Nord-est Llibertari: STOP JJOO denuncia l’anunci publicitari de Govern de la candidatura olímpica Pirineu 2030

dimecres, 15 de juny del 2022

STOP JJOO denuncia l’anunci publicitari de Govern de la candidatura olímpica Pirineu 2030

STOP JJOO denuncia l'anunci publicitari de Govern de la candidatura olímpica Pirineu 2030

Han presentat queixa al Síndic de Greuges, a l'Oficina Antifrau i al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i demana que la ciutadania faci el mateix

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 15/06/2022.- Llegim a Llibertat.Cat que avui la Plataforma STOP JJOO ha presentat una denúncia al Síndic de Greuges, a l'Oficina Antifrau i al Consell de l'Audiovisual de Catalunya per impugnar la campanya publicitària que Govern de la Generalitat fa setmanes que ha iniciat amb la intenció de crear un clima social favorable entorn a la candidatura dels JJOO d'hivern Pirineu 2030.

Denuncien que tot i que el COE i el Govern espanyol ja han informat a la consellera Vilagrà que no donaran suport a la candidatura catalana, la Generalitat continua destinant elevats recursos públics a una proposta olímpica que és un vaixell que fa aigües per tot arreu i que en els propers dies s'acabarà enfonsant.

També alerten de l'incompliment de determinats preceptes de la Llei 10/2014, de la clara intencionalitat política que suposa aquesta campanya de màrqueting i d'utilitzar els mitjans públics per fer campanya, trecant la neutralitat institucional per convèncer a la gent que es posicioni a favor dels JJOO, condicionant el pluralisme polític i social i la igualtat de condicions dels veïns i veïnes del Pirineu.

STOP JJOO demana que es retiri immediatament tot el material propagandístic i que no se'n generi més, que es faci públic el cost econòmic total que ha suposat aquesta campanya publicitària, tant de realització com de publicació, que es comptabilitzin i es facin públics tots els minuts emesos d'aquesta falca publicitària i que es retornin a les entitats contràries als JJOO, així com els espais de publicitat en paper.

Així mateix, la plataforma demana el suport ciutadà per afegir-s'hi, de forma individual, a la queixa que han presentat al Síndic de Greuges, per crear un allau de denúncies entorn a aquesta campanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...