David Tomás Antona Domínguez

David Antona a la presó de Porlier (1942)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de novembre de 1904 neix a Bercimuelle (Puente del Congosto, Alto Tormes, comarca de Guijuelo, Salamanca) el militant anarquista i anarcosindicalista David Tomás Antona Domínguez --algunes font citen el segon llinatge Rodríguez-- 

Destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT de Madrid va viatjar amb Gaston Leval a l'Hexàgon francès per comprar armes per a la CNT-FAI,  passant per la frontera del Pirineu Oriental 

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París, on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern, organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36.  

De nou passant la frontera del Pirineu Oriental, el desembre de 1937 va representar la CNT-AIT, juntament amb Frederica Montseny, Benito Pabón, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'AIT de París 

David Antona Domínguez: El 22 de novembre de 1904 neix a Bercimuelle (Puente del Congosto, Alto Tormes, comarca de Guijuelo, Salamanca, León) el militant anarquista i anarcosindicalista David Tomás Antona Domínguez --algunes font citen el segon llinatge Rodríguez--.  

Vivia a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) i en 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, va estar exiliat a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) amb la seva companya Maria Isabel González i va treballar d'obrer en una fàbrica de salnitres, on va ser un dels instigadors del moviment vaguístic.  

El 23 de març de 1927 va ser inscrit en el control d'anarquistes de la Policia francesa.  

En 1930 va participar activament en el grup d'exiliats de l'Estat espanyol de Bordèu «Cultura Popular», que realitzava representacions teatrals en profit dels presos polítics a la Península.  

L'agost de 1931, amb la proclamació de la República del 14 d'Abril, la parella tornarà a Madrid, on va treballar de paleta i va ser un destacat militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant la República va fer mítings a Granada (Vega de Granada, Andalusia), el maig de 1932, i Navalmoral de Béjar (Sierra de Béjar, Salamanca, León), en 1933, i va escriure el llibre Ni frente único ni alianza obrera: Comunismo libertario. Anarquía (1934).  

Juntament amb Cipriano Mera Sanz, Antonio Moreno Toledo i altres, va dirigir la famosa vaga madrilenya de la construcció en 1936, formant part del Comitè Directiu. 

Va intervenir en el gran míting assemblea de maig de 1936 en pro de les reivindicacions del ram de la construcció, fet que el portarà a la presó. El 18 de juliol de 1936 va ser alliberat pels companys i va ser nomenat provisionalment secretari general del Comitè Nacional de la CNT-AIT, càrrec que exercirà fins a l'octubre, quan el va cedir a Horacio Martínez Prieto.  

El 19 de juliol del 36 va llançar un ultimàtum al govern Giral de la República Espanyola donant-li tres hores per obrir les portes de les presons --la CNT-AIT tenia aleshores uns 30.000 militants empresonats-- sinó volia que fos la pròpia CNT-AIT que els alliberés; va ser així com força militants (Mera, Julio, Antonio Verardini Ferreti, Marín...) van ser alliberats.  

Després d'haver llançat una crida a la resistència des d'Unión Radio, va participar el 20 de juliol del 36 en l'assalt de la caserna de La Montaña, a Madrid, on s'havia atrinxerat el general Fanjul.  

Va lluitar en la Columna de Mera, amb la qual es va apoderar de Guadalajara (La Alcárria, Gudalajara, Castella la Nova) i d'Alcalá de Henares (La Campiña, Comunitat de Madrid. Castella la Nova) el juliol del 36 i va intervenir en altres accions bèl·liques.  

Va ser l'ideòleg de la creació de la Columna «España Libre», organitzada militarment.  

El setembre va defensar la conveniència d'entrar en el govern de Largo Caballero de la República Espanyola, però les seves tesis van ser derrotades en el Ple Nacional de la CNT-AIT del 3 de setembre de 1936.  

Duran la guerra va ser un dels puntals de la CNT-AIT madrilenya de la qual va ser secretari general després d'Isabelo Romero, elegit en el Ple del 28 de juliol de 1936.  

Poc després va viatjar amb Gaston Leval a l'Hexàgon francès per comprar armes per a la CNT-FAI, passant per la frontera del Pirineu Oriental. 

El novembre de 1936, amb Miguel Inestal, enviat pel Comitè Regional del Centre, va acudir a Bujaraloz (Los Monegros, Zaragoza, Aragó) per forçar la vinguda de la Columna Durruti al Madrid assetjat pels feixistes.  

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París (Illa de França), on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern, organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36.  

De nou passant la frontera del Pirineu Oriental, el desembre de 1937 va representar la CNT-AIT, juntament amb Frederica Montseny, Benito Pabón, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de París. 

El gener de 1938 va participar en el Ple Econòmic de València de la CNT-AIT.  

Va exercir de governador civil de la República Espanyola de Ciudad Libre (antiga Ciudad Real, Campo de Calatrava, la Mancha) fins al final de la guerra.  

Amb la victòria militar franquista va ser empresonat a Albatera (Baix Segura, País Valencià) i condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim el març de 1940, pena que serà commutada per 30 anys de presó.  

En 1940 va caure molt malalt de tuberculosi a la presó de Porlier, a Madrid, i en 1943 es trobava empresonat a la de Santa Rita, també a Madrid.  

Alliberat el desembre de 1943, no es va poder recuperar de la malaltia i va morir el 15 de març de 1945 a Madrid.  

A més d'organitzador, va ser redactor del diari CNT i va destacar en oratòria --de renom va ser la seva gira propagandística amb Magriñá i Ricard Sanz per Castilla i León en 1936--.