El 4 de gener farà 63 anys que el franquisme va assassinar en 1960 al mas Clarà (la Mota) els anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

El 4 de gener farà 63 anys que el franquisme va assassinar en 1960 al mas Clarà (la Mota) els anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal  

Van ser inhumats al fossar del cementiri vell de Girona  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 23/12/2022.- El dimarts 4 de gener d'aquest any, al migdia, hi va haver, com altres anys, un sentit homenatge al fossar del cementiri vell de Girona pels companys anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal. L'homenatge comptà amb el suport de la Federació Anarquista de Catalunya (FAC) i va comptar amb la presència de militants llibertaris i anarcosindicalistes.  

El militants anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal encara es troben en una fossa del cementiri vell de Girona. Es tracta de guerrillers llibertaris del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), un òrgan idoni de defensa interior format per grups anarcosindicalistes de combat que estava creant bases logístiques al Principat de Catalunya coordinat amb el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), en gestació aquell moment i vinculat al Partit Sindicalista (PS), i altres col·lectius de combat llibertari. 

Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que anaven degudament uniformats regularment de maqui, assassinats per la Guàrdia Civil quan es van entregar el matí del 4 de gener de 1960 en el mas Clarà, a la Mota (Palou de Revardit, Pla de l'Estany), mentre hi havia un operatiu general per assassinar el company Francesc Sabaté, que ferit pels drets del capità, aleshores, del cos José Blásquez, dit 'El Gato con Botas', havia aconseguit fugir de l'encerclament muntanya avall. Blásquez va morir de malaltia a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) fa uns pocs anys i formava part d'una família amb diversos hotels turístics.  

L'assassinat dels quatre companys del mas Clarà el 4 de gener de 1960 va ser decidit pel govern franquista i dirigit per l'abans esmentat capità del cos, que una vegada jubilat residia al carrer Antoni Canals de Roses amb una pensió de classes passives en el grau de tinent coronel. Com també van participat en els assassinats del mas Clarà altres criminals de guerra, segons totes les convencions internacionals, el tinent general Antonio Alcubilla, director general del cos; el general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo; el cap de la 131 comandància d'aquest cos, Rodrigo Gayet, tinent coronel; el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles (Pla de l'Estany), Lorenzo Gómez. Es va dir que també hi havia en l'encerclament del mas l'antic comissari de policia Eduardo Quintela.  

El company Francesc Sabaté va ser assassinat a traïdoria a quarts de vull del matí del 5 de gener de 1960 en un carrer de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental).  

INFORME  D'UNS CRIMS DE GUERRA DE GENER DE 1960.   

Elaborat per AUTÒNOMS GIRONA.  

A nivell de les comarques del Nord-est de Catalunya, la batuda el gener de 1960 de la Guàrdia Civil contra el grup de combat del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), que havia tingut una reunió el 19 de desembre de 1959 (1) a Sant Miquel de Cuixà (Codalet), al Conflent, amb el Front Revolucionari Ibèric (FRI), per endegar a Catalunya uns nuclis guerrillers de resistència unificada llibertària, aplegava uns tres-cents agents d'aquest cos armat espanyol. Els cinc guerrillers anaven degudament identificats segons les convencions internacionals de guerra amb uniforme de maqui, cosa que fa que quan quatre joves llibertaris es van rendir en el mas Clarà el seu assassinat en mans de la Guàrdia Civil sigui un crim de guerra molt clar. També l'assassinat de Francesc Sabaté Llopart, a Sant Celoni (Baix Montseny), doncs el sometent Abel Rocha va disparar a traïció i sense advertència prèvia una persona que anava vestit de maquí quan aquest company estava distret i ferit.  Rocha va disparar primer i el company Quico Sabaté va caure per terra.  

El director general d'aquest cos aleshores era el tinent general  Antonio Alcubilla.  

