Contesa de banderes com a ressò de la guerra interimperialista
Les famílies acollidores de refugiades d'Ucraïna, desemparades
La Generalitat retreu que el pla estatal només cobreix 5.028 persones allotjades, quan n'hi ha un total de 21.507
Lamenten que no es transfereixi "ni un euro" per reforçar els serveis d'acollida
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Arenys de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona) 02/06/2022.- Hi ha una contesa de banderes a Catalunya com a ressò de la guerra interimperialista. Així, mentre els primers dies de la guerra Rússia-Ucraïna gent resident ucraïnesa era rebuda per alcaldes catalans a les portes dels ajuntaments, mentre eren agitades banderes d'Ucraïna, i es veuen aquestes banderes en alguns balcons i finestres d'habitatges de famílies ucraïneses, com es dóna el cas a Cardedeu (Vallès Oriental) i molts altres municipis, resulta que fa uns dies que també ondegen banderes russes, com a poblacions de la Costa Brava, essent l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) una d'aquestes.
Famílies nacionalistes russes, pro Putin, residents a Catalunya han tardat setmanes a treure les seves banderes, però sobretot amb la celebració del Dia de la Victòria, la efemèrides del 9 de maig de 1945 contra Hitler, i amb l'avanç de les tropes russes a Ucraïna les animen a penjar l'ensenya de Rússia a balcons i finestres, igual que fan les famílies nacionalistes ucraïneses. Una contesa de banderes a l'estranger sota els tambors de guerra de la OTAN i de Putin.
Les famílies acollidores de refugiades d'Ucraïna, desemparades
Per altra banda, llegim al diari El Punt Avui que quan ja s'han complert més de tres mesos de l'inici de la guerra, continuen arribant cada dia amb tren a l'estació de Sants un centenar de persones desplaçades procedents d'Ucraïna. Són moltes menys que els milers que arribaven a l'inici de la guerra i que la Creu Roja atenien a peu d'andana per si volien continuar el viatge o decidien quedar-se a Barcelona. A mitjan maig, els dispositius d'emergència acollien 5.028 persones dins del programa estatal espanyol d'asil que coordina la Creu Roja i que cobreix la manutenció i l'estada de la gent que ha fugit de la guerra.
L'arribada constant de refugiades ha fet que la Creu Roja hagi derivat 4.248 persones a altres entitats i comunitats autònomes que tenien places disponibles. Però, hi ha cada cop més dones i criatures refugiades que retornen a les terres d'Ucraïna més allunyades dels combats. El gros més important de desplaçades queden al marge del programa estatal d'asil, i es calcula que el 70% de les refugiades estan allotjades en xarxes de familiars i coneguts. Segons les dades de la Generalitat, hi ha registrats 21.507 refugiades ucraïneses atesos pels municipis i la mateixa Generalitat.
La consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge, denuncia que l'Estat s'hagi "desentès" en l'acollida de les refugiades a Catalunya, perquè no s'ha rebut "ni un euro" dels fons europeus destinats a la protecció temporal de les persones desplaçades. Segons Verge, en vista de la "negligència" del Govern espanyol el de la Generalitat ha hagut de reforçar els serveis d'acollida "amb recursos propis" per acompanyar els municipis en els programes d'acollida. La secretària d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, reconeix que, si l'Estat "no transfereix un mínim" dels 1.200 milions d'euros dels fons europeus anunciats, les famílies acollidores continuaran "desemparades", perquè no hi ha recursos disponibles per a les persones desplaçades, i assegura que s'han reforçat els programes de la xarxa de primera acollida amb 2,9 milions d'euros per als ajuntaments i consells comarcals, contractant 54 agents més d'acollida, per ajudar a millorar la tramitació de la targeta sanitària, l'escolarització de les criatures, les traduccions i els itineraris d'ocupació professional.
Al Principat de Catalunya s'han escolaritzat en els darrers tres mesos 5.145 alumnes ucraïnesos a les escoles i instituts del país. Mata reclama més recursos per atendre les milers de refugiades que han demanat la protecció d'asil. A Catalunya el Cos Nacional de Policia espanyola ha tramitat 25.000 proteccions temporals des del 14 de març, de les quals 17.000 a Barcelona, 3.500 a Girona, 1.700 a Lleida i 2.800 a Tarragona. La protecció temporal, que dona accés a permís de residència i dret a treballar, té una duració mínima d'un any i es podrà prorrogar fins a tres en funció de la situació a Ucraïna.
Jordina Roig es va oferir a una ONG com a persona acollidora i al març ampliava de cop la família. Aprofitant que estava de baixa per maternitat, va acollir una adolescent ucraïnesa de setze anys que havia arribat sola amb autobús a Barcelona. "Treballant hauria estat impossible estar per ella i fer tots els tràmits", assegura aquesta veïna d'Arenys de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona), on va empadronar la menor i ha tingut el suport dels serveis socials per rebre ajuda en forma d'aliments i roba. A l'institut de secundària no li va ser complicat el procés d'escolarització, amb material adaptat per seguir les classes. Però, les famílies que han decidit acollir persones refugiades lamenten que no arribi cap línia d'ajudes econòmiques com es va anunciar, però també la falta d'orientació en tot el procés, en què s'han trobat soles. En el seu cas, la menor està sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), i això ha fet que, a més de tramitar documents com el NIE, hagi hagut de fer entrevistes i seguir els protocols com a família d'acollida. "Estàs ajudant i veus que només tens pegues", diu la mare d'acollida, que tot just fa uns dies ha aconseguit la documentació després de tres hores de cua al centre d'acollida de Montjuïc. Des dels Ajuntaments s'ha facilitat més o menys ajudar a les famílies d'acollida, en funció de la seva disponibilitat econòmica. I, mentrestant, són les famílies les que assumeixen de la seva butxaca el cost d'auxiliar les refugiades en un moment en què el preu dels subministraments està disparat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada