Nord-est Llibertari: L'activista antiracista nord-catalana Josie Boucher denunciada per l’alcalde ultradretà de Perpinyà, Louis Alliot

divendres, 27 de gener del 2023

L'activista antiracista nord-catalana Josie Boucher denunciada per l’alcalde ultradretà de Perpinyà, Louis Alliot

L'activista antiracista nord-catalana Josie Boucher denunciada per l'alcalde ultradretà de Perpinyà, Louis Alliot

Interpreta com un avís que Alliot ha volgut llançar a les organitzacions d'esquerres que el critiquen

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 27/01/2023.- Llegim a VilaWeb que Josie Boucher és una activista antiracista nord-catalana bregada en mil batalles socials. Fa anys que es mou en el teixit social de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), en organitzacions de suport a les veïnes i als veïns immigrants, i que denuncia la banalització (o directament els homenatges) dels antics colonitzadors francesos d'Algèria que van ser expulsats el 1962 i, en gran part, van trobar refugi a Catalunya Nord. Ella mateixa va néixer a Algèria el 1948 i va arribar a Perpinyà d'adolescent, una experiència que va marcar-la i va fer-la solidària amb la lluita anticolonial i antiracista.

Fa uns mesos, l'alcalde de Perpinyà, l'ultradretà Louis Alliot, la va denunciar per unes declaracions públiques en què criticava que donés suport als refugiats ucraïnesos i hagués girat l'esquena als refugiats afganesos. No creu que la denúncia tingui gaire recorregut, però ho interpreta com un avís que Alliot ha volgut llançar a les organitzacions d'esquerres que el critiquen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...