El setge de la Guàrdia Civil del mas Clarà, a la Mota, el gener de 1960, era dirigit pel general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo Crespo, i hi havia, entre altres Rodrigo Gayet  Girbal, tinent coronel d'aquest cos repressiu, el cap de la 131 comandància d'aquest cos, la de Girona; el capità José Blázquez Pedraza (2); Francisco de Fuentes Fuentes Castilla - Portugal el tinent que va morir en el decurs de la nit del 3 al 4 de gener. I també hi havia el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios Varela; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles Lorenzo Gómez. Es va dir que també va anar al cerc policial del mas Clarà l'antic comissari de policia Eduardo Quintela, de 63 anys aleshores.  

El guàrdia segon del cos, Jesús González Otero, va calar foc a la pallissa del mas Clarà, darrera la casa, i va ser evacuat ferit a l'Hospital Militar.  

Els companys Francisco Conesa  Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Anton Miracle Guitart i Rogelio Madrigal  Torres van ser assassinats pels guàrdies el 4 de gener. El company Conesa, greument ferit, d'un tret al cor, segons l'autòpsia oficial. El company Ruiz, ferit d'un braç, mort a trets, segons l'autòpsia, una vegada es va entregar. Els companys Miracle i Madrigal van ser interrogats i finalment víctimes de la denominada 'llei de fugues', segons es desprèn de les seves autòpsies, morts a trets de costa, a banda i banda.   

Crims de guerra contra companys que anaven vestits de maqui i que ja s'havien identificat i entregat, desarmats, a la Guàrdia Civil com a presoners de guerra.     

En l'assassinat a traïció del company Quico Sabaté a Sant Celoni el matí del 5 de gener hi van participar el sergent que era comandant del Puesto del municipi Antonio Martínez Collado, els guàrdies segon Juan Moreno Naranjo i Bruno Maestro Nalda així com el sots-caporal del Sometent Abel Rocha Sanz (3) i el sometent i antic legionari José Sibina Mollu (4).  

En una "Orden General" núm. 3, donada a Madrid el dia 21 de gener de 1960, en la Direcció General de la Guàrdia Civil, Estat Major, 3a Secció, el Tinent General i Director General d'aquest cos, Antonio Alcubilla, escriu:  

"Asunto: Circular por un servicio de bandoleros. Por su destacada actuación en la muerte de 5 bandoleros he resuelto ser citado como distinguido el personal que se relaciona".  

De la Comandància 131 Girona, el brigada de la Guàrdia Civil Miguel Ivars Ivars; el sergent José Ribelles Martínez; el sergent Ricardo Rivas Santaeularia; Serafín González Rojas; el sergent Francisco Castaño Gómez; el cabo primera Vicente Sanmartín Egea; el cabo primera Antonio Gutíerrez Cantos; el cabo primera Esteban López de Ipiña Pascua (5); el cabo primera José González Vázquez; el cabo primera Pedro Rubio Sarripa; el guàrdia primera Juan Martínez García Vallejo; el guàrdia primera Casimiro Álvarez Gómez; el guàrdia primera Juan Hidalgo Expósito; el guàrdia primera Manuel del Rey Lozano ; el guàrdia primera Basílio Jarillo Jarillo; el guàrdia segon Manuel Rodríguez Noguera; el guàrdia segon David Casamayor López; el guàrdia segon Fernando Pacheco Vargas; el guàrdia segon Antonio Bandera Corrales i el guàrdia segon Euleterio Casas Jiménez.  

De la Comandància 231 Manresa, els guàrdies segons Juan Moreno i Bruno Maestro.  

El sometent José Sibina Mollu i el paisà Francisco Berenguer.     

[En el fossar del cementiri vell de Girona, a 4 de gener de 2013].  

Autònoms de Girona.  

Notes:    

1.- En aquesta reunió el MURLE va ser representat pel company Francesc Sabaté Llopart i per part del MRI els companys Vicenç Tarradell Estanyol i Eduard Pons Prades, ambdós dirigents del Partit Sindicalista (PS).   

