FULLS LLIURES núm. 7

FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 7. Maig de 2022 

Editorial   

 

Sembla que genets de l'apocalipsi cavalquen pel planeta: crisi social, pandèmia de covid-19, guerra interimperialista i fam, tot plegat en el marc del sistema capitalista i les seves nocivitats. Ens trobem en uns Països Catalans ocupats i oprimits per dos Estats de la OTAN (el Regne d'Espanya i la República francesa), igual que Occitània, amb la Vall d'Aran, i Euskal Herria. A finals de juny hi haurà una cimera de la OTAN a Madrid. 

L'autoanomenada socialdemocràcia, com ja va fer en 1914, durant l'esclat de la Gran Guerra interimperialista, es llança de caps a la guerra i els governs de Suècia i Finlàndia toquen tambors de guerra amb el seu desig atlantista. Tot plegat obre la porta a na possible restabliment del servei militar obligatori en els Estats de la OTAN on ara es troba suspès, mentre hi hauria una mobilització general de la població entre els 18 i els 60 anys en cas d'una escalada de la guerra, ara en l'Est d'Europa,  

Cal que la joventut enfront la guerra i qualsevol tipus de mobilització militar es mobilitzi contra els imperialismes occidental i oriental tot entenent que l'alternativa és la revolució social planetària vers la construcció del comunisme llibertari en una societat respectuosa i en harmonia amb els sistemes naturals i els éssers vius. 

És l'hora de la mobilització social mundial contra la guerra interimperialista tot rebutjant les polítiques bèl·liques dels governs, siguin atlantistes o de Rússia.  

PER LA VIDA, TOTHOM AL CARRER, A LES PLACES I A LES CARRETERES CONTRA LA GUERRA !!!  

-- 

Més temps de presó a Polònia per al reporter basc Pablo González 

La Fiscalia polonesa ha demanat prolongar la situació de detenció preventiva del periodista basc Pablo González, empresonat a Polònia des del dia 28 de febrer mentre cobria l'onada de dones i mainada procedent d'Ucraïna en guerra quan va ser arrestat per agents dels serveis secrets polonesos, que l'acusen de pertànyer a la Intel·ligència militar russa. L'audiència per decidir l'allargament del seu empresonament preventiu podria tenir lloc en pocs dies. Des que va ser empresonat González, que a més de la nacionalitat espanyola també compte amb la russa, només ha pogut rebre la visita del cònsol espanyol i d'un advocat polonès, però no se'l ha deixat connectar amb la seva família.     

-- 

Incertesa en les refugiades ucraïneses per la manca d'informació de les administracions 

Aquest col·lectiu de dones que han fugit de la guerra denuncien assistència mèdica insuficient 

Els recursos que el Govern central i les diverses comunitats autònomes de l'Estat espanyol han posat en marxa per garantir una acollida digna a les refugiades ucraïneses no estan complint les expectatives. La Creu Roja és la principal organització encarregada de gestionar i oferir l'atenció bàsica a aquest col·lectiu, però les i els professionals que la formen i els serveis socials estan desbordats, fet que repercuteix de ple en les refugiades. Segons diverses dones ucraïneses que fa tres mesos que van arribar a Catalunya, avui dia encara no han obtingut el NIE ni la targeta sanitària, sinó que tenen les dades apuntades en papers. No disposen de traductors, de manera que les mateixes refugiades s'han d'ajudar entre elles per fer-se entendre. I la Creu Roja no les dona respostes ni explicacions. Refugiades ucraïneses afirmen que la Creu Roja ha passat d'anar diàriament a presentar-se a alguns dies a la setmana, i asseguren que la majoria de la informació sobre els llocs on adreçar-se l'han obtingut a través de grups que la mateixa comunitat d'ucraïnesos ha creat a les xarxes socials. "Som refugiades, no sabem quins drets tenim ni ens expliquen res, només signem papers", lamenta una refugiada. També expliquen que la Creu Roja no sempre els dona targetes gratuïtes per al transport públic, i que mai els porten tot el que demanen. Afirmen que els falten compreses, crema solar, pasta de dents… I que han de comprar-ho elles mateixes, malgrat que encara es troben en la primera fase d'acollida, en la qual les administracions s'han de fer càrrec de les seves necessitats bàsiques. En relació amb l'atenció sanitària, les refugiades asseguren que, a més de no comptar amb traductors, no les atenen correctament. Una explica que, dies després de dur la seva filla al CAP i que li receptessin paracetamol, una ambulància hi va haver d'endur-se la menor; mentre que la mare d'una nena de 12 anys operada dos cops a Ucraïna i amb problemes de salut s'ha vist obligada a recórrer a entitats religioses perquè al CAP no feien res per la seva filla. Altres refugiades asseguren que fa setmanes que esperen que els facin proves mèdiques.  

