dijous, 26 de maig del 2022

FULLS LLIURES 8

        FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 8. Maig de 2022 

Editorial   

 

Quan es compleixen tres mesos des de l'inici de la guerra interimperialista a l'Est d'Europa i a poques setmanes de la Cimera de la OTAN a Madrid, cal senyalar que l'Estat espanyol escala una posició en el rànquing dels Estats amb major despesa militar en 2021, situant-se en el 16è Estat que més va gastar en exèrcit i armaments del món, amb una xifra de 18.079 milions d'euros. Però hi ha fonts que consideren que la xifra és encara superior i arriba als 21.766 milions d'euros, l'equivalent a 59,6 milions d'euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000 euros, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s'inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella la OTAN als Estats membres), i el pressupost finalment executat, superior a l'inicial. 

L'Estat espanyol ja tenia un pressupost considerable per a 2022, abans que esclatés la guerra interimperialista. Només la despesa militar aprovada per al Ministeri de Defensa ja és d'11.700 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte de l'any passat de prop del 8%. Sempre ha estat un ministeri privilegiat que ha vist augmentat el pressupost any rere any, fins i tot per sobre de l'augment de l'IPC. Cal recordar que els Estats de la OTAN tenen una despesa 17 vegades més gran que la de Rússia. 

La Unió Europea aprova 500 milions més per armar a Ucraïna. El Consell de la Unió Europea ha donat llum verda a destinar 500 milions d'euros més per enviar armes a Ucraïna per repel·lir l'Exèrcit rus, amb la qual cosa s'eleva a un total de 2.000 milions d'ajuda atorgada per aquest concepte a través del FEAP, Del total d'aquest pressupost addicional, 400 milions d'euros seran per equips militars destinats a subministrar "força letal amb finalitats defensives", i 10 milions més aniran destinats a cobrir la provisió d'equips i subministraments de protecció personal, farmacioles de primers auxilis i combustible.   

-- 

Polònia prorroga tres mesos més la presó provisional del periodista Pablo González. Originalment havien decretat un empresonament provisional fins el 29 de maig 

El tribunal de Przemyśl (Polònia) ha decidit de prorrogar tres mesos més la presó provisional al periodista basc Pablo González, tal com li demanava la Fiscalia. Ho ha anunciat a l'agència EFE el seu advocat, Bartosz Rogasa, que explica que el tribunal no ha fet pública la justificació per la qual consideren necessari haver de prorrogar tres mesos més l'empresonament, ara que s'acostava el final del termini marcat originalment, el 29 de maig. Segons que diu, la llei polonesa permet que en aquest moment judicial no es comparteixin els detalls de la decisió. "L'audiència de la detenció és part dels procediments preparatoris i, per això, és informació classificada", ha dit. La decisió d'avui no és definitiva, perquè diu que hi presentarà recurs, però ja s'aplica, de manera que continuarà empresonat. 

González va ser detingut acusat de ser un espia rus, cosa que ell nega, el 28 de febrer a la frontera entre Polònia i Ucraïna quan cobria la crisi de refugiats amb l'esclat de la guerra a Ucraïna. Abans, ja havia estat perseguit dins d'Ucraïna i se'l va exhortar a deixar el país si no volia patir represàlies. 

-- 

El Banco Santander entre els majors europeus que financen la industria de l'armament nuclear 

El Banco Santander es troba en el top 10 de bancs europeus que més financen les armes nuclears. Durant els anys 2019-2021, el Banco Santander va finançar vuit empreses que fabriquen  armament nuclear, sumant un total de 5.344 milions d'euros, cosa que és un increment de 174% respecte al període anterior en inversions a empreses que fabriquen armes nuclears, Aquesta xifra situa al banc entre las deu entitats europees que més han invertit en les empreses que fabriquen armament nuclear. 

-- 

Augmenta la despesa militar global  

Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) publica les noves dades sobre la despesa militar global de 2021, una xifra que creix per setè any consecutiu fins a arribar als 2,11 bilions de dòlars, 132.000 milions més que l'any anterior. Aquest augment del 0,7% en termes reals és reflex dels increments en els pressupostos militars aprovats per molts governs al llarg de tot el primer any de la pandèmia de covid-19. Els Estats Units continuen encapçalant per molt el rànquing de despesa militar mundial, que tot i que van disminuir els seus pressupostos de defensa per primera vegada en quatre anys (-1,4%), aquests segueixen representant el 38% del total mundial. Els segueixen en la llista, la Xina Popular, que acumula el 14% de la despesa militar global i que va augmentar un 4,7 per cent la seva despesa militar respecte a l'any anterior; l'Índia (+0,9 per cent), Regne Unit (+3 per cent), Rússia (+2,9 per cent), França (+1,5 per cent), Alemania (-1,4 per cent), l'Aràbia Saudita (-17 per cent), el Japó (+7,3%) i Corea del Sud (+4,7%). La suma de les despeses militars dels deu Estats que encapçalen la llista, va representar tres quartes parts de la despesa militar mundial. La suma de les despeses dels Estats membre de la Unió Europea, l'agregat és de 233.617 milions, el 11% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina Popular. Aquesta xifra se sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre. Pel que fa a la despesa militar acumulada dels Estats membres de la OTAN, torna a superar el bilió de dòlars i representa el 55% del total mundial. Gairebé tots els Estats membre de la OTAN van augmentar els seus pressupostos militars en 2021, 9 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar. 

Així, la majoria dels Governs van decidir augmentar la seva despesa militar, malgrat trobar-se en plena emergència sanitària provocada pel covid-19 que, quan es van elaborar la major part d'aquests pressupostos, ja portava molts mesos causant estralls. 

-- 

La llei marcial a Ucraïna 

Ucraïna, com també a Rússia però a diferència de Polònia, compta amb la pena de mort suprimida. 

Amb la guerra hi ha a Ucraïna un increment de la presència policial i també militar en les infraestructures crítiques i centres econòmiques estratègics. La ciutadania pot ser obligada a canviar la seva feina habitual per fer treballs socials o activitats militares si el Govern ho considera necessari. L'Estat pot agafar el control de qualsevol empresa pública, privada o cooperativa si el Govern ho considera necessari. L'Estat pot sotmetre les infraestructures i organitzacions de comunicació i de premsa per necessitats d'excepció. Se suprimeix la celebració d'eleccions polítiques de qualsevol tipus (parlamentàries, presidencials, municipals i altres), també la celebració de referèndums de qualsevol classe. Queden suspeses les reformes constitucionals, també els drets democràtics fonamentals de reunió i de manifestació, per més pacífics que s'exerceix. L'Estat pot suspendre actes polítics que comprometin les necessitats d'excepció. L'Estat pot ordenar evacuacions de població i de recursos si considera compromesa la seva seguretat. L'Estat pot acomiadar i canviar directors empresarials sota el pretext de baix rendiment. El Govern pot afegir mesures d'excepció per a preservar els secrets d'Estat. La gent estrangera que el Govern consideri que amenaça Ucraïna poden ser empresonades. Hi ha un reglament especial para la producció i venda de medicaments narcòtics i psicotròpics. L'Estat pot limitar el dret de circulació i de canvi de residència a qualsevol persona. Hi ha toc de queda. S'ha  suspès la venta d'alcohol. L'Estat pot obligar a la ciutadania a allotjar militares i a refugiats. La població entre 18 i 60 anys està mobilitzada en l'Exèrcit i no pot viatjar.  

-- 

Perseguides a Rússia i assenyalades a la resta del món 

Al Principat de Catalunya, la comunitat russa supera les 25.000 persones. Una d'elles, professora d'anglès, i explica que té molta ansietat pel conflicte bèl·lic a l'Est d'Europa. Li amoïna molt la censura i sobretot les persones que justifiquen aquesta guerra. Ella no vol donar el seu nom real perquè vol tornar al seu país: "Jo no em puc expressar lliurement, aquí puc dir que estic en contra de la guerra, però a Rússia és molt perillós". Ella explica com s'ha instaurat una cultura de la por, però no només de la por, també de la bel·ligerància. "Moltes persones no volen la guerra; així i tot, no ho diuen per por a les represàlies. Hi ha tres tipus de persones: les que estan d'acord i creuen tot el que explica el govern, les que no ho creiem, però callem per por i les persones molt valentes que estan sortint al carrer a protestar". Ara mateix a Rússia si et manifestes o difons informació pacifista pots enfrontar-te a quinze anys de presó. Una fotògrafa i resident a Barcelona mostra una notícia sobre com una artista de Sant Petersburg va ser detinguda arran d'una performance el 8 de març, dia de la dona treballadora. Per ella, la guerra és "inadmissible", però coneix a moltes persones que la justifiquen, també explica que la propaganda està sent cabdal per a "rentar el cervell a la gent". Una professora d'història contemporània, és d'Irkutsk, una de les ciutats més grans de Sibèria, a tocar del llac Baikal. Segons explica, "la propaganda institucional arriba abans a aquests racons de Rússia que les notícies independents" i reconeix que molts dels seus familiars donen suport a les accions de Putin. Així i tot, ella es posiciona fermament contra la guerra i la majoria dels seus amics de Sant Petersburg i Moscou estan mobilitzant-se en contra. "Molts dels meus amics s'estan manifestant i estan arriscant la seua llibertat, de fet alguns han hagut de deixar el país".  

