Gumersind Albert Salomó Dilmé Amagat

Gumersind Dilmé Amagat

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 3 de maig de 1915 neix a Banyoles l'anarcosindicalista Gumersind Albert Salomó Dilmé Amagat 

Militant des de la seva adolescència en la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Gumersind Dilmé Amagat: El 3 de maig de 1915 neix a Banyoles (Pla d'Estany) l'anarcosindicalista Gumersind Albert Salomó Dilmé Amagat. El seu pare es deia Carles Dilmé Visi, pagès, i Clara Amagat Brusi.  

Milità des de la seva adolescència en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental  

Durant l'Ocupació alemanya s'integrà en la Resistència com a membre de la XI Brigada de Guerrillers, que actuà al departament occità d'Erau, participant en actes de sabotatge a Agde i Viàs.  

El 1 de maig de 1944 va ser detingut i el 2 de juliol d'aquell any va entrar al camp d'internament de trànsit de Royallieu (Compiègne, Picardia) i tres dies després va ser deportat, sota la matrícula 77.949, al camp de concentració de Dachau (Baviera, Alemanya), on va romandre fins el 30 d'abril de 1945, quan va ser alliberat per les tropes aliades.  

Repatriat a París (Illa de França), va ser guardonat amb diverses condecoracions (Legió d'Honor, Medalla Militar, Medalla de la Resistència i Medalla de la Deportació).  

Va ser membre de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i de l'Amical d'Antics Guerrillers Espanyols a França de les Forces Franceses de l'Interior (FFI).  

A l'exili es guanyà la vida treballant de mecànic. La seva companya fou Carme Queralt. 

Gumersind Dilmé Amagat va morir el 24 de gener de 1991 a la Policlínica du Parc de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), ciutat on residia, i va ser enterrat dos dies després al cementiri de Lardenne d'aquesta ciutat.