Nord-est Llibertari: Quatre nous convenis entre el Consell de la República Catalana i els Ajuntaments de Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer i Sant Feliu de Pallerols

dimecres, 16 de novembre del 2022

Quatre nous convenis entre el Consell de la República Catalana i els Ajuntaments de Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer i Sant Feliu de Pallerols

Quatre nous convenis entre el Consell de la República Catalana i els Ajuntaments de Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer i Sant Feliu de Pallerols

El Consell de la República Catalana ha fet el "tret de sortida perquè Ajuntaments d'arreu del país s'hi sumin" i ha fet una crida a aquells governs municipals amb majories independentistes "a explorar el camí per a fer República junts des del territori"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pol de Mar (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona) 16/11/2022.- Aquest dimecres s'ha celebrat una roda de premsa a l'Ajuntament de Sant Pol de Mar per explicar el projecte de Consum Institucional i l'anunci de la signatura de quatre nous convenis entre el Consell de la República Catalana i els següents Ajuntaments: Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer i Sant Feliu de Pallerols.

Després de la posada en marxa del conveni de col·laboració i contractació pública amb l'Ajuntament de Torres de Segre en forma de pla pilot el passat 29 d'abril, el Consell de la República Catalana continua desplegant la xarxa de Consum Institucional i l'ús de la Identitat Digital Republicana en l'administració pública amb aquests quatre nous Ajuntaments i, a més, fa una crida oberta a tots aquells governs amb majories independentistes a sumar-s'hi a l'acord sobre consum institucional i per fer servir la Identitat Digital Republicana com a mètode d'identificació ciutadà.

Guillem Fuster, responsable d'Acció Econòmica del Consell de la República Catalana, ha explicat la importància d'aquestes signatures de convenis amb Ajuntaments perquè es construeix el procés de desconnexió des del territori. Ha destacat la importància de la transversalitat en aquests municipis amb presència de diferents partits independentistes al govern i oposició municipal que hi han donat suport: ERC, Junts, CUP, Independents, Demòcrates, i ha conclòs que "des de baix, en l'àmbit polític sí que ens podem entendre".

El conseller també ha anunciat que aviat el Consell de la República Catalana una guia d'orientació enfocada, sobretot, als responsables polítics de la contractació pública dels Ajuntaments. Fuster ha conclòs que avui el Consell de la República Catalana ha fet el "tret de sortida perquè Ajuntaments d'arreu del país s'hi sumin" i ha fet una crida a aquells governs municipals amb majories independentistes "a explorar el camí per a fer República junts des del territori."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...