Necrològica de Pablo Muñoz Ribera apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 29 de desembre de 1992
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 15 de gener de 1899 neix a Navalcán (Campana de Oropesa, Toledo) l'anarcosindicalista i anarquista Pablo Muñoz Ribera
En 1924 emigrà a l'Hexàgon francès i en 1931, amb la proclamació de la República, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Catalunya, on participà en les lluites socials d'aleshores
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la Platja d'Argelers --un dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier--, d'on pogué evadir-se amb el suport del seu germà Enrique Muñoz Ribera, també anarquista
Pablo Muñoz Ribera: El 15 de gener de 1899 neix a Navalcán (Campana de Oropesa, Toledo, Castella la Nova) l'anarcosindicalista i anarquista Pablo Muñoz Ribera. Era fill natural d'Eustaquia Rivera Martín i fins el 23 d'octubre de 1952 no va ser legitimat pel seu pare, Eustaquio Muñoz Sobrino.
En temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, l'any 1924, un cop fet el servei militar i trobant-se sense feina, emigrà a l'Hexàgon francès i s'integrà en el moviment llibertari de l'exili.
En 1931, amb la proclamació de la República del 14 d'Abril, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Catalunya, on participà en les lluites socials d'aleshores.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, s'integrà en la «Columna Durruti» lluitant al front d'Aragó i després, amb la militarització, en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Sembla que és el mateix Pablo Muñoz Ribera que l'agost de 1937 va ser tancat a la Presó Model de Barcelona i processat per «rebel·lió» arran de les Jornades de Maig de 1937.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la Platja d'Argelers --un dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier--, d'on pogué evadir-se amb el suport del seu germà Enrique Muñoz Ribera, també anarquista.
El juny de 1939 va ser detingut amb altres companys refugiats i també francesos, entre ells el seu germà Enrique Muñoz Ribera, sota l'acusació de formar "un grup d'acció de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)" i d'haver agredit i intentat robat 4.000 francs i documents, el 8 de juny, a Belarmino Tomás Álvarez, militant exiliat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i diputat en les Corts Generals de la República Espanyola, i Alexandre Morneta, mestre-sala, cap de secció de la Lliga dels Drets de l'Home i membre del Comitè de Repatriament dels Milicians Espanyols, el 31 de maig anterior, a qui li robaren 1.600 francs. El 9 d'agost de 1939 el XII Tribunal Correccional condemnà aquest grup, format per set llibertaris de nacionalitat espanyola espanyola (Fernández de la Rosa, Manuel Gimeno, Pedro Girard Salinas, Batista March, Pablo Muñoz Ribera, Nicolás Menna Patelas i Martín Orts) i dos francesos (Georges Augey i René Ventalon), per «robatori, complicitat, usurpació de funcions» a diverses penes, ell a sis mesos de presó. El periòdic stalinista L'Humanité insinuà que els membres d'aquest grup eren falangistes infiltrats a l'Estat francès.
Durant l'Ocupació va ser detingut pels alemanys i internat amb altres exiliats de nacionalitat espanyola a la caserna de Les Lilas (Seine-Saint-Denis, Illa de França), esperant ser deportat a l'Espanya franquista. A l'estació d'Austerlitz de París (Illa de França) pogué fugir de bell nou també gràcies a l'ajuda del seu germà.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista continuà militant en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), primer de l'Exili i finalment de la Regional Exterior de la CNT-AIT.
En 1948 vivia al número 10 del carrer Simon de Saint-Denis (Seine-Saint-Denis Illa de França).
La seva companya fou Dolores Pérez.
Pablo Muñoz Ribera va morir el 13 de novembre de 1992 a Les Rivières (Lavau, Yonne, Bourgogne-Franche-Comté), on residia la seva filla Marie Jeanne, i va ser inhumat a Garges-lès-Gonesse (Val-d'Oise, Illa de França).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada