Josep Subirats Lleixà
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol-- de 1900 neix al Mas de Barberans (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Subirats Lleixà, conegut com Pepito
Militant de la CNT, en 1923, amb el cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a París, amb el seu germà Jaume, i milità en la Federació de Grups Anarquistes del departament del Sena
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Josep Subirats Lleixà: El 5 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol-- de 1900 neix al Mas de Barberans (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Subirats Lleixà, conegut com Pepito. Els seus pares, militants llibertaris, es deien Jaume Subirats Barber, pagès, i Anna Lleixà Subirats. Els seus germans i les seus germanes Carmen, Francesc, Jaume, Manuel i Raimon, van ser també militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Obrer de fleca de professió, en 1917 s'afilià a la Secció de Flequers del Sindicat de l'Alimentació de la CNT de Barcelona.
Milità activament durant l'etapa repressiva que el general Severiano Martínez Anido engegà quan ocupà el Govern Civil de Barcelona.
En 1923, amb el cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a París (Illa de França), amb el seu germà Jaume, i milità en la Federació de Grups Anarquistes del departament del Sena.
Quan tornà a Barcelona fou un actiu militant del ram de l'alimentació. Fou un dels animadors del grup excursionista «Sol i Vida» i de l'Ateneu Llibertari del Clot. També col·laborà en l'AteneuLlibertari de Gràcia, del qual fou un dels fundadors.
Després s'adherí a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i patí en les seves carns empresonaments i pallisses.
El juliol de 1936, quan esclatà la Guerra Civil, marxà voluntari en les milícies confederals al front d'Aragó, i amb els seus germans organitzà la producció de pa de la «Columna Durruti».
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) amb la seva companya, Josepa Albir (Pepita) i la seva filla Ana, que havien estat condemnades a mort pel franquisme, però que després d'11 anys de presó van ser alliberades.
Milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Tolosa de Lleguadoc.
Josep Subirats Lleixà va morir el 16 de novembre de 1964 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada