Julio Gimeno Timoneda

Necrològica de Julio Gimeno Timoneda apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de febrer de 1994

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 16 de desembre-- de 1914 neix a Massalió (Matarranya) l'anarquista i anarcosindicalista Julio Gimeno Timoneda 

Militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, després de set anys presoner dels franquistes i en llibertat provisional, passà clandestinament, per la muntanya, la frontera del Pirineu Oriental 

Julio Gimeno Timoneda: El 12 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 16 de desembre-- de 1914 neix a Massalió (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Julio Gimeno Timoneda. El seu pare es deia Francisco Gimeno Todo i la seva mare, Dionisia Timoneda.  

Juntament amb els seus germans Demetrio i Víctor Manuel, fou membre de les Joventuts Llibertàries de Massalió i arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, que l'agafà fent el servei militar obligatori, s'uní a la «Columna Carod-Ferrer», amb la qual va lluitar al Llevant peninsular i més tard a la zona central i a Andalusia fins el final de la guerra ja com a 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

L'abril de 1939 va ser detingut al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i va ser empresonat primer al castell de la ciutat i després durant set anys a Alcanyíz (Baix Aragó, Teruel, Aragó).  

Un cop en llibertat provisional, passà clandestinament, per la muntanya, la frontera del Pirineu Oriental.  

S'uní amb el seu germà Demetrio a Tarascon (Arièja, Occitània), treballant en l'agricultura i en la construcció al departament occità de l'Arieja. Ambdós germans vivien a Tarascon a l'Arièja, no pas a la població del mateix nom a les Boques del Roine (Provença, Occitània) com diuen algunes fonts. 

En 1966 es traslladà a Montpelhièr (Erau, Occitània), on treballà en la construcció fins a la seva jubilació. Milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT), on va ser tresorer i membre de la Comissió Comarcal. La seva companya fou Isabel María de la Encarnació Correas.  

Julio Gimeno va morir l'11 de gener de 1994 --algunes fonts citen erròniament altres dates-- a la residència de gent gran Emerys Lavalette de Montpelhièr i va ser incinerat en aquesta ciutat.