Necrològica de Ramon Calopa Cejuela apareguda en la revista barcelonina Polémica de març-abril de 1984
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 de novembre de 1909 --el certificat de defunció cita erròniament el 3 de novembre de 1910-- neix a Girona l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Manuel Jordi Benigne Calopa Cejuela
El 17 d'octubre de 1936 va ser nomenat conseller municipal per la CNT-AIT a Sabadell i a partir del 3 de març de 1937 s'encarregà de la regidoria d'Obres Públiques, fins al 22 de maig del mateix any, quan amb la resta de militants confederals abandonaren el Consistori sabadellenc per discrepàncies amb Josep Moix Regàs
Ramon Calopa Cejuela: El 9 de novembre de 1909 --el certificat de defunció cita erròniament el 3 de novembre de 1910-- neix a Girona (Gironès) l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Manuel Jordi Benigne Calopa Cejuela. El seu pare es deia Francesc Calopa Armengol, catedràtic de llengua francesa, i la seva mare, Paulina Cejuela Hermoso de Mendoza, i tingué un germà, Francesc de Paula, també militant llibertari, i una germana, Eulàlia.
Exercí de mestre racionalista i de professor com el seu pare i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en les Joventuts Llibertàries del barri barceloní de Sants i de Sabadell (Vallès Occidental). Vivia al número 38 del carrer Brutau de Sabadell.
En 1933 dirigí l'escola de tramviaris del Sindicat de Transports de Barcelona.
El gener de 1934 obtingué el títol de mestre a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona i el juliol de 1934 va ser destinat com a mestre interí a Can Cartró (Subirats, Alt Penedès).
L'abril de 1936 va ser nomenat secretari de l'Associació de Mestres Nacionals de Sabadell.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, participà en l'assalt a les Drassanes de Barcelona.
En 1936 fou secretari de la CNT-AIT en la delegació comarcal del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU) a Sabadell.
El 17 d'octubre de 1936 va ser nomenat conseller municipal per la CNT-AIT a Sabadell i a partir del 3 de març de 1937 s'encarregà de la regidoria d'Obres Públiques, fins al 22 de maig del mateix any, quan amb la resta de militants confederals abandonaren el Consistori sabadellenc per discrepàncies amb Josep Moix Regàs.
Posteriorment s'encarregà de l'Escola de Militants de Sabadell i col·laborà en les Milícies Culturals al front. En 1937 va fer un míting a Sabadell.
En aquests anys bèl·lics col·laborà en diferents publicacions, com ara Boletín del Comité Pro Heridos, Faro, Ideas, Orientaciones Nuevas, Ruta, Superación, Vertical i altres.
El 3 d'abril de 1938 va ser capturat a Gandesa (Terra Alta) per les tropes franquistes i tancat al camp de concentració de Murgia (Zuia, Zuiako Koadrila, Araba, País Basc, Euskal Herria).
L'1 de desembre de 1939 va ser enviat a la presó de Gasteiz (Gasteizko Kuadrilla Araba, País Basc, Euskal Herria), d'on va ser traslladat a Sabadell i el 15 de juny de 1940 a Barcelona.
En 1942 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a 12 anys i un dia de reclusió temporal.
Un cop lliure passà a militar en la clandestinitat llibertària.
A mitjans de desembre de 1944 va ser detingut en una batuda a Barcelona amb altres 28 militants cenetistes i l'octubre de 1945 estava tancat a la Presó Model de Barcelona, on convisqué amb Joaquín Maurín Juliá.
En la postguerra presidí la cooperativa Fons Laboral de Cultura i fou membre del grup «Solidaridad».
En 1966 fou candidat pel Sindicat d'Ensenyament de l'Organització Sindical Espanyola (OSE, més coneguda com «Sindicat Vertical») a les eleccions municipals, però no sortí elegit.
Entre 1974 i 1976 fou secretari d'una CNT catalana, aconseguint fondre dos comitès regionals catalans dels que existien aleshores.
En 1974 el seu testimoni va ser recollit per l'investigador britànic Ronald Fraser.
El 26 de febrer de 1976 assistí a la clandestina «Assemblea de Sants», que reorganitzà la CNT.
Entre 1982 i 1983 fou redactor de Solidaridad Obrera.
El gener de 1983 participà en la Setmana Cultura Internacional del VI Congrés de la CNT-AIT celebrada a Barcelona.
En aquests anys col·laborà en la revista Ideas-Orto.
Ramon Calopa Cejuela va morir sobtadament el 25 de desembre de 1983 a resultes d'una insuficiència cardíaca a la Clínica Regina de Barcelona i va ser inhumat al cementiri de Collserola de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada