Josep Pedrol Xandre

Necrològica de Josep Pedrol Xandre apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de març de 1975

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 de novembre de 1912 neix a Montsonís (Foradada, Noguera) l'anarcosindicalista Josep Pedrol Xandre --el certificat de defunció cita erròniament com a segon llinatge Chondre-- 

El 15 d'octubre de 1936 entrà a formar part, en nom de la CNT-AIT, com a conseller del nou Consistori de Vallfogona de Balaguer i va romandre en el càrrec fins el 14 d'agost de 1937 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna: tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Josep Pedrol Xandre: L'11 de novembre de 1912 neix a Montsonís (Foradada, Noguera) l'anarcosindicalista Josep Pedrol Xandre --el certificat de defunció cita erròniament com a segon llinatge Chondre--. El seu pare es deia Josep Pedrol i la seva mare, Magdalena Xandre.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant el procés revolucionari col·lectivista autogestionari fou un dels organitzadors de la col·lectivitat agrícola de Vallfogona de Balaguer (Noguera), on residia, i fou membre, amb altres companys (Pere Agelet Trimons, Ramon Barril Illa, Josep Bonet Farré, Antoni Comenge Simonet, Rossend Saries Valls i Isidre Verges Bertran), del Comitè Revolucionari local.  

El 15 d'octubre de 1936 entrà a formar part, en nom de la CNT-AIT, com a conseller del nou Consistori i va romandre en el càrrec fins el 14 d'agost de 1937.  

Aleshores lluità al front en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola (la Columna Durruti militaritzada). 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga Columna Durruti militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna: tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Instal·lat a Montluçon (Borbonès, Alvèrnia, Occitània), milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. La seva companya fou Josefa Conejero Ujeda (Josefina).  

Josep Pedrol Xandre va morir el 2 de gener de 1975 al seu domicili de Montluçon.