2.- Desconeixem el destí actual d'aquests criminals de guerra, però en un cop d'ull rapit a la xarxa i també en el llistat telefònic de la demarcació gironina hi trobem algunes dades actuals. En el cas de Blázquez, conegut a la Costa Brava amb el nom de 'El Gato con Botas', podem dir que amb els governs de Felipe González va aconseguir la 'Orden del Mérito del Cuerpo de la Guardia Civil', el 10 d'octubre 1983, coronel en cap del 41 Terci de la Guàrdia Civil i finalment tinent coronel del cos. Va dirigir la matança de dues noies i dos nois del PCE (Reconstruït) a la colònia tèxtil de la Farga de Bebié (Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès), el 14 de juny de 1981, segons llegim en el diari EL PAÍS. Igual que molts agents de cos es va casar amb una xicota de les comarques gironines on estava destinat, concretament d'uns hotels  restaurants de Roses. En el llistat de la companyia telefònica de la demarcació de Girona hi consta un telèfon a nom seu en el carrer Antoni Canals, a Roses (Alt Empordà).   

3.- En Rocha, que compta amb una gestoria a Sant Celoni, amb motiu del dia que feia cinquanta anys que va matar al company Quico Sabaté, ferit d'una cama al mas Clarà, en unes declaracions al diari EL PERIÓDICO manifestava que estava content del fet i reptava a qualsevol persona que es queixi per això. Viu a Sant Celoni.  

4.- En Sibina va morir fa més de dos anys en una residència geriàtrica després de viure a Sant Celoni.   

5.- En el llistat de la companyia telefònica de la demarcació de Girona hi consta un telèfon a nom seu en el carrer Tramuntana, a l'Escala (Alt Empordà), ja que també es va casar amb una noia d'aquestes comarques on estava destinat. 

Actualització de dades: 

1.- Els guàrdies José Blázquez Pedraza i Esteban López de Ipiña Pascua han mort darrerament. El primer a Roses, on residia amb la seva esposa rosenca, i el segon a l'Escala, on residia amb la seva esposa escalenca. En ambdós casos fora de l'habitual notícia funerària del dia a Internet, no va haver-hi cap informació sobre la cerimònia funerària a les respectives parròquies ni la publicació a les necrològiques de la premsa. Es desconeix si es tracta de mesures de seguretat del cos o de mesures preventives de cara a l'antifeixisme. 

2.- De fet, des del 16 de juny de 2015 el MURLE es declarat de fet banda terrorista i Quico Sabaté i els altres quatre companys assassinats al mas Clarà "terroristes" per part del Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy (govern del PP).  

Aquest fet correspon a l'aplicació de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, en aquest cas.  

Hi ha els inicis d'una campanya internacional per denunciar aquest fet a fi d'obligar al Congrés de Diputats a treure Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal, possiblement mort per foc amic d'un altre guàrdia civil, de les "víctimes del terrorisme" per la Llei 29/2011.   

Referències de l'entorn familiar del tinent Francisco Fuentes:   

"Teniente de la Guardia Civil Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal, primera víctima del terrorismo según la Ley 29/2011, de 22 de septiembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, muerto en enfrentamiento armado con el maquis Francisco Sabater Llopart el 3 de enero de 1960 en la masía Clara de Palol de Revardit."   

[La Llei 29/2011 sortí en temps del president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)].    

"Tras varias comunicaciones intermedias, interrupción del plazo para la resolución del procedimiento y solicitud de documentación probatoria adicional, el 16 de junio de 2015 Dª. Isabel de Fuentes [filla del guàrdia civil] recibe una comunicación oficial de la Subdirección General de Ayudas a Víctimas del Terrorismo y de Atención Ciudadana del Ministerio del Interior en la que se le informaba que su solicitud había sido "estimada" y en la que se calificaba el asesinato de su padre, el teniente Fuentes, como "acto terrorista". [En temps del president del Govern espanyol Mariano Rajoy Brey (PP)].   

--