Control de les xarxes socials i els portals comunitaris 

OVD-Info és una plataforma que ajuda als activistes i persones represaliades a Rússia, fan cròniques diàries de la repressió i donen assistència legal a les persones que la pateixen. A la seva web es poden trobar els llistats de persones detingudes i en quina situació es troben. El 18 de març, a ciutats com Pskov (ben a prop de la frontera letona), líders de l'oposició i periodistes, van ser assetjats en els seus domicilis particulars. A Kazan --una ciutat situada 500 quilòmetres a l'est de Moscou i banyada pel riu Volga-- va haver-hi registres a cases d'activistes i periodistes independents i també a la d'un professor de filosofia. Se'ls acusa de desordres públics, i el motiu principal va ser un missatge en un grup de Telegram, on l'usuari escrivia sobre la necessitat de "comprar megàfons i mitjans de resistència". Casos com aquests són diaris a Rússia, ja que Putin té molts seguidors. El 18 de març, al portal Mediazona, ara censurat, publicaven que funcionaris de l'Estat estan promovent bots dins de Telegram per a fer llistes de persones que difonen notícies de la guerra: "El 9 de març, el govern de la regió de Kaliningrad va difondre un missatge sol·licitant els noms i els números de telèfon dels habitants que difonen informació inexacta". Segons el mitjà i les autoritats locals, aquestes dades es recopilen "per a dur a terme activitats de verificació i prendre mesures apropiades". En un mail institucional el Govern rus explicava que volia tancar Instagram perquè "resultava un perill pels drets humans de les persones russes". Per ordre de l'organisme regulador de mitjans del país, Roskomnadzor, Facebook, Twitter i Instagram estan bloquejats. Hi ha una mentalitat nostàlgica de la Unió Soviètica i molta gent està vivint això com una operació militar de salvament del poble ucraïnès, que també és rus, per a ells. Les imatges ara ja no importen, han perdut valor, tothom pot dubtar d'elles, i tothom pot dir que és una notícia falsa. "Hi ha un estat mental a Rússia dels que estan d'acord amb aquesta guerra que no té a veure amb l'enteniment, és més radical, és una alineació amb la pàtria, amb el partit i amb Putin". 

Putin està al poder perquè té molts suports i només a les ciutats més grans hi ha una dissidència més clara. "A ciutats com Sant Petersburg o Moscou la majoria de gent és pacifista; no obstant això, Rússia és immensa, als pobles i ciutats provincianes no hi ha tanta obertura a l'exterior, allà sí que hi ha un discurs oficial". Una altra forma de demanar la pau que també està en el punt de mira són les peticions, cartes obertes i declaracions contra la guerra. L'activista pro drets humans Lev Ponomarev va llençar una petició a Change.org contra la guerra que ha sumat més d'un milió de signatures. I a moltes ciutats del país, activistes i persones treballadores d'institucions culturals (teatres, cinemes, biblioteques) estan sent perseguides i acomiadades dels seus treballs. Una de les excuses que estan utilitzant per detenir gent i multar-la és al·legar atemptats contra la salut pública per la pandèmia de la covid-19. 

La paranoia dels dobles agents i el control governamental rus de la dissidència està arribant fins a Catalunya. A més, la població russa a l'estranger està començant a patir casos de russofòbia. A Portugal hi ha bars amb cartells on s'avisa que "no serveixen a gent russa". Però la gent és més intel·ligent i no es convertirà en un fet generalitzat. El que sí que s'està estenent són les sancions a la ciutadania russa a diversos Estats de la Unió Europea. De fet, un dels àmbits més afectats és l'educació, la Unió Europea ha aturat la cooperació amb Rússia en investigació i innovació i l'Associació d'Universitats Europees i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han fet una crida per suspendre les relacions institucionals amb els campus russos. Tot això comença a tenir impacte en l'alumnat i la docència. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada