Justícia ret homenatge als represaliats pel franquisme del Pla de l’Estany

Justícia ret homenatge als represaliats pel franquisme del Pla de l'Estany 

Memòria Democràtica entrega als familiars de les víctimes un document de reparació jurídica que decreta la nul·litat dels seus judicis 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Esponellà/Centenys/Vilert (Pla de l'Estany) 30/05/2022.- Llegim al Diari de Girona que el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, va presidir ahir l'actede reparació jurídica que el Departament de Justícia de la Generalitat ha fet a les víctimes d'Esponellà, Centenys i Vilert, al Pla de l'Esatany, represaliades pel franquisme.  

El document de reparació jurídica lliurat als familiars de les víctimes acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses els represaliats per la dictadura franquista (1939-1975). Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó, o condemnades a mort i executades després d'un judici militar sumaríssim. El diploma atorgat acredita la nul·litat del judici i restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes. 

L'homenatge celebrat ahir va consistir en la presentació d'un plafó en record de l'alcalde republicà entre 1936 i 1939, Joan Almar, i de la resta de víctimes condemnades per les autoritats franquistes.  

En l'acte hi va intervenir l'alcalde d'Esponellà, David Juan Garganta; el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Francesc Castañer, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font. Els documents de reparació jurídica que es van entregar als familiars de cinc d'aquestes víctimes represaliades. 

Els cinc homenatjats 

Joan Almar i Targarona (Serinyà, 1869) va assumir l'alcaldia d'Esponellà el juliol de 1936 i en va ser l'alcalde fins al final de la guerra. El febrer de 1939, durant la Retirada republicana, no va voler exiliar-se i el març de 1939 va ingressar a la presó de Girona. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim i va ser condemnat a vint anys de presó. Va estar empresonat durant gairebé sis anys, fins que va ser alliberat el maig de 1945. 

Llorenç Canadell i Pla (Esponellà, 1887) va ser regidor a l'Ajuntament d'Esponellà en representació d'EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC). El juny de 1939 el van sotmetre a un consell de guerra sumaríssim i va ser condemnat a vint anys de presó. El de juny de 1941 va obtenir la llibertat i va poder tornar a viure a Esponellà; però la llibertat definitiva no li va arribar fins el 1951. 

Joan Bach i Ricart (Vilademuls, 1888) va ser regidor d'ERC a l'Ajuntament d'Esponellà. El juliol de 1939 fou sotmès a un consell de guerra sumaríssim i va ser condemnat a vint anys de presó. Dos anys després va obtenir la llibertat provisional i el maig de 1944 la pena li va ser commutada a dotze anys. 

Josep Capellera i Cabratosa (Bescanó, 1901) va formar part del Comitè Antifeixista local en 1936 i va ser regidor de l'Ajuntament d'Esponellà, en representació del PSUC. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim i va ser condemnat a trenta anys. La llibertat definitiva no li va arribar fins el 1955. 

Albert Torrent i Busquets (Esponellà, 1913) va estar relacionat amb el Comitè Antifeixista local de 1936 i va anar al front de voluntari. El van fer presoner els franquistes i va ser internat en un camp de concentració de Valladolid. El 1940 va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim i va ser condemnat a vint anys. Posteriorment, va ser indultat. 

Durant l'acte també es van recordar als veïns d'Esponellà, Centenys i Vilert que es van exiliar: Josefa Juanola i Casals (Esponellà, 1906), Josep Matamala i Recasens (Vilert 1917 - Marsella 1987) i Miquel Matamala i Recasens (Vilert 1922 - Rivesaltes 1988).