Els Governs espanyol i alemany pressionen al francès per desencallar el MidCat

Els Governs espanyol i alemany pressionen al francès per desencallar el MidCat 

El Govern espanyol veu clau el projecte per al futur perquè també podrà portar hidrogen verd a la resta de la Unió Europea 

MidCat i connexió amb Itàlia són compatibles, segons Sánchez Llibre 

2007 va ser l'any que va començar l'actual crisi econòmica, segons Niño Becerra 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Hostalric (Baix Montseny, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 27/08/2022.- Llegim al Diari de Girona que l'afer del gas rus fa que els socis de la Unió Europea repensin el mapa energètic i es plantegen algunes aliances diplomàtiques de caire econòmic amb el Govern espanyol a llarg termini. El Govern alemany, que durant dècades s'havia recolzat en el gas barat rus per desenvolupar la seva economia, s'ha convertit en diana de les coaccions de Vladímir Putin, que ha arribat a tallar alguns dies el subministrament a través del gasoducte Nord Stream 1, que uneix Rússia amb la costa alemanya. La urgència del Govern alemany per buscar alternatives ha portat el seu canceller, Olaf Scholz, a recolzar la represa de la construcció del MidCat, entre el Principat de Catalunya i l'Hexàgon francès, perquè la península Ibèrica pugui exportar gas a la resta de la Unió Europea. Aquest conducte també podria conduir a mitjà termini hidrogen verd, una energia produïda a partir d'aigua. Pedro Sánchez ha defensat en diverses ocasions que el Regne d'Espanya reuneix tots els requisits per convertir-se en una «potència mundial» en aquesta energia. 

El cap de l'Executiu espanyol ha trobat en Scholz, socialdemòcrata com ell, el millor aliat per pressionar el Govern francès i rematar el MidCat, del qual hi ha enterrada només una part de la canonada fins a Hostalric (Baix Montseny, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona). Faltarien uns 200 quilòmetres fins a la frontera del Pirineu Oriental que, segons la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es podrien construir en «vuit o nou mesos». 

La guerra a l'Est d'Europa ha portat el Govern espanyol a canviar d'opinió, ja que el 2019 tant l'espanyol com el francès van considerar que el projecte sortia massa car i el van abandonar de forma consensuada. El Govern francès, en canvi, continua reticent perquè creu que no solucionaria la crisi actual. Sánchez i Scholz abordaran aquest assumpte dimarts vinent en la visita que el president del Govern espanyol farà al castell de Meseberg, a 70 quilòmetres de Berlín, un lloc que el Govern alemany destina a rebre destacats dirigents internacionals. 

Els dos dirigents volen pressionar Macron però també a la Comissió Europea: tots dos coincideixen que el projecte l'haurien de pagar tots els Estats de la Unió Europea. Sánchez considera que el Govern espanyol, que compta amb una desitjada xarxa de sis plantes que regasifiquen el gas natural liquat que arriba per vaixell, ja paga aquestes instal·lacions i que han de ser els socis europeus, que se'n beneficiaran, els que el sufraguin. 

Dimecres, el cap de l'Executiu espanyol va enviar un encàrrec a Macron per animar-lo a decidir-se. Si no vol el MidCat, que ho digui clarament i el Govern espanyol promourà un altre gasoducte, en aquest cas submarí, entre Barcelona i Livorno (Itàlia), per exportar gas i també hidrogen verd. El Govern italià hi està a favor. La vicepresidenta Ribera, en tot cas, admet que prefereix l'opció francesa. «Es tracta d'una obra d'enginyeria més complicada [la italiana]. El senzill, el net, en un país que es diu europeista, en un moment extremadament crític per a Europa, és anar al més fàcil, al que pugui ser operatiu per a la tardor-hivern del 2023-2024, que és aquesta connexió del corredor ibèric de l'hidrogen, que en primera instància podria traslladar gas natural a través del Pirineu duplicant la capacitat actual», va explicar Ribera en una entrevista a Antena 3. 

El Govern espanyol va tornar a insistir en el missatge dijous des de París. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va viatjar-hi per participar en un acte de record pel 78è aniversari de l'alliberament de París dels nazis i va demanar prendre una decisió entre tots els socis al més aviat possible. 

