característiques se sentiria incòmode, però alhora orgullós per l'objectiu que té de no oblidar el que moltes persones han patit". Més de 300 veïns de les Terres de Ponent van ser deportats a camps de concentració nazis, dels quals més de 170 van morir víctimes de l'horror.