Les comarques gironines s’han desfet d’un 26% dels símbols franquistes

Les comarques gironines s'han desfet d'un 26% dels símbols franquistes  

La majoria són plaques de carrers, monuments i tombes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 26/08/2022.- Llegim al Diari de Girona que les comarques gironines continuen tenint molts senyals que evidencien la dictadura franquista. Són indicadors quotidians: plaques d'habitatge, monuments, forges, tombes i làpides, inscripcions... Que durant quaranta anys van recordar a carrers, places i blocs de pisos qui havia guanyat la guerra dels Tres Anys. 

Gràcies al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya que el Departament de Justícia de la Generalitat va posar en marxa el 2010, sabem que almenys hi havia un total de 1.034 elements de la Dictadura repartits per les comarques gironines. Tanmateix, de moment el cens té registrats els pobles de més de 3.000 habitants, capitals de comarca i poblacions que tenen un especial interès històric. 

D'aquest més d'un miler d'elements feixistes que hi ha repartits arreu de les comarques gironines, se n'han retirat 236, és a dir, un 26% del total. Un exemple recent és l'àguila franquista que es va retirar el 2018 del pont de l'Aigua de la ciutat de Girona. 

Però més que retirar-ne, a les comarques gironines s'ha optat en més ocasions per reinterpretar-los o senyalitzar-los amb objectius històrics o per homenatjar les víctimes franquistes. En total se n'han modificat 321, un 31%. Les actuacions que s'han fet en aquest cas són diverses: s'han traslladat a altres espais, s'han substituït l'element per una inscripció en memòria de les víctimes franquistes, s'han retirat una part de la simbologia mantenint el símbol, s'han senyalitzat per exhibir-la com a element d'interès o s'han ocultat amb pintura, lones o reixes. 

D'això en tenim un exemple a la façana del Mercat del Lleó de Girona, on hi ha un escut de l'àliga franquista, que va ser modificada a principis dels anys 80 per contextualitzar-la. Ara hi ha una placa transparent que descriu el símbol, hi posa l'any de construcció i explica que es van ser presoners republicans de guerra els que van construir-lo. 

El Cens s'ha anat actualitzant periòdicament. En un primer moment només incloïa municipis de 10.000 habitants, però el 2019 va ampliar-se. Qualsevol ciutadà pot consultar-lo a través del web del Memorial Democràtic per tipologia del símbol i segons si ha estat retirat, modificat o si es manté. 

Tendència a «tunejar» 

El Baix Empordà és la comarca on més símbols s'han registrat, concretament 234. A més, només se n'han retirat cinc, com per exemple el relleu d'una àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que adornaven l'entrada principal de la caserna de la Guàrdia Civil de Palamós. 

En aquesta comarca, igual que a la majoria de la demarcació de Girona, s'ha optat per modificar o reinterpretar més de la meitat dels seus símbols (173). És una dinàmica que també han seguit moltes de les comarques en més o menys mesura: el Pla de l'Estany en té registrats 204 i n'ha modificat 76; l'Alt Empordà n'ha comptat 179 i n'ha modificat 28, i el Gironès en té 231 i n'ha canviat 29. D'altres, com la Garrotxa, dels 231 registrats que tenen fins ara n'han esborrat 71 i n'han reinterpretat dos. La Selva en té 52 i només n'ha modificat un. El Ripollès en té 52 i n'ha retirat 12, i per últim, la Cerdanya n'ha registrat cinc (només a Puigcerdà perquè és l'únic municipi amb més de 3.000 habitants) i n'ha modificat un. 

Si es comparen les dades de les comarques gironines amb les catalanes, la tendència és molt diferent. A tot el principat de Catalunya, del total de 3.934 elements registrats, se n'han retirat un 54,3% i s'ha optat només en un 11% per modificar-lo.