Nord-est Llibertari: Denuncien la falta de diàleg en la regulació de les renovables

divendres, 10 de juny del 2022

Denuncien la falta de diàleg en la regulació de les renovables

Denuncien la falta de diàleg en la regulació de les renovables

Això genera indefensió i desprotecció del patrimoni agrari i natural.

Entre aquestes enititats hi ha la IAEDEN, l'Associació de Micropobles de Catalunya, Ipcena i una vintena més de plataformes i organitzacions de Catalunya. Així com també, Sergi Saladie, professor associat al Departament de Geografia de la URV

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 10/06/2022.- Llegim a Llibertat.Cat que una desena d'entitats i experts, reunits a la Taula de Diàleg Social, per a les Renovables, denuncien falta de diàleg de la Generalitat amb els afectats per la regulació de les energies netes i indefensió i desprotecció del patrimoni agrari i natural.

Entre aquestes hi la IAEDEN, l'Associació de Micropobles de Catalunya, Ipcena i una vintena més de plataformes i organitzacions del Principat de Catalunya.

Aquestes associacions i col·lectius critiquen que el Govern de la Generalitat hagi aprovat noves mesures que destrueixen la ja reduïda sobirania alimentària i permeten autoritzar projectes de grans centrals de renovables fins i tot quan no s'ha comprovat que compleixin les normes urbanístiques dels municipis on preveuen instal·lar-les.

La nova regulació ha generat indignació. Els seus contraris consideren que desprotegeix els nous regadius i dona via lliure a macroprojectes que ja han començat a presentar-se a informació pública. En concret, l'associació que reuneix els regants del Principat de Catalunya assegura que el Govern de la Generalitat, amb el nou decret llei, desprotegeix el sector primari i dona via lliure a macrocentrals en sòls fèrtils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...