Nord-est Llibertari: STOP JJOO exigeix la retirada de la candidatura i es destini els esforços a planificar una economia per tenir un Pirineu viu

dimarts, 24 de maig del 2022

STOP JJOO exigeix la retirada de la candidatura i es destini els esforços a planificar una economia per tenir un Pirineu viu

STOP JJOO exigeix la retirada de la candidatura i es destini els esforços a planificar una economia per tenir un Pirineu viu

La plataforma considera la desevinència entre governs i COE és l'enèssim fracàs de la candidatura olímpica

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 24/05/2022.- Llegim a Llibertat.Cat que STOP JJOO ha exigit al Govern de la Generalitat la retirada de la candidatura i que escolti a les veïnes del Pirineu. Que deixin d'invertir diners públics i esforços tècnics a una candidatura que fa aigües per tot arreu i que la gent del Pirineu no vol i que es posi a treballar per planificar-ne l'economia, diversificant-la, potenciant els sector primari i industrial i dotin el territori de serveis públics de qualitat, que és el que cal per revertir l'èxode rural, el despoblament i aconseguir tenir un Pirineu Viu.

Amb la no entesa entre els governs autonòmics de Catalunya i l'Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol per presentar una candidatura olímpica conjunta, després d'onze reunions, STOP JJOO considera que aquest és l'enèssim fracàs d'aquesta candidatura.

A l'evident manca d'acord polític s'hi suma el rebuig popular, tal i com es va evidenciar fa dos diumenges a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), amb la manifestació més gran de la història que s'ha fet mai contra uns jocs olímpìcs a nivell mundial.

És per aquests motius que consideren que no es podrà celebrar la visita que el president del COI havia de fer el proper 31 de maig al Principat de Catalunya, per valorar les instal·lacions i un projecte que encara no sabem si existeix.

La plataforma opositora considera que aquesta és la darrera estocada a la candidatura, per això exigeixen al Govern de la Generalitat que hi deixi de gastar diners públics. Denuncien que en els darrers dies la consellera Laura Vilagrà ha començat una campanya de màrqueting pro JJOO, utilitzant els mitjans de comunicació públics i pagada amb diners de totes i tots. Una campanya que segueix la mateixa lògica de l'ex-conseller Damià Calvet, que pagava projectes per valor de menys de 15.000 euros per no haver-los de licitar públicament, és a dir, amb contractes fraccionats de dubtosa legalitat, que es quedaven els empresaris del lobby dels JJOO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...