Ni psicòlegs ni escolarització. Les refugiades expliquen que el psicòleg de la Creu Roja va aparèixer per primer cop dos mesos després d'arribar a Catalunya, i que en lloc de realitzar un seguiment individual per atendre les necessitats de cada persona, fan teràpia grup al de tant en tant. Pel que fa a l'assistència jurídica, l'especialista en la matèria de la Creu Roja va presentar-se per primer cop la setmana passada, expliquen les refugiades, i no va poder respondre pràcticament a cap dels dubtes que tenien. "Només volem que ens diguin alguna cosa, encara que sigui que no tenen informació". Les refugiades no saben quan obtindran la documentació oficial, quins drets tenen ni on es poden dirigir per aconseguir feina o seguir cursant els seus estudis, i lamenten que els membres de la Creu Roja no tinguin respostes. Assenyalen que no estan rebent classes de català ni de castellà, només per part de persones voluntàries que s'ofereixen. L'escolarització de les criatures refugiades tampoc està arribant a tota la mainada, i les seves mares es queixen que n'hi ha molts que fa mesos que no van a l'escola. Les refugiades expliquen que, mentre que algunes criatures sí que tenen classes online amb els seus professors d'Ucraïna, altres encara no han aconseguit plaça a cap escola, malgrat que fa diversos mesos que van arribar al Principat de Catalunya. Només queda un mes perquè s'acabi el curs escolar, i les refugiades tampoc saben si tindran la possibilitat de dur la seva mainada a casals d'estiu. 

La Creu Roja intensifica els trasllats de refugiades ucraïneses al Maresme i altres zones turístiques, que en algun cas han d'anar a altres territoris de l'Estat espanyol 

Segons un despatx de l'agència EFE, la Creu Roja ha intensificat les reubicacions de refugiades ucraïneses de molts hotels catalans a d'altres equipaments o fins i tot a d'altres territoris de l'Estat espanyol pels compromisos turístics previs que ja tenien aquests allotjaments per a la temporada alta que s'engega ara. Fonts de la Creu Roja han manifestat que aquests trasllats s'han anat fent des del principi però que ara n'han hagut "d'intensificar" el ritme per la proximitat de la temporada turística. Els compromisos, expliquen, eren previs a la guerra i la situació humanitària i la Creu Roja ha anat intentant fer-ho "amb la major planificació possible". 

De les 30.000 persones refugiades que la Creu Roja ha atès a la seva arribada al Principat de Catalunya, unes 5.000 hi reben també solució per a l'habitatge i 4.000 més han estat derivades a altres comunitats autònomes.  

-- 

Greu crisi alimentària al Pròxim Orient i Àfrica a causa de la guerra interiperialista a Ucraïna. Les disrupcions en les exportacions de blat russes i ucraïneses provocaran alça dels preus i afectarà diversos països 

El Govern de l'Índia prohibeix ara exportar blat, essent el segon productor mundial. Això se suma a l'escassetat d'aquest cereal arran de la guerra a Ucraïna que n'ha bloquejat milers de tones 

L'últim informe d'Oxfam Intermón alerta que més de 260 milions de persones es podrien sumar aquest any a les que ja viuen en situació de pobresa extrema arreu del planeta. Segons Oxfam Intermón i Save the Children la Banya d'Àfrica (Kènia, Etiòpia i Somàlia) en l'informe Un retard perillós: el preu de la inacció la sequera, un increment del cost dels aliments mai registrat a causa de la guerra interimperialista a l'Est d'Europa i la rèmora econòmica a causa de la pandèmia de covid-19 condemna entre 600 i 1.800 persones a morir cada dia de fam.  

