SOS Costa Brava vol un ens de protecció litoral independent

SOS Costa Brava vol un ens de protecció litoral independent 

Demana a la Generalitat un conservatori del litoral amb recursos i poder d'acció 

També es demana poder adquirir sòl amb la taxa turística 

S'ha d'acabar de definir en els pròxims mesos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 18/11/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que la Generalitat ha engegat els tràmits per constituir el nou conservatori del litoral de Catalunya, un ens que serveixi d'"instrument per salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl". La seva creació es desprèn de la llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020, i va ser una reivindicació que la federació d'entitats SOS Costa Brava va dur al Parlament de Catalunya enmig de l'onada de projectes d'urbanització que es van desplegar en diferents poblacions del litoral gironí a mitjan dècada passada. L'entitat, però, aposta per un model d'"organisme públic independent", defensa el seu portaveu, l'advocat Eduard de Ribot, i hi han incidit força durant el període de consulta pública, que es va tancar a finals d'octubre. 

Entre la Generalitat i els conservacionistes, que han estat els més actius en la presentació d'al·legacions, hi ha coincidència a agafar com a referent el Conservatoire du Littoral francès, que des de la seva posada en marxa, el 1975, ha aconseguit preservar el 13% de totes les riberes marines i lacustres continentals i insulars, a banda de gestionar 203.762 hectàrees adquirides o cedides i un pressupost que va assolir els 50,8 milions d'euros el 2018. Per garantir-ne la independència, proposen les figures d'un comitè científic i consells rector i de participació. 

El document preliminar de la Generalitat, però, formula quatre alternatives diferents. "Organisme públic independent, consorci, assignació de les funcions a l'Institut Català del Sòl i dilució en l'Agència de la Natura, i selecciona l'alternativa d'incorporar el conservatori dins de la nova Agència de la Natura de Catalunya", explica De Ribot. 

Aquesta opció, per a SOS Costa Brava, té "riscos", perquè es tracta d'un altre organisme pendent de ser constituït i que aglutinaria tasques tan diverses com ara la gestió de tots els parcs naturals, reserves i espais protegits (PEIN, Xarxa Natura 2000 i altres) o el conjunt de medi forestal de titularitat privada, que creuen que el podria conduir a la "sobresaturació". 

Autonomia econòmica 

Per preservar terrenys actualment qualificats com a urbanitzables, a més, caldrien recursos econòmics per a la seva adquisició. Fa dues dècades, sense anar gaire més lluny, la Generalitat va haver d'invertir més de 26 milions d'euros per protegir la platja palamosina de Castell. I aquí, a banda d'esgrimir els drets preferents de tempteig i retracte de la Generalitat, les al·legacions de SOS Costa Brava posen sobre la taula l'opció de destinar-hi el 50% de la taxa turística que es recapta als municipis costaners. 

En el cas francès, també s'hi ha aconseguit implicar empreses privades dins de programes de mecenatge i responsabilitat social corporativa, que a banda de l'adquisició de sòl podrien finançar les accions de conservació i dinamització dels paratges, dins dels 580 quilòmetres de litoral que, més enllà de la Costa Brava, hi ha al Principat de Catalunya. 

Entre les prioritats d'adquisició, SOS Costa Brava situa espais dunars amb pineda mediterrània, l'entorn de penya-segats, espais amb valor de connectors naturals --sobretot entre espais protegits--, terrenys annexos a platges o desembocadures fluvials i zones d'aiguamolls o inundables properes a la costa. També enumeren diversos exemples de projectes als quals s'oposen en el litoral de la Costa Brava.