Necrològica d'Antoine Turmo publicada en el periòdic de Manchester Direct Action de novembre de 1986
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 de desembre de 1915 neix a Bordèu l'anarquista i anarcosindicalista Antoine Turmo
En 1936 marxà com a voluntari cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, --hi arribà el 15 d'octubre--, lluità com a milicià en la «Centúria Internacional Sébastien Faure» de la «Columna Durruti» i va ser ferit al front d'Aragó
En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i visqué en la clandestinitat abans de ser indultat --com insubmís al servei militar des 1935-- poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista
Antoine Turmo: El 21 de desembre de 1915 neix a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Antoine Turmo. El seu pare es deia Julien Turmo, manobre, i la seva mare, Nathalie Marso, jornalera.
Es guanyà la vida treballant d'instal·lador de calefacció i d'electricista.
De ben jove s'afilià a la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR).
En 1935 va ser jutjat per insubmissió al servei militar obligatori i condemnat a dos anys de presó, i passà a la clandestinitat.
En 1936 marxà com a voluntari cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, --hi arribà el 15 d'octubre--, lluità com a milicià en la «Centúria Internacional Sébastien Faure» de la «Columna Durruti» i va ser ferit al front d'Aragó.
L'octubre de 1937 va ser un dels signats, juntament amb altres membres de la «Centúria Internacional Sébastien Faure» (I. Cerezuela, Manuel García, Jules Goirand, Martin, Jean Mayol, Jacques Milani i Francisco Vila), d'una carta de suport a Robert Léger, exmilicià de «Columna Durruti» empresonat a París (Illa de França) a resultes d'una sèrie d'atemptats contra locals de la patronal francesa, que va ser publicada en el periòdic Le Libertaire del 18 de novembre d'aquell any.
En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i visqué en la clandestinitat abans de ser indultat --com insubmís al servei militar des 1935-- poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista. Incorporat en un regiment de carros de combat, ràpidament va caure presoner i restà fins el final de la guerra.
Posteriorment milità en la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF) de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on va ser un dels organitzadors del Sindicat de la Construcció. Inscrit en les llistes negres de la patronal, hagué de canviar d'ofici.
El 15 de febrer de 1947 es casà a Tolosa de Llenguadoc amb Marcelle Adrienne Souque.
Malgrat l'afablement de la CNTF després de la fundació en 1948 de la Confederació General del Treball - Força Obrera (CGT-FO), continuà en el sindicat anarcosindicalista i fou, amb Émile Travé i Joseph Vincente, un lligam amb les noves generacions.
Presidí, amb Joseph Vicente, el míting del Primer de Maig de 1955 de la CNT celebrat al Palis Municipal des Sports de Tolosa de Llenguadoc.
El gener de 1962 va ser nomenat director gerent del setmanari bilingüe francès-castellà Espoir (1962-1983) --encara que el pes editorial el portés Frederica Montseny Mañé--, publicat arran de la prohibició per part de les autoritats franceses el novembre de 1961 del periòdics CNT i Solidaridad Obrera (1944-1961), òrgans de la CNT-AIT en l'Exili.
En 1977 esdevingué secretari confederal de la CNTF.
A partir de 1983, i fins la seva defunció, dirigí Le Combat Syndicaliste.
Antoine Turmo va morir el 30 de juliol de 1986 a Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada