Eliseo Antonio Bayo Poblador

Eliseo Bayo Poblador

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de novembre de 1939 neix a Caspe (Bajo Aragón-Caspe,) el periodista, escriptor, assagista i militant llibertari Eliseo Antonio Bayo Poblador 

Detingut la primera vegada durant el franquisme el 6 de setembre de 1962 a la platja de Premià de Mar (Baix Maresme) 

En les seves activitats viatja i passa la frontera del Pirineu Oriental  

Eliseo Bayo: El 7 de novembre de 1939 neix a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoza, Aragó) el periodista, escriptor, assagista i militant llibertari Eliseo Antonio Bayo Poblador.  

Durant quatre anys estudià al seminari d'Alcorisa (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoza, Aragó) --on coincidí amb el Cura Pérez i Domingo Laín, entre d'altres--, però abandonà la carrera sacerdotal fortament marcat per l'experiència.  

A Barcelona estudià Humanitats i Filosofia i després es matriculà a l'Escola Oficial de Periodisme, on conegué la futura escriptora i advocada feminista Lidia Falcón, que esdevindrà la seva companya fins a 1983.  

En aquests anys treballà primer en una companyia d'assegurances i després com a corrector en l'editorial Plaza & Janés, afiliant-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que abandonà poc després.  

Després treballà un temps de periodista en Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal, realitzant reportatges de caire social, i poc després es traslladà a Zaragoza (Zaragoza, Aragó) per fer el servei militar obligatori.  

Quan feia la mili contactà amb les Joventuts Llibertàries i milità activament en aquesta organització clandestina.  

Entre 1961 i 1962 treballà en El Heraldo de Aragón.  

En 1962 publicà la seva traducció directa del llatí de Las confesiones de San Agustín. 

El 6 de setembre de 1962 va ser detingut a la platja de Premià de Mar (Baix Maresme, Maresme) i després d'uns dies a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona ingressà a la presó Model. Acusat de pertànyer a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i de redactar el periòdic clandestí Juventud Libre, el 22 de setembre de 1963 va ser jutjat a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) i condemnat a 11 anys de presó, que purgà al penal de Burgos (Castella la Nova) --els seus companys Toco Pesina i Rafael Borao van ser condemnats a tres anys--.  

Durant el seu tancament al penal de Burgos,on hi havia una mena d'universitat de formació de quadres del PCE, amb Jordi Conill Valls, també militant de la FIJL, s'afilià al Partit Comunista d'Espanya (PCE).  

Un cop lliure, continuà la lluita antifranquista i per la qual cosa fou detingut en diverses ocasions per «propaganda il·legal» --en una en fou implicat en l'atemptat a una cafeteria del carrer Correu de Madrid, en el qual no prengué part i que el franquisme atribuí a ETA--. Aleshores militava en l'Oposició d'Esquerres del PCE (OPI), una escissió amb Eva Forest que serví d'infraestructura a Madrid per matar el president franquista Carrero Blanco en mans d'un escamot d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA). OPI publicava La Verdad siempre es revolucionaria.   

En 1968 va escriure amb Lidia Falcón com a negres El libro de la vida sexual, gran èxit editorial que signà l'afamat psiquiatra Juan José López Ibor.  

Es llicencià en Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es doctorà en Tècniques d'Investigació de la Història de l'Art.  

En 1984 presentà el seu testimoni en el documental de TVE titulat España historia inmediata. Los anarquistas.  

Posteriorment, el 10 d'octubre de 1984 va ser condemnat a 18 mesos de presó per sis delictes d'injúries i dos de calúmnies per l'Audiència Provincial de Barcelona arran d'una article sobre l'«Afer Matesa» publicat en la revista Interviú, on publicava.  

Assolí una reconeguda fama com a escriptor i periodista especialitzat en reportatges de temàtica social.  

Viatjà arreu del món i esdevingué políglota (llatí, francès, italià, francès, rus, grec, portuguès, xinès i altres). En el decurs de les seves activitats viatjà i passà la frontera del Pirineu Oriental, ja durant el franquisme. 

En 1980 participà en la Setmana Cultural de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en 1983 s'instal·là a Mèxic, on aprengué nàhuatl i estudià a fons l'art i la cultura prehispàniques.  

En 1990 presentà un llibre de Francisco Olaya a Barcelona i en 1993 participà en els debats de l'Exposició sobre l'Anarquisme, en les Cotxeres de Sants.  

A començaments dels 2000 s'establí de nou a Caspe i presidí Compromiso Por Caspe (CPC), agrupació política d'electors del municipi de Caspe.  

En 2008 s'instal·là de nou a Barcelona.  

Trobem articles seus en infinitat de publicacions, com ara Actual (que dirigí), Autogestión, Compromiso, Cuadernos para el Diálogo, Destino, La Gazeta Ilustrada, Interviú, Poder y Libertad, Repórter, Sábado Gráfico i moltes actes.  

És autor d'Adolf Eichman, la historia de un acorralado (1962), Blanco y negro en el Congo (1962), En la pendiente (1968), El miedo, la levadura y los muertos (1968), Els pescadors (1968), República Dominicana (1968), Desafío en España (1970), Trabajos durso de la mujer (1970), El manifiesto de la tierra (1973), Oración de campesinos (1974), Portugal, en libertad condicional (1974), De qué viven y por qué no mueren los españoles (1975), Los atentados contra Franco (1976), Sueños, discursos y destrucción de inocentes (1976), Orquesta por la libertad (1978), Els catalans. Vida i costums (1979), El día de los jueces (1982), Descubro y acuso (1984), Diez ideas para levantar a España (1986), La niebla es un espejo vacío (1994 i 2000), Cazadores de sombras (1996), GAL. Punto final (1997), Estrictamente prohibido. Reportajes censurados y otros relatos de la España negra (1998), Y el cielo es nuestra casa (1998 i 2013, poemes), Puro desastre (1999), La niebla es un espejo vacio (2000), Dios toro poderoso (2007), Y el cielo es nuestra casa (2013), entre molts d'altres.