MidCat i connexió amb Itàlia són compatibles, segons Sánchez Llibre 

Llegim al diari El Punt Avui el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, defensa que els projectes d'interconnexió de gas amb l'Hexàgon francès, amb la represa del MidCat, i Itàlia, via través d'un gasoducte submarí entre Barcelona i Liorna, són "compatibles" i que "en cap cas s'ha de pensar en la substitució d'una per l'altra". El líder patronal va fer ahir aquestes declaracions com a resposta a les del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que va assenyalar que si el Govern francès s'oposa a la interconnexió a través del Pirineu, "per les dificultats de la seva política interna", l'opció serà buscar una interconnexió submarina amb Itàlia. Segons Sánchez Llibre, el president espanyol ha d'actuar "sense complexos" i insistir en el projecte MidCat, que es pot compaginar amb l'opció italiana. L'ideal, pel president de Foment del Treball, és apostar per totes dues opcions per aconseguir que l'Estat espanyol esdevingui "el hub d'interconnexió gasista i d'hidrogen verd més important del sud d'Europa". Per això, va encoratjar Sánchez a buscar complicitats amb el Govern italià i amb l'alemany, on el canceller Olaf Scholz s'ha mostrat favorable a reprendre el traçat del gasoducte pirinenc, per "convèncer" l'Executiu francès que no hi posi traves. 

2007 va ser l'any que va començar l'actual crisi econòmica, segons Niño Becerra 

Llegim a El Nacional.Cat que l'economista Santiago Niño Becerra ha assegurat que l'actual crisi econòmica en realitat va començar l'any 2007, quan va acabar el model d'abans de la revolució digital. Niño Becerra ho ha assegurat en relació amb una informació de El Nacional-Cat que apunta que la inflació ha provocat que es tornin a comprar marques blanques als supermercats. "No només als Estats Units s'estan produint canvis en el consum privat. (Ja saben el que en penso: estem en una crisi que va començar el 2007)", ha insistit l'economista.  

Quan va esclatar la crisi del 2007, molts dels consumidors de l'Estat espanyol van deixar d'omplir els carros amb productes de primeres marques, més populars i suposadament de més qualitat, i els van canviar pels aliments de marques blanques, que costaven molts menys diners a unes butxaques que intentaven quadrar comptes. Aquesta mena de consum ha tornat a les llars de l'Estat espanyol en un context molt complicat marcat per una espiral inflacionista que no sembla que hagi d'aturar-se en els pròxims mesos i que ha fet augmentar de manera molt notable el preu de la cistella de la compra. Aquestes marques ens recorden l'època de crisi i amb les males perspectives davant d'una tardor que es preveu complicada, els ciutadans hi han tornat a recórrer. 

Especialment, el consum de marques blanques creix en els productes d'alimentació: ja suposen la meitat de la compra (49,4% contra el 50,6% de les marques del fabricant específic). Així, la despesa en aquestes marques blanques ha crescut ja un 17,1%, mentre que les identificades com a més "cares", només creixen un 8%. Aquesta diferència es pot anar eixamplant en els pròxims mesos si la crisi econòmica s'agreuja.  

A Alemanya passa el mateix fenomen, i el primer resultat és que ha caigut la venda de productes ecològics. "A causa del fort augment dels preus, els alemanys recorren cada cop més a productes més barats. Per als primers proveïdors de marques ecològiques comença la lluita per a l'existència", ha assenyalat el diari econòmic Handelsblatt. El diari cita el cas de l'empresa Shuyao de Düsseldorf, que venia tes orgànics i gots sostenibles, i ha anunciat la fallida quan anava a celebrar el 16e aniversari. La meitat dels 19 empleats eren persones amb discapacitat que tenien dificultats per trobar feina al mercat laboral. El Ministeri alemany de Treball i Afers Socials va concedir el 2020 a Shuyao el "Premi d'Inclusió de l'economia alemanya". 

Niño Becerra s'ha escudat en les paraules del president francès, Emmanuel Macron, que ha pronosticat sense embuts "el final de l'abundància". "Ho comentàvem fa un parell de dies: quan els polítics abandonen les paraules boniques i diuen coses com aquestes és el senyal més clar que venen problemes seriosos", ha advertit.