dilluns, 18 de juliol del 2022

Esteve Conrad Francesc Pallarols Xirgu


Notícia de l'execució d'Esteve Pallarols Xirgu i altres companys apareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 9 de juliol de 1943

Notícia de l'execució d'Esteve Pallarols Xirgu i altres companys apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 9 de juliol de 1943


El 8 de juliol de 2015 es publicà "el 8 de juliol de 1943 és afusellat al camp de la Bota, a Barcelona, el militant anarquista Esteve Pallarols Xirgu". Ara tenim més dades: El 18 de juliol de 1900 neix a Cassà de la Selva (Gavarres, Gironès) el militant anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista, anarcosindicalista i d'una vasta cultura, Esteve Conrad Francesc Pallarols Xirgu 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de juliol de 1900 neix a Cassà de la Selva (Gavarres, Gironès) el militant anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista, anarcosindicalista i d'una vasta cultura, Esteve Conrad Francesc Pallarols Xirgu 

Participà activament en la gran vaga revolucionària de 1917 

El juliol de 1936 esdevingué secretari general del Comitè Revolucionari Antifeixista de Torelló i després es va traslladar a Manlleu, on va participar en l'administració i la comptabilitat d'empreses col·lectivitzades, i d'on va haver de fugir empaitat pels stalinistes el maig de 1937  

El 29 de març de 1939 reorganitzà la CNT clandestina interior amb la Junta Nacional del Moviment Llibertari, que mantenia una connexió amb la CNT de l'Exili 

Esteve Pallarols, anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista i d'una vasta cultura, va ser afusellat, juntament amb Cura, Farré i altres condemnats pel franquisme al camp de tir barceloní de la Bota, en el Poble Nou de Barcelona 

Esteve Pallarols Xirgu: El 18 de juliol de 1900 neix a Cassà de la Selva (Gavarres, Gironès) el militant anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista, anarcosindicalista i d'una vasta cultura, Esteve Conrad Francesc Pallarols Xirgu --el certificat de naixement cita com a segon llinatge Xirgo--, també conegut com José Riera. El seu pare es deia Joan Pallarols Cabarrocas, pagès, i la seva mare, Rosa Xirgu Currins.  

Treballà de ferroviari amb el seu pare i participà activament en la gran vaga revolucionària de 1917.  

Amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera es va exiliar a Santiago de Cuba.  

Sembla que a finals de 1929, on amb Fidel Miró i Jaume Baella (Modesto Llanos) va constituir un grup anarquista clandestí antimachadista i va passar-se a la guerrilla.  

És en aquesta època que prendrà el nom de José Riera.  

En 1930 fou expulsat de Cuba per la dictadura del general Machado.  

Entre 1930 i 1931 visqué, amb Fidel Miró, a Kingston Town (Jamaica).  

En 1932 va retornar a Catalunya i treballà d'ordinari i missatger a Torelló (Vall del Ges, Osona) en 1933.  

En aquests anys viurà amb Soledat Bach Oliveras (Celrà) i el 28 de maig de 1934 la parella tindrà dues filles bessones, Joaquima i Victòria.  

Quan esclatà el juliol de 1936 la Guerra Civil esdevingué secretari general del Comitè Revolucionari Antifeixista de Torelló i després es va traslladar a Manlleu (Plana de Vic. Osona), on va participar en l'administració i la comptabilitat d'empreses col·lectivitzades, i d'on va haver de fugir empaitat pels stalinistes el maig de 1937 a Barcelona i a València (l'Horta de València, País Valencià) per incorporar-se al Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), aleshores amb Fidel Miró com a secretari general, i tres mesos després a les col·lectivitats agràries del Camp del Túria (Llíria i Vilamarxant) al País Valencià fins al final de la guerra.  

Fou tancat al camp de concentració del Camp dels Ametllers, a d'Albatera (Baix Segura, País Valencià), per les tropes feixistes, però aconseguir fugir.  

El 29 de març de 1939 reorganitzà la Junta Nacional del Moviment Llibertari (el primer Comitè Nacional de fet) de la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina, conjuntament amb Marés, Úbeda, José Cervera, Leoncio Sánchez, Martí Calduch (Carambolita), Josep Riera (Riereta) i Julia Mirabé (La Maña), i es convertí en el seu primer secretari general, exercint-hi tasques centrades en l'ajuda a les persones que patien represàlies --era molt eficient en la falsificació de documents i en la corrupció de funcionaris--, en l'alliberament de presos --va organitzar diverses fugues dels camps de concentració de militants cenetistes-- i en la reorganització de la CNT. També va crear «Frutera Levantina», una societat de transport d'aliments que feia de tapadora per poder posar en contacte tota la Península llibertària.  

Estava en relació amb Ponzán i la seva xarxa exterior, i mantenia contactes directes amb la CNT de l'Exili.  

Detingut el 14 de desembre de 1939 a València, va ser torturat, jutjat i condemnat en 1940 a 18 anys de presó.  

Jutjat de bell nou el març de 1941 per les pressions de les «forces vives» de Torelló que el volien eliminar físicament, va ser condemnat a mort acusat d'haver enderrocat en 1936 una església a Vic (Plana de Vic, Osona) durant la Guerra Civil.  

Esteve Pallarols Xirgu, anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista i d'una vasta cultura, va ser afusellat, juntament amb Cura, Farré i altres antifranquistes, el 8 de juliol de 1943 al camp de tir de la Bota, al Poble Nou de Barcelona.  

Si vols saber més

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Esteve+Pallarols+Xirgu]. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada