Ignasi Meler Pomet

Notícia de la detenció d'Ignasi Meler Pomet a pareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 26 de maigde 1940

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 9 de desembre de 1900 neix a Barcelona l'escriptor i activista anarquista i anarcosindicalista Ignasi Meler Pomet

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a l'estranger, després de passar la frontera del Pirineu Oriental. Amb la proclamació de la República del 14 d'Abril de 1931 retornà a Catalunya, passant de nou el Pirineu Oriental, i milità en la CNT-AIT de Sant Adrià del Besòs

Ignasi Meler Pomet: El 9 de desembre de 1900 neix a Barcelona l'escriptor i activista anarquista i anarcosindicalista Ignasi Meler Pomet --el segon llinatge a vegades citat de diverses maneres (Pomés, Pomet, Portet, etc.)--, que va fer servir el pseudònim Miguel Miró Rech.

S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i posteriorment a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Membre dels Grups d'Acció confederals, en 1925 va ser detingut com a còmplice d'un atracament en un taller d'ebenisteria de la Riera Alta de Barcelona.

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a l'estranger, després de passar la frontera del Pirineu Oriental. Amb la proclamació de la República del 14 d'Abril de 1931 retornà a Catalunya, passant de nou el Pirineu Oriental, i milità en la CNT-AIT de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord).

L'agost de 1931 la seva primera esposa, Virginia García, morí després d'un avortament i ells restà a càrrec de dos fills i una filla.

Entre l'1 de desembre de 1931 i el març de 1932 participà en l'edició dels set números de la revista cultural anarquista Ágora. Cartelera del Nuevo Tiempo, encapçalada per Ginés Alonso i es diu que va estar finançada gràcies a un atracament al cafè «Oro del Rhin».

Partidari de la tàctica de la «gimnàstica revolucionària», va ser detingut a Sant Adrià del Besòs, juntament amb altres companys (Baptista Agustí, Josep Balart Ciurana, Pere Bernardó, Josep Costa Ferrer, José Giménez, Frederic Maldonado, Amadeu Roig, Ramon Tabuenca, Ramon Vaqué Agramunt i algun altre), amb motiu d'un presumpte per atacar el desembre de 1932 la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona.

El desembre de 1933, quan estava empresonat a la presó Model de Barcelona, s'escapà, juntament amb molts altres 57 companys, fent una excavació que donava als claveguerams de la ciutat.

El 30 de juliol de 1935 va ser novament detingut, però amb la victòria del Front Popular en 1936 va ser alliberat. Després treballà de blanquer a la fàbrica Francolí.

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 formà part de les Milícies Antifeixistes anarquistes del barri barceloní del Clot i immediatament després s'incorporà a la «Columna Hilario-Zamora», on dirigí els abastiments.

Posteriorment passà a Casp (Baix Aragó-Casp, Zaragoza, Aragó) i s'integrà en la «Columna Ortiz».

Quan la militarització de les milícies, va ser destinat a la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola com a comandant de batalló a les localitats aragoneses d'Albero Bajo i de Tardienta.

Després lluità a poblacions diverses poblacions aragoneses (L'Almúnia de Sant Joan, Aliaga, Corbalán) i a Viver (Alt Palància, País Valencià).

Entre maig i agost de 1938, comandà, en substitució de Máximo Franco Cavero i fins l'arribada d'Esteban Serna, la 127 Brigada Mixta.

A començaments de 1939 marxà cap a València (l'Horta de València, País Valencià), on residia la seva companya, Gloria García Zapata, però retornà al front de Còrdova (Andalusia). Dies després, va rebre l'ordre de fer-se càrrec de la 125 Brigada Mixta, amb la qual intervingué decisivament el març de 1939, en nom del Consell Nacional de Defensa, contra les tropes de Juan Negrín López.

A Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) va ser ferit greument per l'explosió d'una bomba i perdé la vista i el braç dret.

Mutilat i cec, en acabar la guerra va ser empresonat, però a començaments de 1940 va ser posat en llibertat condicional.

Instal·lat a Sevilla (Andalusia) amb la seva companya, va ser reclamat per les autoritats franquistes barcelonines. Jutjat, no va ser acusat de cap delicte de sang ni contra la propietat, però va ser condemnat a sis penes de mort, encara que totes van ser commutades, gràcies a la intervenció d'un advocat franquista al qual havia salvat la vida temps enrere i que també li va aconseguir una parada de venda de cupons dels cecs i de loteria al barri del Clot. La seva companya, Gloria García Zapata, també va ser tancada a la presó de dones, però també fou alliberada poc després.

Ignasi Meler Pomet va morir en 1968, després de ser operat d'un càncer de còlon.