A les casernes generals de Roma del Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'organització dependent de l'ONU que alimenta cada any 86 milions de persones a 83 Estats del planeta es trona amb el fet de la guerra interimperialista, cosa que ha sacsejat del tot les previsions per als propers mesos, obligant a reduir les racions que distribueix a la gent refugiada i altres poblacions vulnerables, segons un breu informe. Rússia i Ucraïna són dues potències agrícoles de primer ordre, són l'origen del 25% de les exportacions mundials de blat i les principals proveïdores d'aquest producte en un bon nombre d'Estats al Pròxim Orient i Àfrica. Tal com assegura Alex Smith, analista en temes d'alimentació i agricultura a The Breakthrough Institute, l'impacte de la guerra a la collita, exportació i comercialització del gra des de territori rus i ucraïnès «és motiu per a la preocupació i [una circumstància] a la qual els Estats han de reaccionar». Segons Smith, les principals disrupcions registrades s'estan produint a la fase del transport, «no tant a la de la sembra o de la collita». I és que «moltes de les exportacions de gra de Rússia i Ucraïna es fan a través del mar Negre», un dels escenaris bèl·lics assenyala Smith, amb els ports d'Odessa, Berdiansk i Mariúpol tancats al trànsit marítim. «El blat d'hivern», la principal collita d'Ucraïna, es recull al juny, juliol i agost indica Smith. Pel que fa al blat de moro, que es cultiva normalment «a la primavera», encara no és clar si es podrà sembrar. Mentre, Rússia, objecte de duríssimes sancions econòmiques per part d'Occident, imposa restriccions a l'exportació per mantenir baixos els preus dels aliments de cara al consumidor domèstic. «Rússia té un ampli historial de recórrer a aquest tipus de mesures i ja ho va fer el 2020 a causa de la pandèmia de covid-19, i sobretot el 2010, recorda Smith. Un total de 12 Estats del món reben més del 50% del seu blat de Rússia i Ucraïna, mentre que en 22 més, aquesta xifra arriba al 40% de les importacions. Els Estats més afectats per les turbulències als mercats agrícoles seran Egipte, Líban, Líbia i Iemen, encara que la seva capacitat per adaptar-s'hi difereix en cada cas. Egipte té «àmplies reserves i capacitat de comprar blat a preus elevats de mercat». Líbia i el Líban, en canvi, viuen una situació molt més precària, i en aquest darrer estat fins i tot és necessari imposar sostres de preus. On la crisi es farà més ostensible serà al Iemen. «No té reserves i depèn de l'ajuda per subsistir», indica Smith. 

Mentre, el Govern de l'Índia anuncia la suspensió d'exportacions de blat per la caiguda de la producció a causa de l'onada de calor que pateix el país les últimes setmanes. Amb aquesta mesura, el govern indi vol garantir reserves alimentàries per a la seva població, 1.400 milions d'habitants, i evitar que els preus interns del blat es disparin. 

Abans de la prohibició, la previsió era que l'Índia exportés uns 10 milions de tones de blat. El país asiàtic és el segon productor mundial de blat. El mercat del blat confiava en els subministraments d'aquest cereal procedent de l'Índia després que les exportacions de la regió del mar Negre s'hagin desplomat des que el 24 de febrer Rússia va envair Ucraïna. Ucraïna i Rússia juntes representen més del 30% del comerç mundial de blat. 

-- 

Venda d'armes espanyoles i crims de guerra al Iemen 

Des que Houthis va prendre control de Sana'a al setembre 2014 i el llançament de l'operació militar Decisive Storm, de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units al març 2015, el conflicte armat continua al Iemen. Al llarg del conflicte, la guerra aèria, amb béns militars d'origen europeu, afecta indiscriminadament i desproporcionadament la població civil iemenita, els béns civils i les seves infraestructures.  

L'Eurofighter Typhoon i l'avió de reabastament A330 MRTT són avions de gran importància militar, i el material militar espanyol és essencial per a la producció de tots dos, així com per a una altra sèrie de materials militars utilitzats per la coalició a la guerra. 

Hi ha transferències d'armes espanyoles que són utilitzades en crims de guerra al Iemen entre el 2015 i el 2021 en el marc de les intervencions militars de la coalició i les seves violacions dels Drets Humans Internacionals. Hi juga un paper el Regne d'Espanya a causa de les exportacions d'armes al Iemen i un marc jurídic amb la responsabilitat dels Estats europeus en relació amb el subministrament d'aquestes. Així, hi ha l'actus reus del Regne d'Espanya, amb responsabilitat penal dels directius de les empreses i els funcionaris espanyols.