Nord-est Llibertari: Tallen el carrer Santa Eugènia de Girona per reivindicar una «mobilitat activa i sostenible»

diumenge, 3 d’abril del 2022

Tallen el carrer Santa Eugènia de Girona per reivindicar una «mobilitat activa i sostenible»

El carrer de Santa Eugènia tallat, aquest matí.

Tallen el carrer Santa Eugènia de Girona per reivindicar una «mobilitat activa i sostenible»

Activistes de la campanya «Recuperem la ciutat» hi fan diverses activitats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 03/03/2022.- Llegim al Diari de Girona que ahir dissabte activistes de la campanya «Recuperem la ciutat» van tallar el carrer Santa Eugènia de Girona, al límit amb Salt, per reivindicar «un canvi de paradigma per una mobilitat activa i sostenible». s'hi han previst xerrades, un dinar popular i un concert, entre d'altres.

En un comunicat, indiquen que «malgrat l'entrada en vigor de les "ciutats 30 km/h", l'obligació d'implementar zona de baixes emissions a municipis de més de 20.000 habitants, els ajuts econòmics europeus dels Fons Next Generation, o altres petites accions que s'han dut a terme, cap d'aquestes ciutats ha estat capaç de fer efectiva una reducció de vehicles en circulació, ni de limitar-ne el seu espai». Afirmen que tornen a sortir al carrers per reclamar que les diferents administracions «posin tots els esforços i recursos per fer efectives les declaracions d'Emergència Climàtica» de la Generalitat, de la Diputació o de l'Ajuntament de Girona, així com «per avançar cap als objectius de reducció d'emissions de les lleis catalana i espanyoles de Canvi Climàtic».

Propostes al pla de l'àrea urbana

Apunten que el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Supramunicipal, s'haurà d'incloure el plantejament d'una Zona de Baixes Emissions que no es redueixi al casc antic i van deixar anar un seguit de propostes: Potenciació i millora del transport públic, limitació de l'accés de vehicles privats «a partir d'aparcaments dissuasoris o peatges urbans», peatonalització d'espais actualment reservats per als cotxes, reducció a un sol carril de vials com són la NII-a, carrer del Riu Güell, Barcelona, Emili Grahit, Passeig d'Olot, Avinguda de la Pau, Avinguda Gran Via de Jaume I, amb possibilitat de fer-hi un carril bus, aplicar la normativa vigent de les zones 20/30km i apostar per la «ciutat dels 15 minuts», on a peu o en bicicleta s'arribi arreu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...