Necrològica de Josep Villagrasa Boldó apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 23 de gener de 1990
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de desembre de 1910 neix a Arnes (Terra Alta) l'anarcosindicalista Josep Villagrasa Boldó --el segon llinatge també citat erròniament Baldó--
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Josep Villagrasa Boldó: El 20 de desembre de 1910 neix a Arnes (Terra Alta) l'anarcosindicalista Josep Villagrasa Boldó --el segon llinatge també citat erròniament Baldó--, conegut com Pepito. El seu pare es deia Climent Villagrasa i la seva mare, Pilar Boldó.
De jove treballà de pedrapiquer i després de carboner, d'obrer als cellers Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), d'estibador portuari i d'agricultor.
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va ser empresonat al penal de Sant Miquel dels Reis de València (Valencia, País Valencià), moment que aprofità per aprendre a llegir i a escriure, fins el seu alliberament en 1930.
Durant els anys republicans va ser detingut en diferents ocasions a Barcelona, on treballà en la construcció.
En 1932 col·laborà en Solidaridad Obrera.
Detingut arran de la insurrecció comunista llibertària de desembre de 1933, el gener de 1934 va ser condemnat a Barcelona per un tribunal d'urgència a dos anys de presó menor per «tinença d'explosius».
Un cop lliure, milità activament a Barcelona.
En 1935 s'uní amb la militant confederal Nativitat Esteve Marquès (Nati).
El maig de 1936 va ser delegat pel ram de la construcció al IV Congrés Confederal de la CNT-AIT celebrat a Zaragoza (Zaragoza, Aragó).
El cop militar feixista de juliol de 1936 l'agafà a Sant Sadurní d'Anoia i s'integrà en la «Columna Durruti», on arribà a comissari. També participà en el moviment col·lectivista.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Posteriorment treballà de pagès a Pesenàs (Erau, Occitània).
En 1942, durant l'ocupació, els alemanys el portaren com a obrer del Servei de Treball Obligatori (STO) a les construccions del «Mur de l'Atlàntic» a Tchidbouo (La Manche, Alta Normandia), d'on a finals de 1943 aconseguí fugir i passar a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània). Va ser integrat en els treballs de fortificació de la base submarina de Bordèu, on contactà amb la CNT clandestina.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà d'estibador a Bordèu, on milità en la CNT-AIT en l'Exili.
En els anys cinquanta del segle XX, amb la seva companya Nati, s'establí a Aisinas (Gironda, Nova Aquitània Occitània), on treballà de pagès independent, venent la seva producció al mercat de Bordèu.
Durant la vaga general de maig i juny de 1968, moment de mancança de distribució d'aliments, lliurà en diferents ocasions sacs de patates a la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Bordèu perquè fossin distribuïts a la militància confederal.
Sempre en la CNt-AIT, primer En l'Exili i després de la Regional Exterior, Josep Villagrasa Boldó va morir el 30 d'octubre de 1989 d'un atac de cor al seu domicili d'Aisinas, poc després d'haver fet una estada a la seva població natal, i va ser inhumat a Carcan (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada